6.10.09

negra o criminal (5)

Recordo, per si de cas, que la novel·la de la setmana passada era No emprenyeu el comissari!, de Ferran Torrent, la primera que va escriure en solitari. Avui, seguint l’alternança entre les obres d’aquí i les de fora, toca un text escrit originalment en anglès. En el primer paràgraf de la novel·la, que és el que, com sempre, podeu llegir, es presenta un dels dos personatges principals –no m’atreveixo a dir protagonista perquè era més aviat una mena de Sancho- més coneguts de la literatura criminal, modalitat enigma. M’encanten les pel·lícules en blanc i negre que es van rodar amb les seves aventures. Segur que tothom té claríssim qui és el creador dels personatges, però potser dubta sobre el títol del llibre, de manera que deixaré una única pista que consistirà a enfosquir una mica el fons del bloc. Ho sé, és vergonyós demanar-vos complicitats tan senzilles, però espero que entengueu que seria un crim no fer aparèixer els pioners del gènere.


L’any 1878 vaig obtenir el títol de doctor en Medicina per la Universitat de Londres i vaig anar a Netley a fi de fer el curs reglamentari per esdevenir cirurgià de l’exèrcit. En finalitzar aquests estudis vaig quedar adscrit al cinquè regiment de fusellers de Northumberland com a cirurgià adjunt. En aquells moments el regiment era estacionat a l’Índia i, abans que pogués incorporar-m’hi, esclatà la segona guerra afganesa. En aterrar a Bombai vaig assabentar-me que el meu regiment havia avançat i ja es trobava molt cap a l’interior del país enemic. De totes maneres, i juntament amb molts altres oficials que es trobaven en la mateixa situació que jo, vaig continuar i, finalment, vaig aconseguir d’arribar a Candahar, on vaig trobar el meu regiment, i vaig incorporar-me immediatament a les meves noves funcions.

8 comentaris:

kika ha dit...

fa mal als ulls tan vermell... sort que el post no era gaire llarg!

Jesús M. Tibau ha dit...

ei, has canviat d'imatge, et veig més enèrgic?

el gatot ha dit...

elemental, estimat pere..., Sir Arthur no podia faltar tot i que he de reconèixer amb certa vergonya que no he llegit cap dels seus escrits i, per tant, no puc endevinar i menys recordar el paràgraf de referència.

per l'enfosquiment del fons, diria que parles de "Estudi en escarlata" tot i que o ho has fet per despistar o els meus ulls ho veuen taronja-rogenc...
:)

good tuesday!

Clidice ha dit...

ni flowers, vaig a veure si tinc un tupperware i una carmanyola que ja veig que el vermut me l'hauré de dur de casa ;P

Júlia ha dit...

Estudi en escarlata? (no sé si es diu així en catala). Ho dic pel coloret.

pere ha dit...

Era imprescindible, kika. Una pista que em va semblar definitiva. Va, i ara t'emprenyo una mica com cada dimarts: de veritat que no t'agraden les pelis del doctor Watson i el seu company?

La imatge del rostre, Jesús? No creguis, tot és qüestio de maquillatge.

Bé, bé, gatot! Ei, una lectura de Conan Doyle també tindrà gràcia en algun moment, encara que no sabria suggerir-te quan.
Mira, la teva reflexió sobre el color m'ha inspirat un apunt.
Feliç dimecres!

Ostres, Clidice, que no hi pares prou atenció. De tota manera, queda dit i, no me'n desdiré, que no et caldràportar carmanyola.

Efectivament, Júlia, és l'Estudi en escarlata. De moment tens una puntuació òptima.

xurri ha dit...

Oh oh oh, què ràpid has anat... no era dimarts ahir?? Res, que he fet tard i no m'ha donat temps ni de veure el fons escarlata ni de fer la meva cerca del Dr Watson. :o(

pere ha dit...

Ja saps, xurri, posts de 24 hores. Potser m'ho hauré de repensar, perquè les teves aportacions són fonamentals :-)