27.11.09

il·luminació de novembre

Es proposà que en endavant escriuria llibres, uns bons i els altres millors

Vida coetània


Veient que el mes de novembre era més aviat insignificant i lúgubre o amb tendència a la foscor, algú va decidir incloure Llull al calendari, ja a les acaballes del mes, per tal que l’il·lumines una mica. Tants anys després de la seva mort, Llull encara no ha passat de l’estadi de beat, potser perquè la seva heterodòxia, basada en un pensament sovint original, d’una llibertat inusual a l’època, continua despertant sospites i malestars entre els més dogmàtics. Però Llull, amb santedat o sense, sempre il·lumina.

Aquest personatge, més conegut i reconegut a l’exterior que dintre de les fronteres de la seva llengua materna (s’estranyaven no fa gaire dues alumnes italianes d’un màster de filosofia de la ignorància sobre la seva persona i obra en el nostre territori), va escriure pràcticament sobre tots els temes, sobre tot els saber i la vida de la seva època. He pensat que avui no estaria malament recordar un petit fragment que d’alguna manera, fruit de la meva subjectivitat, em porta a l’Estatut i part del seu entorn.

Si els jutges e els advocats eren hòmens de veritat e hòmens qui amassen bones obres e que no es corrompessen per nulla re, ell són hòmens qui molt de bé e d’endreçament poden donar alls pobles en la major partida. Mes per ço car ells són hòmens mals en la major partida e de mala entenció, no són neguns hòmens per què el poble sia tan torbat com és per ells.
[...]
Com en l’ofici de jutge e d’advocació haja menys de bons hòmens e de vertaders que en altre ofici, e com en ofici de jutge e d’advocació ha mester majorment bons hòmens e hòmens savis e hòmens vertaders, banauirats són Sényer, aquells jutges e aquells advocats qui no es corrompen ni es torcen per diners ni per precs ni per nulles altres coses.

Ramon Llull: Llibre de contemplació (cap. 114).


Sovint s’acusava Ramon Llull d’exagerar. Evidentment el món ha canviat molt des que va escriure les línies de més amunt. Llàstima que en el seu temps no hi haguessin els polítics tal com els coneixem actualment; estic segur que podríem llegir pàgines molt sucoses... i rigoroses.

3 comentaris:

el gatot ha dit...

vaig "descobrir" llull a còrdova (cordobita la llana, córdoba sultana) i imagino la cara d'astorament de les teves italianetes a la que van fer els meus cordovasets...

:)

les suaus nits primaverals en aquelles terres em van portar moltes descobertes pròpies i alienes, i les tinc en bon record; avui m'ha semblat sentir un rebombori als mitjans per una proposta del primer ministre espanyol d'incentivar la I+D en contraposició amb el totxo (no sé si és que t'ha llegit recentment...)

el dubte -poc dubtós, per cert- que tinc és si aquesta incentivació anirà destinada genèricament o només serà accessible a qui compleixi alguns requisits que ja deuen estar determinats i ben determinats...

jo ara rellegeixo Fuster; no crec que tampoc el facin sant...

bon cap de setmana, pere, i si puges a menjar torrons, que sigui en bona companyia! :)

kika ha dit...

sembla que ho digui inocentment, perquè no ha viscut aquests temps :-), però ho diu molt clarament.
bona inspiració has tingut, pere.
que passis un bon cap de setmana!

pere ha dit...

Saps, gatot, que mai no he visitat Andalusia? Potser em convindria.
Em sembla quesigui quina sigui la política d'estímul encaminda a fomentar la investigació i el desenvolupament no donarà feina, a curt termini, més que a un nombre molt limitat de personal. Una mica més de tocar de peus a terra seria un bon inici per aconseguir una certa credibilitat, només una mica, eh, que no cal esperar miracles.
No, Fuster tampoc no serà un sant, i tinc la impressió que, com a Llull, també se'l considerà poc. Va com va en aquest país.

Bon cap de setmana, kika.
Llull era un visionari que coneixia la humanitat, i per a qui coneix la humanitat el temps no si suposa cap frontera.