negra o criminal (5)

Recordo, per si de cas, que la novel·la de la setmana passada era No emprenyeu el comissari!, de Ferran Torrent, la primera que va escriure en solitari. Avui, seguint l’alternança entre les obres d’aquí i les de fora, toca un text escrit originalment en anglès. En el primer paràgraf de la novel·la, que és el que, com sempre, podeu llegir, es presenta un dels dos personatges principals –no m’atreveixo a dir protagonista perquè era més aviat una mena de Sancho- més coneguts de la literatura criminal, modalitat enigma. M’encanten les pel·lícules en blanc i negre que es van rodar amb les seves aventures. Segur que tothom té claríssim qui és el creador dels personatges, però potser dubta sobre el títol del llibre, de manera que deixaré una única pista que consistirà a enfosquir una mica el fons del bloc. Ho sé, és vergonyós demanar-vos complicitats tan senzilles, però espero que entengueu que seria un crim no fer aparèixer els pioners del gènere.


L’any 1878 vaig obtenir el títol de doctor en Medicina per la Universitat de Londres i vaig anar a Netley a fi de fer el curs reglamentari per esdevenir cirurgià de l’exèrcit. En finalitzar aquests estudis vaig quedar adscrit al cinquè regiment de fusellers de Northumberland com a cirurgià adjunt. En aquells moments el regiment era estacionat a l’Índia i, abans que pogués incorporar-m’hi, esclatà la segona guerra afganesa. En aterrar a Bombai vaig assabentar-me que el meu regiment havia avançat i ja es trobava molt cap a l’interior del país enemic. De totes maneres, i juntament amb molts altres oficials que es trobaven en la mateixa situació que jo, vaig continuar i, finalment, vaig aconseguir d’arribar a Candahar, on vaig trobar el meu regiment, i vaig incorporar-me immediatament a les meves noves funcions.