13.5.10

en parlarem al juny

Sembla que en Zapatero no ha acabat d’entendre el que la inspiració de les altures li havia suggerit, però per fi ha concretat la seva interpretació en una sèrie de mesures per sortir d’una crisi, que primer no existia, de la qual, segons ens deien –quin tip de riure!-, ja anàvem sortint. Veurem ara la independència –quin tip de riure!- del govern de Catalunya- a l’hora de dur a terme mesures pròpies. Suposo que a Barcelona, l’Hereu aturarà la fantasmada de la Diagonal, seguint l’exemple de contenció del seu cap suprem, encara que no sembla que l’Hereu tingui ni faci cas a cap cap.

Jo, que tinc unes despeses fixes moderades i només mitja hipoteca d’anar per casa, he procurat contribuir al redreçament de l’economia pública–el de la moralitat m’és impossible- a través de la manca d’estalvi, que no l’endeutament: més tabac, més alcohol (menys anys de vida, doncs, i que s’estalviïn així la meva pensió), més música, més fotografia, més llibres, més restaurants, més se... (no, això no). Si hagués tingut carnet de conduir m’hagués comprat un cotxe dels que paguen més impostos i gasten més gasolina. En fi, que he procurat contribuir des de la meva modèstia financera al moviment del diner. Ara Zapatero –Montilla m’ho confirmarà si no ho ha fet ja-, em diu que no he actuat bé, que tinc massa diners, que a partir del juny em rebaixarà com a mínim un 5 % del sou. Bé, em sap greu, lamento la manca de confiança en les meves mesures particulars per sortir de la crisi. Però no passa res, els polítics són així: avui això i demà allò. A partir del juny aniré baixant les meves dosis de tabac, em convertiré en un aiguader (no espero que l’allargament de la meva esperança de vida els suposi cap despesa en pensions), prou de visitar el carrer Tallers, deixaré d’anar a Salvador Serra, definitivament, no em trauré el carnet de conduir, miraré els aparadors de les llibreries, però llegiré als blocs de què van els llibres, em portaré una carmanyola a la feina amb continguts equilibrats, tindré més se... (no, tampoc no toca).

Ep, tot aixà a partir del juny. De fet encara confio que a Catalunya, on s’han fet molt millor els deures, les mesures anticrisi em siguin lleus. I si no és així, qui em diu que els presidents del juny no seran ja Rajoy i Mas, i tornaran a confiar en les meves modestes mesures de redreçament del país, i no tan sols això, sinó que potser pensin que cal estimular-les amb un augment del meu sou de, per exemple, el 15 %. Ja es veurà.

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

ens abaixen el sou i pugen l'IVA. Evidentment el consum disminuirà, segur.
Només pensen en el sou dels funcionaris quan les coses van malament.
Però a mi ja fa anys que me'l baixen el sou, perquè quan l'IPC era el 3, o el 4 o el 5%, a mi m'apujaven el sou un 2% fixe, cada any, la qual cosa, de fet, ja era una rebaixa.

F.Puigcarbó ha dit...

No et preguntis que pot fer el teu pais per a tu, sinó que et costarà l'espoli que et farà el teu país a tu. J. F. Quenedi.

C. ha dit...

Molt lúcid i divertit! (avui aquest 5% era el tema de tots els funcionaris)

Carles

Clidice ha dit...

bé, jo no "funciono" i fa cinc anys que no m'apugen ni l'ipessé :( Ja no és si als funcionaris o a qui convingui, és, senzillament, que està fent el joc als rics, per polaritzar més aquesta societat i, com sempre, a pagar els plats trencats pels de dalt, els de baix :( Abans però és cremaven coses i es feien barricades, ara, per no fer, no es fa ni se ... (bé, se n'ha fet mai? ^^)

pere ha dit...

La veritat, Jesús, és que estic perplex, perquè no entenc que les mesures proposades beneficieïn a la llarga l'economia del país -no dic de l'estat-. Ah, els funcionaris, els de finestreta i tota la resta, ens estem guanyant el cel, som l'ase dels cops, i no em refereixo especialment a la qüestió econòmica.

Sempre he estat un admirador de Quenedi, Francesc. Per a més inri, i si no m'equivoco, pertanyo a tres països o com se'ls vulgui dir.

Ja veus, Carles, per un miserable 5 %; qualsevol diria que no tenim coses més importants a fer i parlar. Colla d'inútils!

Però ara, Clidice, podem escriure sobre el que passa i les nostres paraules arriben a tot el món. Em consola tant!