descans setmanal

Dia de descans setmanal aquí i dia d’enigma a Dimarts de sang, on avui comença una altra ment criminal més aguda que la meva. S’espera la vostra participació en la resolució del cas, va!

Aquests dies, en què estic entrant i sortint de la literatura medieval, i més antiga encara, se’m creua amb freqüència preocupant un dels primers personatges, potser el primer, que és un enigma en si mateix. Alguns considerarien que les seves actuacions són actes criminals inusualment cruels, genocidis inclosos: pluges que acaben amb gairebé tota la humanitat, incendis devastadors, conversió en estàtues de sal dels qui li planten cara, extorsions diverses, tortures infinites en el temps i l’espai... D’altres el veuen com una mena de justicier que fa complir les seves pròpies lleis i que no té pietat envers aquells que no mostren cap penediment, però fins i tot quan es penedeixen, els fa sofrir, i fa enfrontar pares i fills, marit i muller, germans... Posseïdor de diverses i misterioses personalitats, apareix sota múltiples noms i disfresses en incomptables temps i territoris on centenars, milers, milions de detectius aficionats i professionals l’han buscat i el busquen; de vegades desapareix en els mateixos nassos d’aquells que diuen que l’han trobat i altres cops la seva localització ha estat absolutament infructuosa. Tant uns com els altres dubten en algun moment de la seva existència, tot i que de tant en tant, sobretot en altres temps, va fer aparicions públiques molt celebrades, segons expliquen les cròniques. Milers de seguidors organitzats o no el protegeixen i estenen el que diuen que és el seu pensament i milers de contraris el volen eliminar. No s’ha vist un cas semblant en la història de la humanitat.

Però deixem-ho estar, que avui és el meu dia lliure i el cas dóna per pàgines i pàgines segurament poc rigoroses. Potser algun dia en parlarem.