M’he passat la darrera part de la tarda llegint papers, adormit entre miralls. El sopar del diumenge: pa amb tomata i pernil i el que hi ha a mà. Mig miro la pel·lícula de la 1, d’aquelles de sobretaula de la tarda. N’extrac dos possibles títols per no sé quina obra: una novel·la? un assaig? un llibre de poemes? un bloc? només un post? L’assassí de l’amor i L’amor és una habilitat. Em quedo amb el segon títol, però amb el primer també faria. Penso en possibles continguts: idees vagues. Imagino, però, que amb qualsevol dels dos títols, potser més el segon, es vendrien molts llibres sempre que estiguessin ben col·locats a les llibreries.
Acabo de llegir alguns posts de col·legues blocaires i em resulta curiós pensar com qualsevol dels dos títols s’adiu al seu post; els el regalo potser massa tard; en to cas, me’l trio per avui, encara que tingui poc a veure amb el que escric perquè, a la fi, què importa el títol?
A fora plou amb insistència, sense treva, des de fa una estona. M’agrada. Demà al matí ja no em farà tanta gràcia. Torno als papers.
MIRADA PERDUDA
Fa 1 hora
6 comentaris:
Una tarda de diumenge plujosa, amb la tele de fons que vagi fent sense molestar, remenant papers, adormit entre miralls ( una metàfora? que bonica!), pensant, triant, divagant...i menjant pa amb tomata i pernil. Què més vols?
La meva només s´hi assembla amb l´àpat, la pluja i la divagació.
Ànims pel dilluns!
L'amor és una habilitat rara: per molt que en dominis la tècnica, mai en tens el control.
vaja! ets un fabricant de títols fabulós! m'encanta, amb aquest títol fins i tot em compraria un llibre en blanc :)
Vaig veure la peli. I no em vaig adormir. Podria dir que per un parell de coses:
a) potser em va agradar, la peli?
b) no tenia son!
De tota manera, no m'ho vaig creure, que l'amor sigui una habilitat. Quan un s'enamora no hi ha aprenentatges que valguin... (ara això ho hauríem de matisar, és clar, perquè també hi ha allò de l'amor madur,etc,etc)
Com a títol de blog, jo em quedo amb l'assasí (té més morbillo)
Jo diria que sí, que l'amor és una habilitat: hi ha gent maldestra que no en sap, d'estimar o d'ésser estimats. I també hi ha qui en vol aprendre i qui no. Para gustos, los colores :)
Dona, el que hagués volgut és que no fos diumenge, perquè sempre acaba convertint-se en dilluns. Però, és veritat, no em puc queixar, i tu encara menys, segons llegeixo aquí i he llegit a casa teva, en la qual no parles, però de l'àpat :-)
Uf, la metafora dels miralls és d'un llibre dee Sierra i Fabra que estava "revisant".
Bon -i plujós- dia, A.
Això he sentit dir, Joan, i moltes altres coses que em semblen ben misterioses i inabastables.
Jo vaig pensar el mateix, potser no tant (vull dir de pàgines en blanc), Clidice. Que no, que óc inútil per als títols, els bons són copiats :-)
Potser les deus coses, Arare. no negaré la seva emotivitat, que treballen tan bé els americans.
Tot plegat és complicat, començant pel propi concepte que té tantes definicions i matisos... És un dels conceptes més complexos i subjectius que conec.
... però no em negaràs que "habilitat", en els temps que corren tindriamolts compradors, després, l'interior...
Segurament tens raó, Anna. Jo no n'entenc gaire del tema, ho confesso, i no diré res més que es pugui utilitzar...
Publica un comentari a l'entrada