17.11.09

descans setmanal

Dia de descans setmanal aquí i dia d’enigma a Dimarts de sang, on avui comença una altra ment criminal més aguda que la meva. S’espera la vostra participació en la resolució del cas, va!

Aquests dies, en què estic entrant i sortint de la literatura medieval, i més antiga encara, se’m creua amb freqüència preocupant un dels primers personatges, potser el primer, que és un enigma en si mateix. Alguns considerarien que les seves actuacions són actes criminals inusualment cruels, genocidis inclosos: pluges que acaben amb gairebé tota la humanitat, incendis devastadors, conversió en estàtues de sal dels qui li planten cara, extorsions diverses, tortures infinites en el temps i l’espai... D’altres el veuen com una mena de justicier que fa complir les seves pròpies lleis i que no té pietat envers aquells que no mostren cap penediment, però fins i tot quan es penedeixen, els fa sofrir, i fa enfrontar pares i fills, marit i muller, germans... Posseïdor de diverses i misterioses personalitats, apareix sota múltiples noms i disfresses en incomptables temps i territoris on centenars, milers, milions de detectius aficionats i professionals l’han buscat i el busquen; de vegades desapareix en els mateixos nassos d’aquells que diuen que l’han trobat i altres cops la seva localització ha estat absolutament infructuosa. Tant uns com els altres dubten en algun moment de la seva existència, tot i que de tant en tant, sobretot en altres temps, va fer aparicions públiques molt celebrades, segons expliquen les cròniques. Milers de seguidors organitzats o no el protegeixen i estenen el que diuen que és el seu pensament i milers de contraris el volen eliminar. No s’ha vist un cas semblant en la història de la humanitat.

Però deixem-ho estar, que avui és el meu dia lliure i el cas dóna per pàgines i pàgines segurament poc rigoroses. Potser algun dia en parlarem.

4 comentaris:

el gatot ha dit...

imagino que de qui parles és del mateix dictador que va instaurar el descans setmanal -curiosament en dies diferents depenent de la tribu a qui es dirigís- després d'instaurar els treballs forçats d'obligat compliment i suant pel front;

fa un parell de mesos vaig veure un vídeo on es detallaven coincidències rellevants i asincròniques dels manuals d'instruccions que el suposat i totpoderós homenot (o era donota?) va dictar amb veu de tro.

Però em va cridar més l'atenció, i encara hi dono voltes i potser per això t'ho comento, l'afirmació de què cap dels "grans historiadors o cronistes clàssics" no hagués dedicat cap episodi dels seus relats a testificar les proeses o no de personatges tant revolucionaris com el mesies, posem pel cas...

no fa gaire, llegint la introducció d'un traductor de Lao Tsé (o Lao Tzú, que va a gustos), em va tornar amb insistència el dubte. Segons el traductor Lao Tsé va néixer cap al 604 abans de la nostra era, de mare verge i que el va dur al ventre... 82 anys!!!!

em sembla que un embaraç tant llarg, tampoc ha estat documentat...

Clidice ha dit...

no em sé imaginar tenint desig de macarrons durant 82 anys! quina tortura! ^^ i el teu personatge, pere, només era un nen entremaliat jugant amb els seus Lego, bé, això si llegeixes l'autobiografia de la Sara Palin, pel que comenten :)

Xurri ha dit...

Déu meu!!

pere ha dit...

Crec; gatot, que parlem del mateix personatge, omnipresent i tanmateix mai present.
Interessants consideracions les tves que no fan sinó confirmar la capacitat del personatge per fer i desfer segons la seva conveniència i de ser molt rigorós a l'hora de donar exclusives. De tota manera, anirem investigant hemeroteques i biblioteques perdudes per veure que trobem.

Uns legos amb moltes peces, Clidice, i que renova, segosn les mesures del temps antigues, amb freqüència.
Tal com van les coses per alguns, asseguraria que no els importaria passar una llarga temporada amb desigs de macarrons :-)

Ja ho veus, xurri: déu nostre!