Els aspectes sobre la cortesia i el menjar dels darrers apunts em fan pensar en Lo Crestia d’Eiximinis, en el tercer llibre, on dóna consells de comportament a la taula que de tant en tant algú reprodueix amb la finalitat de provocar somriures en veure alguns costums del segle XIV que actualment han estat feliçment superats. N’actualitzo –literalment i malament- i en copio alguns:
Sempre que hagis d’escopir a la taula, escup darrere teu si hi ha espai suficient, mai no escupis en el banc en què seus, i si no hi ha espai, escup entre les teves cames i amaga la teva escopinada tant com puguis. Mai no escupis de tal manera que l’escopinada hagi de passar per sobre la taula ni per davant de ningú.
Estant en la taula, encara que estiguis prop del foc, no t’eixarranquis de manera que se’t vegi alguna part vergonyosa ni res dels genolls cap amunt.
No escupis mai en la mà res que hagi estat dins d ela boca, perquè és gran immundícia; i per aquesta raó són poc polits aquells qui mengen cireres o prunes o fruita amb pinyol i escupen el pinyol a la mà. Basta que baixant el cap, escupis el pinyol sota la taula.
Si et convé riure mentre menges, posa’t sempre la mà davant de la boca de manera que ton mastegar no faci fàstic als altres.
Si t’han convidat, procura que els altres no t’hagin d’esperar, arriba a temps.
Si has convidat algú, mai no lloïs el teu dinar, ni ton convit, ni el teu vi, ni res del teu, perquè és cosa dels altres lloar-ho, i, si no ho fan, romanen descortesos, i tu, no lloant-ho, romans cortès i prudent.
No facis tan poc bocí que sigui ridícul, com feia aquella nòvia que d’un pinyó en feia dos o tres bocins.
Mai no t’aixequis de taula per anar a lloc privat ni per servir secretament a natura, ni immediatament després de dinar no aniràs a fer aquestes coses, perquè és molt menyspreable. I si necessites fer el contrari per algun accident, no mengis amb els altres, sinó tu sol en la teva habitació.
Francesc Eiximenis: Lo Crestià
Segurament m’he precipitat a l’hora de triar els fragments segons el pla inicial, perquè m’adono que mentre alguns costums que blasmava estic segur que ens semblen realment reprovables, d’altres segueixen ben vius ara, fa just 600 anys de la mort -qui sap si un 20 de novembre- de l’escriptor. Per què uns sí i els altres no? L’evolució dels costums, que sovint ens sembla tan lògica, és un misteri per molt que intentem racionalitzar-ne les causes o considerar-les d’una lògica indiscutible.
Per cert, algú sap si en els blocs es prepara alguna celebració amb motiu d’aquest aniversari?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
No es prepara, però la pots preparar. Això sempre serà així d'injust, uns sí, els altres no, uns ara sí i demà no i d'altres demà sí i ara no. Els prestatges, com deia Calders, són limitats.
Per cert, on has trobat el dia i el mes de la mort?
Tinc el record d'haver-me quedat, com se diu vulgarment, de pasta de moniato, quan vaig llegir Lo Crestià allà per aquells COUs de déu. Vaig quedar entusiasmada i, encara ara, de tant en tant, el fullejo. No sóc de pensar en aniversaris, però si ho feu ja m'ho direu, que intentaré apuntar-m'hi i no esguerrar-la massa :)
Perdó, de l'Eiximenis o de l'altre Francesc?
A vegades em volta pel cap que l’elegància cap al fi ho és tot i, el què n’ hi ha polit l’humà fins a la sofisticació més sensual a l’erotisme més “chulo”, l’aniversari n’és una d’aquestes polideses i, el mentir la edat ....
No sóc pas tan boig, jo, Júlia. El meu carisma no seria suficient per engrescar el personal. I és una llàstima, perquè com a mínim Eiximenis és agut divertit, cosa que sempre és d'agrair i que no es pot dir de molts protagonistes de l'any de...
No tinc ni idea del dia i el mes de la mort, però, perquè no podia ser un 20 de novembre, per contrarestar l'altra mort?
Saps, Clidice, que si busques Lo Crestià per les llibreries és dubtós que el trobis? En quin país vivim!?
Jo no iniciaré el recordatori, però si algú ho fa -per què no tu?- t'asseguro que m'hi apuntaré. Va, va...
No creguis, francesc, algun bloc deu haver que ha celebrat l'aniversari d'en Paco. Els perdono.
Segurament, "Cidulli", que les formes són més que un afegit un aspecte fonamental de la civilització. Bé al menys ho eren.
És que crec que en algun lloc vaig llegir que es creia que era entre març i maig pel fet que van posar nou bisbe a Elna.
No veig que aquestes recomanacions estiguin tan desfassades...
:D
o és que escupiu al del davant sense cap mena de consideració? eh? eh? eh?
ara, això si: si a mi no em deixen anar a "servir secretament natura", juro que em pixaré allà al mig.
El que avisa...
és molt possible, Júlia, però com que no hi ha la certesa, em va semblar un joc adequat contrarestar l'aniversari d'en Paco amb un altre aniversari més interessant.
Crec que algunes recomanacions actualment ja estan ben assimilades, arare, com la que tu esmentes. En canvi, d'altres, com la de la puntualitat, no hi ha manera, i mira que han passat segles des que ho va dir.
Amb la de les necessitats fisiològiques, actualment som molt més oberts, només faltaria.
Publica un comentari a l'entrada