Potser ja és hora que el caragol desaparegui de l’encapçalament. No sé si algú, durant aquest temps, s’ha preguntat què feia aquí. Doncs aquesta és la història:
I érem a la cuina, i quan traguérem la verdura de la bossa, un caragol sortí d’una col, i manàrem que no tocaren la col fins que el cargol se’n fos anat en lloc més segur, pus en nostra fe era vengut.
Com que jo no sóc el rei Jaume ni les meves gestes tenen cap reconeixement –ni el cargol sol ser un animal especialment poètic-, ja podeu imaginar que les meves ordres rarament fan efecte en uns súbdits que no tinc. De tota manera, vaig disposar de temps sobrat per immortalitzar-lo i deixar-lo en aquesta virtualitat que només a mi em pertany i de la qual sóc, amb el vostre permís i el de blogger, l’únic senyor. Després...
ELS RODAMONS DEL DHARMA
Fa 32 minuts
8 comentaris:
per les criatures era tot una festa que d'un enciam en sortís un caragol. Ens hi podíem passar una bona estona. I ara que hi penso, els caragols sempre ens feien passar bona estona a la canalla al poble.
home, per ser un caragol viu, a la fot no t'ha qudat gaire fastigós! :-)
de fet la foto la trobo interessant, sino fos que hi ha un caragol...
per cert, que diem caragol o cargol?
Déu n´hi dó quina ràdula més precisa aquest cargol i quina nitidesa té aquesta foto. Fa dies que em té enamorada (m´agraden els cargols vius Kika).
Qui ha dit que no és poètic un cargol? I els moviments lents i sinuosos? I l´espiral del dibuix de la closca? I la humitat que transmeten? I la bava lluent que deixen a les parets?
(Sóc de pagès, jo ;-))
vosté dispensi, però un cargol a la patarrellada, ben salat i amb una mica d'oli d'oliva pel damunt pot ser poèticament sublim.
volia dit o hauria d'haver escrit "caragol" però és com "lámpada" o "catifa" que s'em resisteix i em traeix el subconscient, o el sentit comú.
Gràcies a l'agricultura ecològica, els caragols tornen a ser presents en moltes llars catalanes.
Per a quant, Clidice, el monument al cargol (no al de a la brutesca, pobret)!
Kika, sisplau! Tens sort que Carlitus encara no sap llegir!
Sobre el nom, tu dius cargol i jo caragol; jo sóc més arcaic i tu més moderna :-)
No creguis, A, no acabo d'estar satisfet de els fotos. Per justificar-me diré que les condicions eren adverses, però gràcies.
Encantadora elegia del caragol i fantàstic post a casa teva, ja t'he dit de la meva enveja :-)
Entre tu i jo, Francesc, i aprofitannt que Carlitus no s'interessa per la informàtica, és possible que tinguis raó, encara que jo fa anys que no menjo caragols de terra, però els de mar... Ummm...!
No, no, per què hauries d'haver escrit caragol si no ho dius.
així que és només qüestió de modernor? vaja, doncs dec ser passada de moda perquè tota la vida no he dit altra cosa que caragol...
Bé, la llengua té tendència a menjar-se sons. En tot cas, tu i jo no som pasats de moda, som uns clàssics.
Publica un comentari a l'entrada