8.5.10

històries de la diputació

M’allargo a “Modernització i catalanisme”, a la seu de la Diputació de la Rambla de Catalunya. M’agrada visitar les exposicions de la Diputació en aquest espai tan reduït. Són mostres molt ben muntades que no intenten aclaparar amb una profusió de textos, que tenen uns objectius clars i uns visitants escassos.

En aquest cas es tracta d’explicar sobretot l’obra de Prat de la Riba (Diputació, Mancomunitat, i una mica abans) o, si es vol, del noucentisme en un passeig didàctic apte i comprensible per a tots els públics. A partir d’aquí, l’espectador ha de decidir si vol aprofundir més en el tema.

En sortir, passo per davant de la llibreria de la institució, que aquests dies té un aparador monotemàtic: Joan Maragall: Carnets de viatge, amb unes il·lustracions que em semblen molt atractives, i no puc dir res més fins que me’l fullegi.

Continuant amb la Diputació, fa uns dies que vaig agafar del meu mercat els fullets d’un concurs de receptes: “Del mercat a la taula. Segona edició. Receptes de baix cost". Vaig pensar en la possibilitat de concursar amb algun plat que fos prou atractiu per merèixer el reconeixement d’un jurat que no s’especifica, però finalment crec que no hi participaré. M’emprenya la presa de pèl dels premis que, com en alguns concursos d’altres modalitats, per exemple alguns de literaris, juga amb l’ego dels participants, que ja es consideren ben pagats si el seu nom apareix en lletres d’impremta i poca cosa més. En aquest cas, els guanyadors: “rebran un trofeu exclusiu (?) lliurat per l’Oficina de Mercats i Fires Locals i una subscripció per una any a la revista CUINA.” Sisplau, quanta gasiveria! Ni un premi en metàl·lic ni un circuit pels millors restaurants de Catalunya, ja no dic del món, ni una subscripció eterna. Apa, home! I per acabar-ho d’adobar: “Les sis persones finalistes cedeixen a la Diputació de Barcelona tots els drets de propietat intel·lectual... durant un període de temps il·limitat...” O és la plena modernitat o és de jutjat de guàrdia. De tota manera, si algú de vosaltres vol enviar la seva recepta, li recordo que el termini s’acaba el 29 de maig.

Em pregunto que és la Diputació actualment, quines són les seves funcions i si encara té sentit. Francament, no en tinc ni una idea aproximada. Però fa bonic i dóna feina.



3 comentaris:

kika ha dit...

home! que vols que t'ho regalin tot tut ambé! que estem en crisi encara! :-D

les diputacions donen feina? no! donen sous a tots els diputats!
de fet aquesta és la funció principal de totes les administracions!

F.Puigcarbó ha dit...

Aviat ja es diran vegueries les diputacions, que tampoc se ben bé que fan però tene molts calerons, i carreteretesm, edificis i cosestes d'aquestes a que els hi agrada jugar als homens.
Al meu poble hi havia la Ció i li deien la diputació perquè era bastant bandarra i lleugera de cascs.

pere ha dit...

Dona, kika, per demanar que no quedi :-)
Ei, ei, un respecte pels funcionaris. Què seria del país sense els funcionaris? Això sí, tots ignorem quina funció fan alguns funcionaris excepte la de portar el nom.

Algun dia, Francesc, algú ens explicarà (o publicarà) un llibre sobre les diputacions a l'actualitat (i més tard sobre les vegueries) i per fi ens arribarà la llum.
Als pobles se les pensen totes i a vegades tenen certa raó.