Torroella és vila de músics; potser és la població de Catalunya amb més músics per càpita al llarg dels... La música és present a Torroella durant tot l'any, però amb més intensitat a l'estiu, i encara més durant la Festa Major. Em llegeixo el que diu el programa el dia del patró: 10,30, cercavila; 13,15, ball de gegants; 13,13, sardanes; 17,30, sardanes; 19,30, cafè concert; 23,30, ball...; 24, concert... En resum, el temps just per esmorzar, dinar (alguns també berenen) i sopar si es vol escoltar tota la música. Jo, que sóc modest i d'oïda escassa – a més sempre tinc algun altre pla-, em sé incapaç de seguir amb profit tanta melodia, però aniré fent: ara les sardanes, ara el concert, un altre dia el ball (?)...
La música de les festes comença el dia abans de Sant Genís, quan se celebra el sopar popular (10 euros ben païts), posterior al pregó i seguit per l'actuació d'un grup de música, en principi no ballable. Aquest any no me'l volia perdre per res. Em consta que no tots els organitzadors de la vetllada estaven d'acord amb la proposta inicial i que es va haver de fer una bona feina de persuasió per tal d'aconseguir que finalment vinguessin Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries per segona vegada a Torroella.
Vaig arribar als jardins de John Lennon (observeu que no només es dediquen places als compositors de sardanes) a dos quarts d'onze tocats, que és quan estava previst l'inici de l'actuació. L'escenari encara romania a les fosques i no semblava que ningú portés pressa: es repartia cava entre les taules i les cassoles de cremat anaven flamejant. Em vaig entretenir comptant els assistents: aproximadament 736 -i deixo fora el personal de serveis- que anaven pujant el volum de les converses a mesura que anaven bevent.
I per fi, l'aparició dels músics. Com es lligaria el sud de les jotes amb el nord de les sardanes? Hi ha fronteres culturals entre el territori català? Quico... és un grup que aprofita músiques populars i s'hi basa en les que crea, però és sobretot un grup de textos, populars i per al poble, en bona part referits al territori d'origen; textos sovint de reflexió sobre el passat i sobre el present, de denúncies i reivindicacions, d'humor de la terra, primitiu i subtil a la vegada, que cerca complicitats. Es captaria tota aquesta varietat de registres? Caldria, a més, un intèrpret per a les varietats dialectals (feia tant de temps que no sentia la paraula boti, oblidada en un racó de la meva memòria de la infantesa)? En quin moment i per què el particular es converteix en universal? Cal? Bé, com diria aquell: hem vingut a escoltar música o a caboriejar?
Els músics anaven desgranant OCO!, el darrer CD, mentre la gent continuava xerrant (la colla de joves de la meva esquerra no va parar durant tota l'actuació: oco, us tinc clixats!), seguint, participant, aplaudint, anant a portar a dormir les criatures... Entremig, alguna cançó de discos anteriors. La darrera de la nit, si no m'equivoco, “Voldria tindre el talent”, un homenatge als “joteros” Teixidor, Canalero, Boca de Bou, Saborido, Carrinya i Cargol..., noms que aquí, al nord ,-i en bona part del sud- són més desconeguts que els més rars, i oco que ho són, dels “Obituarios” de “La Vanguardia”.
En resum, una vetllada desitjada i memorable de bon repetir. No vaig tenir temps de contrastar la meva opinió amb la d'altres assistents, però la imagino similar.
L'ERA DE LA DESINFORMACIÓ
Fa 1 hora
4 comentaris:
m'ho vaig perdre i no per falta de ganes; tinc Tarruella a prop i era bona ocasió per provar de fer de detectiu i descobrir un pere entre (quants dius??? 736? complicat, complicat...) els assistents. També era bona ocasió per veure, més que sentir, el grup de referència que no hi ha gaires ocasions de fer-ho però... serà en una altra ocasió.
Un intèrpret pels intèrprets dius? home... no ho sé si cal tant... però segur que qui vol, hi posa per entendre!
De Roquetes vinc, de Roquetes vinc , de Roquetes baixooo. Agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxooooo!
Mal els ulls em fan de mirar si et veia...però res ;-)
( es que no hi vaig poder anar el dimecres, hi vaig anar ahir. I res, tampoc vaig veure cap senyor càmera en mà. El que si vaig veure és la gent una mica estressada mirant d´agafar lloc per no perdre´s cap audició. Encara no havia acabat el concert al "camp de futbol vell" que ja corrien cap a plaça...)
Llàstima, gatot. Estic segur que haguéssim passat una bona estona. Crec que hagués sigut molt fàcil descobrir-me: just a la gespa, a la dreta de l'escenari; això quan no tornava a la taula a repostar combustible :-)
Certament, el grup no es prodiga gaire tant al nord.
És clar que s'entenen, però, com passa amb la gent que escriu i canta sobretot per a una localització molt concreta, hi ha moltes coses que s'escapen, cosa que no importa gaire. Evidentment, la qüestió del traductor és una petita broma.
Ostres, A. (veig que et tens après el folklore del sud), realment en alguns actes era terrible i és que això que tot fos gratuït... En canvi, els dos dies que he anat a les sardanes (Sant Genís i avui) de la tarda, m'ha fet una mica de pena veure tan poca gent i tan gran.
Decididament, haurem de quedar, ni que sigui per fer una mirada de complicitat en creuar-nos. Si haguessis vingut avui a les sardanes de davant de can Quintana, segur que m'hauries vist: el que s'ha discutit amb una senyora (?) de Granada perquè... Al final a vingut un municipal.
No em diguis que has muntat un "pollu" amb una "granaína"!!!!
Ai,em perdo cada cosa...
És ben cert el que dius de les sardanes, cada dia hi ha menys gent i més gran.Quan aquests no hi siguin ,tururut viola. Tampoc encerto a pensar com es podria fer per atraure més jovent...llàstima.
Publica un comentari a l'entrada