14.11.09

la llengua dels massatges

Vaig a pas ràpid a veure la mare, però al Passeig de sant Joan m’entretinc un instant a mirar un taronger que ja té la fruita verda, gran com un puny, que aviat començarà a agafar color. A punt de girar pel carrer València, em sobresalta una noia oriental que fa una diagonal per tallar-me el pas i em deixa una targeta a la mà. A penes tinc temps de veure-la en aquest contacte fugisser: una mica més alta que jo, esvelta, cabell curt, llis, encastat al cap, cara seriosa, pòmuls lleugerament marcats sota un maquillatge discret, caçadora vermell fosc i pantalons negres, les dues peces de cuir, botes negres de pell lleugerament porosa. Imagino que la targeta és de publicitat d’un restaurant i me la fico a la butxaca sense mirar-la pensant que ja la llançaré més tard.

A la nit, ja a casa, em trobo la targeta i li faig una ullada.














Els orientals sempre em sorprenen: com ho sabia que necessitava un massatge? De tota manera, no acabo d’entendre quina garantia ofereix una noia guapa, fins i tot molt guapa, a l’hora de fer un massatge, perquè en el meu cas el que valoro és que realment sigui professional, que tingui experiència. Em pregunto, a més, per què si tot el text està escrit en castellà, han inclòs una paraula en català: jovenetes. És que els hipotètics clients catalans, a diferència dels de fora, valoren especialment aquesta característica en les massatgistes? Encara no ho he decidit, però potser trucaré per preguntar al director de màrqueting de les noies el motiu de la inclusió del mot que trenca la unitat lingüística. La trucada em fa una mica de por, perquè els orientals sempre són tan subtils, distants i misteriosos, però tan efectius a l’hora de vendre, que aneu a saber si m’acaben convencent que realment necessito que el massatge me’l facin noies orientals, guapes i jovenetes sense cap titulació homologada al país. Quant al "todo completo 24 hores", en el meu cas em semblaria excessiu, tampoc no estic tan malament, i, possiblement, excessivament onerós.

7 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

La possibilitat que hi truquis per fer una consulta lingüística i acabis pagant un massatge "completo" donaria per a un conte molt divertit. Ja me l'imagino.

Clidice ha dit...

Òndia! aquesta paraula aquí al mig té el mateix efecte que trobar-te un marcià passejant per ... ui! no, aquest no em val, que de marcians n'hi ha per tot arreu. Bé, en tot cas et transporta dins d'un conte força estrambòtic. Tu mateix, ves tibant del fil ;)

F.Puigcarbó ha dit...

jo diria que son putes, joves i netes

el gatot ha dit...

després diràs que no ets gaire observador de la realitat, pere! :P
per tractar-se d'un contacte fugisser... prou que et vas adonar de l'envoltori (del continent? i del contingut?)

pel que jo conec de tècniques de venda... la noia va "fer-te" una diagonal perquè et va identificar amb un client potencial; a part d'identificar-te, et va classificar...

es podia haver equivocat, però segur que si haguessis anat "pavoneandote" i amb un calquenyo o una faria als morros, t'hauria donat la tarja on hi posa -hipotèticament- "jovencitas", i si haguessis calçat sandalies i mitjons blancs t'hauria donat la que hi posa "young girls"...

jo diria que aquestes noies (les que capten), estan ensinistrades en el reconeixement poliglotístic del tema... comercial.

Penso, a més, que és d'agrair que no dugin a confusió a ningú -no em diguis que tu ets la excepció- explicitant quina mena de professionalitat exerceixen amb la imatge que acompanya el text: o pensaves trobar-hi una personeta on s'hi ressaltessin les mans amb una bata blanca darrera?

He de confessar, però, que en una ocasió ja fa anys, vaig rebre un massatge tailandès que em va deixar com nou. Va ser al carrer diputació de Barcelona i me'l van fer amb els peus. Una experiència realment plaent.

Cidulli cidon no bulli. ha dit...

Sentia força dolors a la esquena i, això es va irradiar per les natges baixant-hi per la cuixa dreta fins al genoll. Calia massatge, la vaig buscar, la vaig trobar. Era una noia de bata blanca, pantalons blancs i les sabates deixaven els peus descoberts. Al llit, boca avall, vigilava seus peus per un forat que n’hi havia. Sentia les seves mans a furgar-me en tals trossos desgavellats. Ha quedat massa estona amb el contacte professional de les seves mans, a vegades suau i d’altre dolorós, la libido encara així ha pogut m’abstrauré de tot, menys dels seus peus i les seves mans. He sortit totalment enamorat. Avui quan el dolor retorna, penso en seus peus de ungles perfectes i les mans tatooades a la meva pell. Inútil l’enyor, car el dolor no cessa

pere ha dit...

Ua bona idea, Lluís. Fins i tot podria ser un bon principi de novel·la. Si sabés escriure, intentaria el conte.

La veritat, Clidice, és que m'intriga aquesta inclusió o intrusió catalana enmig del castellà. No descarto estirar el fil en algun moment.

No ho sé, Francesc, que una cosa és el màrqueting i una altra la realitat... i una altra la imaginació.

No et pensis gatot, ja saps que fonamenentalment faig literatura de ficció i t'asseguro que seria incapáç de reconèixer la meva contacte.
Vols dir que la noia tenia una diversitat de targtes de presentació? Bé, potser la subtilesa oriental i l'especialització així ho poden fer pensar. Per cert, molt interessant la teva caracterització.
Saps que cap professional no m'ha fet mai cap massatge? I mira que hi ha moments que ho necessito.

M'encanta el teu text, Cido, la seva progressió, i sobretot el final: aquest enyor que no aconseguiex vèncer el dolor.

educasas ha dit...

Hola Miquel:
Encara tens la targeta?
Jo les col·lecciono, tinc prop de sis-centes.
El meu correu és:
mamasancards@gmail.com
Eduard