29.11.09

exteriors

Pel carrer (de) Pelai avança lentament una marxa encapçalada per un home que aixeca el cap i llança foc al cel. No sé si arriben a dos-cents, però la gent s’atura a contemplar-los, els fan fotos, riuen, s’ho passen bé. Els dos-cents només demanen que els deixin actuar al carrer. És curiós, tots volem una casa i ells reivindiquen el carrer. Consentirà l’Ajuntament que ocupin el carrer sense pagar cap cànon?

Al Portal de l’Àngel, baixant a mà dreta, hi ha una filera d’homes i dones impassibles, d’esquena al McDonald’s, que reivindiquen la fi de les “corridas”. Imatges de sang, impactants.

Més avall, un altre grup defensa tots els animals (els animals d’un cert pes, s’entén) sotmesos als homes: porcs, gallines, peixos... Van passant un audiovisual i tenen fulls on pots firmar. La campanya incideix especialment en els zoològics, amb enquestes incloses que constaten que els visitants a penes es miren el nom dels animals.

A la plaça de la Catedral ja s’ha instal·lat la fira de santa Llúcia. Aquest any ha aparegut Millet caganer. És possible que es quedi un percentatge de les vendes?

La marxa del carre Pelai ja ha arribat a la Via Laietana. Un equilibrista s’avança amb un monocicle. Cau, riu, s’aixeca. Riem: no passa res.

Em distrec repassant mentalment possibles novel·les per al Dimarts de sang. Vaig a parar a una novel·la que situa l’acció a l’Àfrica de la qual se’n va fer una pel·lícula. Penso que cada dia, a la sobretaula i alguns dies en altres moments, puc veure a la televisió documentals sobre els animals africans en perill d’extinció o no –els animals són bells-, però rarament puc veure programes que parlin sobre els humans africans i la seva supervivència. Deixo aquí un vídeo que parla dels africans a través d’una magnífica cançó que va seguint les imatges, o viceversa. Com que ja sabeu de quina pel·lícula es tracta, suposo que no pujaré un fragment del llibre i que en triaré un altre del mateix autor.



P.S. Torno a la realitat de la prosa. A Dimarts de sang tenim més seguidors que participants en el joc, i encara menys encertants. Per si algú encara té ganes d’endevinar el llibre d’aquesta setmana, deixo aquí una pista i n’escric una altra, definitiva, al bloc.

5 comentaris:

xurri ha dit...

ei, aquesta setmana em toca a mi!!!!
No l'han encertat???? caram, encara tindrà raó la x....

pere ha dit...

Tenim dos encertants, xurri.
Ei, la pista és sobre el "meu" llibre de la setmana passada.

Clidice ha dit...

està molt bé que la gent esmerci tant temps i diners en la defensa dels animals. però sempre em quedo amb la sensació de què tots aquests esforços servirien de molt dedicats a la defensa dels animals humans. potser no estaria de més que fessin un viatget a l'Àfrica. ei! només és una idea!

pere ha dit...

Defensar els animals costa menys i sol tenir uns resultats més visibles, immediats i menys compromesos. Està bé.
De vegades ni tan sols cal arribar a l'Àfrica, però no, no estaria malament.

Clidice ha dit...

dic l'Àfrica perquè seria teràpia de xoc. Encara que si es trobessin dues dones, amb un ruquet i a dalt del ruquet un nen, amb una ferida per on li surten els budells i els expliquessin que fa dos dies que caminen per trobar un metge ... segurament les denunciarien per esgotar el ruc. Perquè hi ha coses que no tenen remei :(