Queda clar que la novel·la de la setmana passada era Estudi en escarlata, la primera obra on apareixia Holmes, per bé que en el fragment era el seu “ajudant” Watson qui es presentava. Va, el text d’aquest dimarts:
Veient que no podia despertar-lo, vaig treure’m el revòlver. Vaig apuntar-l’hi l’orella i, pam!, descarrego.
El senyor de Roncafort es va despertar. La bala del meu revòlver havia estat tan ben dirigida que li va entrar per una orella i li va sortir per l’altra, sense causar-li el menor dany.
-Què se li ofereix? –va dir-me el senyor de Roncafort en veure’m allí.
-Home, com a oferir-se’m no se m’ofereix res.
-Doncs, així, permeti que m’hi tombi.
Avui no he triat el text inicial de l’obra, sinó un fragment de les primeres pàgines, pensant que ningú que hagi llegit aquesta novel·la pot haver oblidat la perícia del detectiu a l’hora de fer passar la bala per on volia; a més, en el primer paràgraf apareix no sé quantes vegades el nom del protagonista, que es confessa admirador, però no seguidor de Holmes. Evidentment, es tracta d’un llibre que ja té uns quants anys, perquè actualment aquest petit episodi s’hagués suprimit, no fos cas que algú intentés emular la punteria del protagonista. Això, ara, no ho pot fer més que un entre dos milions i mig -ho diuen les estadístiques- i, per tant, és perillós intentar-ho.
Per als qui en aquest moment encara no saben qui és l’autor i el nom de l’obra, unes quantes pistes:
Els cinc germans –tants?- es recorden en una Fundació que té la seu prop de Barcelona.
L’any 2004 es va celebrar el centenari de la publicació (només el final de la guerra la va aturar) en què col·laborava habitualment el nostre autor i de la qual va ser l’escriptor més popular (en aquesta mateixa revista va col·laborar al principi en Josep Carner amb pseudònim).
Junceda il·lustrava habitualment les seves obres (oberveu la capçalera del diari que fa de catifa, que no té res a veure amb el títol).
La novel·la a la qual pertany el text es va publicar un any després de la que va donar al seu autor una gran fama en el país.
Dit tot això, jo em pregunto: Els nens o els joves d’ara llegeixen aquestes històries? Les llegirien amb el mateix interès que en el moment en què es van publicar? No en sé res.
Ara que ja porto la insignificant xifra de sis “negres o criminals” em pregunto dues coses: si hauria de deixar més temps sense publicar els comentaris i si hauria d’inaugurar un bloc amb aquests apunts dels dimarts. Algun suggeriment?
Veient que no podia despertar-lo, vaig treure’m el revòlver. Vaig apuntar-l’hi l’orella i, pam!, descarrego.
El senyor de Roncafort es va despertar. La bala del meu revòlver havia estat tan ben dirigida que li va entrar per una orella i li va sortir per l’altra, sense causar-li el menor dany.
-Què se li ofereix? –va dir-me el senyor de Roncafort en veure’m allí.
-Home, com a oferir-se’m no se m’ofereix res.
-Doncs, així, permeti que m’hi tombi.
Avui no he triat el text inicial de l’obra, sinó un fragment de les primeres pàgines, pensant que ningú que hagi llegit aquesta novel·la pot haver oblidat la perícia del detectiu a l’hora de fer passar la bala per on volia; a més, en el primer paràgraf apareix no sé quantes vegades el nom del protagonista, que es confessa admirador, però no seguidor de Holmes. Evidentment, es tracta d’un llibre que ja té uns quants anys, perquè actualment aquest petit episodi s’hagués suprimit, no fos cas que algú intentés emular la punteria del protagonista. Això, ara, no ho pot fer més que un entre dos milions i mig -ho diuen les estadístiques- i, per tant, és perillós intentar-ho.
Per als qui en aquest moment encara no saben qui és l’autor i el nom de l’obra, unes quantes pistes:
Els cinc germans –tants?- es recorden en una Fundació que té la seu prop de Barcelona.
L’any 2004 es va celebrar el centenari de la publicació (només el final de la guerra la va aturar) en què col·laborava habitualment el nostre autor i de la qual va ser l’escriptor més popular (en aquesta mateixa revista va col·laborar al principi en Josep Carner amb pseudònim).
Junceda il·lustrava habitualment les seves obres (oberveu la capçalera del diari que fa de catifa, que no té res a veure amb el títol).
La novel·la a la qual pertany el text es va publicar un any després de la que va donar al seu autor una gran fama en el país.
Dit tot això, jo em pregunto: Els nens o els joves d’ara llegeixen aquestes històries? Les llegirien amb el mateix interès que en el moment en què es van publicar? No en sé res.
Ara que ja porto la insignificant xifra de sis “negres o criminals” em pregunto dues coses: si hauria de deixar més temps sense publicar els comentaris i si hauria d’inaugurar un bloc amb aquests apunts dels dimarts. Algun suggeriment?
12 comentaris:
Ah, gran dilema. Jo encara trontollo entre els blogs generalistes i els especialitzats. Com en els estudis convencionals, l'especialitat dóna més prestigi però estudiant -i llegint- coses generalistes t'ho passes millor.
Vaig a fer la juguesca: En Bolavà, detectiu, de Folch i Torras? Eren molt prolífics, els de la família...
