7.5.10

serrells: del roig al verd

Ja em disculpareu, barcelonins i forasters, si insisteixo en una tema tan poc atractiu com el de la mobilitat. Concreto uns antecedents: Pel que sé, en molts centres educatius del país està prohibit l’ús del mòbil –en alguns fins i tot que es porti als centres-; en cas que soni –o es vegi- un mòbil, el més habitual és que acabi en mans de la direcció o una altra autoritat i la mare o el pare de l’alumne hagi de passar a recollir-lo. Bé, ara no discutirem –ei, feu-ho si voleu- la bondat o maldat de la mesura i les seves conseqüències, només constato un fet. Bé, doncs resulta que un o una amable comunicant m’ha deixat un comentari que diu que el gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, un ens que s’encarrega de la gestió de l’ensenyament a la nostra ciutat, ha enviat un comunicat a les direccions dels instituts, copio textualment: “demanant que siguin tolerants amb l'ús del telèfon mòbil la setmana de les votacions.” Quedo de pedra, no tinc paraules. Després resulta que tinc tantes paraules que penso que sobrepassaran el bon gust d’un post apte per a tots els públics. En resum, que mitja humanitat s’ha tornat ximple i ens acabaran xiulant a la resta.

Finalment he aconseguit trobar el programa de Barcelona Poesia i també un bloc (o potser blog, sóc un ignorant), amb comentaris oberts, que sembla que s’encarregarà o s'encarrega de explicar com va i com és la cosa. Trobo a faltar més poesia en espais oberts, en places, en carrers, en barris, a part de la que ja tenen cada dia. I per no allargar-me més, demano una consulta popular per a la pròxima edició en què, a més dels llocs, es pugui opinar sobre la tria d’organitzadors, poetes i poesia. Queda dit.

Finalment, l’èxit relatiu de les meves paraules sobre el caragol, o cargol, Carlitus, (bonic post i bonica foto, A.), m’animen a deixar una imatge seva potser no tan poètica com la del Tirant –som tan antropocèntrics!- però igualment científica. Diu Tirant, al capítol XXIX:

...menjaven en una taula los tres, e vertaderament vos puc dir, senyor, que, com la Infanta bevia vi vermell, que la sua blancor és tan extrema que per la gola li veia passar lo vi, e tots quants hi eren n'estaven admirats.

El règim alimentari d’en Carlitus Caragol, com el de tots els seus parents, és més aviat monòton i dubto que se’l pugui considerar un príncep o una princesa (o les dues coses al mateix temps), però la seva pell, d’aparença rugosa i morenor contrastada, té també una translucidesa que em deixa admirat quan per la gola se li veu passar la verdor de la col, com si fos un poema de la Barcelona poètica d'enguany.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Les princeses caragoles, doncs, deuen ser absolutament transparents.

Amb tant bronzejador fins i tot la gent de sang blava ha perdut 'translucidesa' i lucidesa sense trans, també.

Pais secret ha dit...

Del roig no tinc paraules tampoc, és una més per afegir al piló de les incomprensions ( el meu ja comença a tenir una alçada considerable)
Del verd...aquest Carlitus té el "guapo subido" avui, sembla que el règim de col se li posa molt bé.

Em meravella la capacitat que tens de trobar el fragment literari idoni per a cada moment i relligar-lo amb una cosa tan ...prosaica? (no acabo d´encertar la paraula)com el tub digestiu d´un caragol.Potser em faràs perdre la por al Tirant i un dia d´aquests m´hi llenço.
Bon cap de setmana!

Clidice ha dit...

i com podem pensar que per petit i poc valorat, si no és a taula, no sigui una meravella? Això del mòbil és cert? jo flipo en colors i no se'm transparenta la closca, llàstima, faria bonic :)

kika ha dit...

seguiu tots i totes amb els caragols... i a mi que no m'agraden ni vius ni a la cassola!
de fet no vull explicar-vos les meves dues aventures d'avui amb un caragol, o potser eren dos (no m'he fixat si era el mateix), perquè no seria poesia!

pere ha dit...

Júlia, li ho preguntaré, si el veig, a Carlitus Caragol, però m'imagino que deiu ser així.
Crec que sí, que cada dia hi ha més morenos, és a dir, menys lícidament trnasparents :-)ç

A., ja comunicaré a Carlitus les teves paraules, encara s'engreixarà més.
Jo diria que com en altres llibres d'històries, el Tirant es pot llegir per etapes i -no diguis que ho he dit jo- es poden saltar passatges segons els gustos dels lectors. Potser també ajuda llegir una edició actualitzada. Ja em diràs algun dia.

El caragol, Clidice, fora de la taula, sempre ha tingut mala premsa, ja és hora que reivindiquem la seva personalitat vital.
La història del mòbil és un exemple més dels disbarats d'aquesta història, i no vull pensar en els diners.


A mi tampoc no m'agraden a la cassola, pobre Carlitus! Va kika, explica, sisplau... La prosa, també ens agrada :-)