22.11.09

reflex de lluna

La Joana se’n va quan el dia encara no clareja, no la sento marxar. Jo, amb sol que comença a declinar –per què se’n va tan aviat el sol?- , pujo i baixo el passeig de sant Joan. S’escurça la tarda en una sobretaula entotsolada i rutinària de lectura de diari.

Quan torna, la Joana em diu que caminant caminant ha fet cap a l’ermita de sant Moí. Com a proves em porta boires, fulles seques de colors rogencs i grocs, molses enfiladisses, pedres amb pintures romàniques, bolets estranys, i tres cavalls esquerps dels colors dels reis mags, olor de cel i terra que em tornen la infantesa encara no perduda.

Miro la lluna que creix i ja s’amaga i hi veig reflectides infantesa, cels i terres, olors, reis mags, cavalls esquerps, bolets, pedres i pintures, molses, fulles seques de colors de tardor i boires. Planyo el reflex.

7 comentaris:

kika ha dit...

bonica descripció de la jornada...però i aquests cavalls? se'ls ha trobat així? que macos!
si que són com els reis :-)

Clidice ha dit...

els retalls sempre ens retornen a temps pretèrits que resulten fantàstics i màgics perquè resten en el magí congelats. És una bona cosa el cervell humà, que ens permet gaudir de les nostres pròpies fabulacions :)

Arare ha dit...

No planyis el reflex: a ell li agrada, reflectir el que hi ha...

Trini ha dit...

La Joana ha aprofitat molt bé el dia... :)

Els meus reis, només un any van venir a cavall, quan jo era petita. I no ho oblidaré mai.

X ha dit...

M'agrada: és desapasionat però emotivament dens, circular i ben tancat. Rodó.

pere ha dit...

Sí, kika, se'ls va trobar així, com un preludi dels reis. Huaré de canviar els meus hàbits de diumenge :-)

És veritat, Clidice, però no deixen de ser imatges, potser idealitzades, fragments, vida morta. O no, no ho sé.

Sí, si, Arare, però és un reflex.

Em van agafar ganes de matinar, Trini.
Ostres, què vols dir, que vénen per mar i a peu? M'he de posar al dia dels reis de la Cala.

Gràcies X. Un resum que m'afalaga i que ara, rellegint, penso que ja és això.

Trini ha dit...

Si noi, cadascun amb la seva barqueta. Però res d'anar a peu, eh? Que no fa de Reis! Els esperen les seves carrosses.
Espero que les de la propera Epifania, no siguin tant cutres com les de la darrera. Que els Reis no l'han d'acusar la crisi, caram!