Sense buscar a Google, ni res. M'arrisco, vaja:En Massagran, d'en Folch i Torres. NO sé el títol exacte. Jo el llegia a la meva més tendra infància... Tot és molt boirós.
Fes el que et sembli, la qüestió és passarnos-ho bé.
avui m'ha costat una mica perquè si bé les formacions gramaticals, la ironia i, finalment, la il·lustració de Junceda em feien pensar en coses que havia llegit escrites abans de la guerra civil espanyola, no tenia gens clar qui en podia ser l'autor;
les pistes, però, han estat prou clares i ens has portat, quasi sense dubtes, les aventures de'n Bolavà detectiu, de Josep Maria Folch i Torres.
De les preguntes que fas, pere... jo et preguntaria: tens interès a fer el joc molt participatiu?
(molt en el sentit de fer-lo arribar a molta gent, clar...)
si la resposta és afirmativa, només et cal tenir clar que això suposarà una esforç considerable -en temps- per promocionar-ho (el J.M.Tibau t'ho podria confirmar, suposo) i probablement seria més fàcil per a qui no et conegui (hi ha algú que no et conegui?) accedir a un joc amb blog propi...
el període per resoldre'l... tinc la impressió que qui sap que el joc dura 24 hores, si vol, té temps suficient per participar-hi; però també hi ha qui potser només es connecta el cap de setmana... som animals de costums tant estranys!
bon dimarts!
No sé pas qui és, en tot cas Junceda em recorda els Patufets que llegia a ca l'oncle, els guardava en un canterano sota l'escala. De tota manera quan se sàpiga m'agradaria llegir-lo, una punteria tan prodigiosa només la pot tenir algú molt especial :)
Respecte a la demanda de suggeriments, no ho sé pas, depèn de com vegis tu el feed-back amb els lectors. Però jo veig ben integrada la "secció" dins el blog, és un alicient més, no?
En Bolava detectiu! d'en Josep Maria Folch i Torres. Ostres, quants anys fa que el vaig llegir. Només veure l'il·lustració ja m'he sentit transportat a aquell temps.
Pos nontinc ni idea de la d'avui, però voto pel bloc negre i criminal!!!
Sí, Júlia, tinc el dilema amb pros i contres que no acabo de resoldre, entre altres no m'agradaria fer un bloc que en algun moment se m'acabés perquè no tingués novel·les noves.
Efectivament, és un fragment d'en Bolavà. Ja tens molts punts :-)
Ja veus, lola: autor encertat i títol aproximat. Ja sé que això de començar a investigar amb tanta feina és complicat.
Fes el que et sembli, fes el que et sembli... No és tan fàcil per un grafòman.
Bé, bé , gatot! Estic content d'haver-te fet trebalr una mica.
Gràcies per la col·laboració raonada per intentar resoldre el meu dubte. La veritat és que no havia pensat a tenir més participació sinó que els arguments a favor del bloc monogràfic eren sobretot tres: agrupar un material que té el mateix tema i penso que sortirà amb la regularitat prevista; facilitar més el temps de participació (si aquí publiqués menys, no caldria)... ostres, ara no recordo el tercer argument, que deu ser l'important.
No creguis, sóc conegut però no gaire llegit si faig cas a les meves estadístiques.
Bon dimecres!
Anaves ben encaminada, Clidice, amb la pista dels Patufets, que, per cert, ara no crec que tinguin gaire atractiu per als nens. Oh, les aventures d'en Bolavà són espectaculars, i amb freqüència absurdes.
Potser tens raó amb el suggeriment. Ja veus, ho pensaré.
Molt bé, Dan!
Suposo que per a tots els antics lectors de Folch i Torres els seus llibres tenen un encant especial.
Ostres, xurri, una altra que va enfeinada a tope i no té temps per investigar i contrastar :-)
De veritat que bloc? Mira que segons com em tocarà demanar-te ajuda i consells...
pels dos arguments que dones, pere, em sembla que la resposta és -si mantens l'espai en aquest blog- crear una caixa a la barra lateral del tipus "etiquetes" amb la única etiqueta de joc, concurs, negra i criminal o com n'hi vulguis dir: una sola caixa amb una sola etiqueta que expliqui en l'encapçalament les normes (24, 48 o 96 hores?, proposta de joc els dimarts? comentaris no visibles fins a resolució? premis?)
però no em facis gaire cas que porto una calipàndria a sobre impòrtant i estic una mica emboirat...
si recordes el tercer argument, que segur que era l'important, ja el diràs... o no! :)
cada quan dius que publicaràs el rànking d'encerts?
va... cap a la propera!
Una altra alternativa és fer que hi puguem participar més gent enviant-te els enigmes a tu, com fèiem amb les transformacions, vaja, és que enyoro aquella feliç època perequera.
L'idea em sembla boníssima, i divertida (essencial!). Ja saps que l'interés pel tema el compartim.
Quan vulguis, a la teva disposició, obviament!!
Tindré en compte els teus suggeriments, gatot, tinc fins al dimarts que ve per donar voltes al tema, tercer i quart i cinquè arguments inclosos.
Tens raó, he de deixar ben visible el rànquing :-)
Cuida't!
Ostres, noies, haurem d'anar pensant la proposta i me l'haureu de detallar més. Encara ens tocarà organitzar una trobada per discutir-ho ;-)
Publica un comentari a l'entrada