la llengua dels massatges

Vaig a pas ràpid a veure la mare, però al Passeig de sant Joan m’entretinc un instant a mirar un taronger que ja té la fruita verda, gran com un puny, que aviat començarà a agafar color. A punt de girar pel carrer València, em sobresalta una noia oriental que fa una diagonal per tallar-me el pas i em deixa una targeta a la mà. A penes tinc temps de veure-la en aquest contacte fugisser: una mica més alta que jo, esvelta, cabell curt, llis, encastat al cap, cara seriosa, pòmuls lleugerament marcats sota un maquillatge discret, caçadora vermell fosc i pantalons negres, les dues peces de cuir, botes negres de pell lleugerament porosa. Imagino que la targeta és de publicitat d’un restaurant i me la fico a la butxaca sense mirar-la pensant que ja la llançaré més tard.

A la nit, ja a casa, em trobo la targeta i li faig una ullada.














Els orientals sempre em sorprenen: com ho sabia que necessitava un massatge? De tota manera, no acabo d’entendre quina garantia ofereix una noia guapa, fins i tot molt guapa, a l’hora de fer un massatge, perquè en el meu cas el que valoro és que realment sigui professional, que tingui experiència. Em pregunto, a més, per què si tot el text està escrit en castellà, han inclòs una paraula en català: jovenetes. És que els hipotètics clients catalans, a diferència dels de fora, valoren especialment aquesta característica en les massatgistes? Encara no ho he decidit, però potser trucaré per preguntar al director de màrqueting de les noies el motiu de la inclusió del mot que trenca la unitat lingüística. La trucada em fa una mica de por, perquè els orientals sempre són tan subtils, distants i misteriosos, però tan efectius a l’hora de vendre, que aneu a saber si m’acaben convencent que realment necessito que el massatge me’l facin noies orientals, guapes i jovenetes sense cap titulació homologada al país. Quant al "todo completo 24 hores", en el meu cas em semblaria excessiu, tampoc no estic tan malament, i, possiblement, excessivament onerós.