27.10.09

negra o criminal (8)

Avui he començat un curset no presencial de 60 hores, que en realitat es converteixen amb moltes més, i m’he passat la tira de temps intentant configurar el router perquè em funcionés d'una vegada (en aquest darrer aspecte l’antivirus Panda és una nosa que imagino necessària però molesta). Entre una cosa i l’altra, se m’ha escapat el temps i no hi hauria post si no fos perquè els dimarts negres, a vegades criminals, cal dur-los a bon port puntualment.

És gairebé segur que aquest espai setmanal es convertirà en un bloc. Em vam parlar amb la xurri, que es convertirà en un dels membres, i imagino que amb la Júlia també hi haurà col·laboració. Prevec que el canvi es realitzarà a partir del desè lliurament. Amb una o dues dones com elles és possible, que no previsible, que m’acabin fent fora o bé em busquin un paper secundari, honorífic. Ja ho anirem concretant. De moment s’accepten suggeriments per posar títol a l’embrió de projecte.

Poques pistes, avui, perquè en el text surt el nom de la protagonista –o no és la protagonista?- i la modalitat lingüística. Apareguda pocs anys després de No emprenyeu el comissari, vaig veure en aquesta novel·la una segona incursió en la línia dels mestres nord-americans de la novel·la negra que no havia trobat d’una manera tan potent en els autors en llengua catalana que fins al moment es dedicaven al gènere, i els localismes diversos no li treien força. Després d'alguna altra novel·la, per algunes raons que imagino més que sé, aquesta opció literària de l'autora amb tan bona acollida es va estroncar.

Uns quants paràgrafs del principi:

Dilluns, matí

-Tenia cap amic a Barcelona?
La dona, plorosa, em va allargar un paper mastegat.
Era una lletra decidida però no gaire culta. Que no patissin, deia. Que no passessin pena per ella. I que no la cercassin.
El sobre duia mata-segells de Barcelona i per això la mare havia agafat el vaixell, és sa primera vegada que ha sortit de Mallorca i haver-ho de fer per això, mirau, Déu meu! No, que ella sabés, no tenia cap amic a Barcelona, però qui sap, Purissimeta, ara veia que ignorava tantes coses de sa seva fia, perquè mai de mai no hauria dit que fugiria de ca seva d’aquella manera, i si l’han agafada aquesta gent que després les fan fer..., i els sanglots li sacsejaven tot el cos.
-No patigueu, dona, que no crec que sigui aquest el cas –va dir na Jerònia amb una expressió que era d’assegurança per a la mare i de pregunta per a mi.


(Veig que amb les presses no he activat la moderació de comentaris...)

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Ui, em sembla que és l'Estudi en lila de la Maria Antònia Oliver, quants records em porta!!!!! No sortia una tafanera que es deia Lònia Guiu, per allà????

Clidice ha dit...

Ni idea. Però, per tots els déus! com es que fas servir el Panda? això és com conduir amb el fre de mà posat! ai que no n'aprendreu mai! :P

Arare ha dit...

Jo t'anava a dir el mateix que la Clidice!

de la novel·la no en tinc ni idea, però actualment -després d'haver reconduit el meu pecé - tinc un antivirus que es diu AVAST i es baixa gratuïtament de la xarxa. Que lo sepas.

Un petonet ni negre ni criminal.

xurri ha dit...

com que arribo tard i no hi ha moderació de comentaris, tendeixo a còpiar de la Júlia, i confesso que els meus intents per localitzar la novel.la han estat gairebé nuls.
ja ens hi posarem, doncs, a aquest bloc... suspens al setembre? morts de butxaca? estirant del fil? el majordom no enganya?

pere ha dit...

Bé, bé, Júlia. Una bona novel·la, igual que Antípodes.

Ja ho sé, Clidice, però sóc un incompetent informàtic i un mandrós. No sé si cap de les dues característiques té curació.

Realment, Arare, el Panda no només m'alenteix la navegació sinó que té tendència a fer coses que jo crec que no li he demanat. Hauré de mirar de solucionar-ho en un futur pròxim (prenc nota del teu "flamant" antivirus).
Petonet blanc i innocent (presuntament)

Fas bé a copiar la Júlia, Xurri. Bones novel·les les de la M. A. Oliver.
Has vist que poc col·labora la gent en la cerca de títol?
Espero que et possis amb més força a la recerca d'un nom adequat, una cosa contundent i no sé si subtil al mateix temps.



.

Júlia ha dit...

Us la deixaria per llegir però no sé a quin racó de la meva llar es troba oculta, crec recorda que tenia un fort fons feminista...