Potser recordareu que el cap de setmana passat se celebraven les Jornades Europees del Patrimoni i que a Catalunya hi havia 450 activitats gratuïtes. No sé si algú de vosaltres hi va participar. Al Baix Empordà, molt a la vora de casa, n’hi havia unes quantes i vaig triar la que em va semblar més atractiva i segurament una de les que es prodiga menys: Visita guiada “Cristòfor Colom i la vila de Pals: la història mai explicada de la descoberta d’Amèrica.”
El meu coneixement de Colom i del descobriment d’Amèrica té els seus orígens en l’ensenyament oficial de la meva infantesa que, pel que em sembla, no havia evolucionat gaire des de l’època de Verdaguer: una mariner genovès que de sobte té una idea i com que no tenia diners per buscar el continent que imaginava va demanar-los a la reina de Castellà que amablement el va subvencionar, i cap a Amèrica des de Palos de Moguer. Més endavant vaig saber que hi havia gent que parlava d’un Colom d’altres orígens; sense anar gaire lluny, els tortosins, per exemple, s’afillaven el navegant (no sé com està ara l’assumpte).
Bé, bé, per saber la veritat de tot plegat he hagut d’esperar molts anys i finalment m’ha arribat a Pals. Gairebé dues hores visitant diversos indrets de la vila reial, importantíssima a l’edat mitjana, amb una guia que ens anava desgranant informació, citant hipòtesis, topònims i antropònims del país, documents diversos, mapes inclosos, desfent malentesos... per arribar a la conclusió que potser hi havia alguna possibilitat remota que Colom no fos català (molts dels mariners que l’acompanyaven certament ho eren), però que sense dubte l’expedició americana va sortir del port de Pals (Baix Empordà) i va ser subvencionada per la nostra administració. M’agradaria detallar les argumentacions, però comprendreu que seria interminable. Acabat el recorregut –feia un dia de tramuntana esplèndid- van fer cap al museu de la població on va tenir lloc un col·loqui amb dos historiadors del Cercle Català d’Història que van ampliar la informació i van resoldre els dubtes (em trobava distret quan van respondre la pregunta: per què els americans no parlen català?). Jo vaig acabar creient i vaig lamentar, com ells, que ens hagin amagat durant tant de temps aspectes importants de la nostra història, i no només això, sinó que actualment algunes institucions oficials del nostre país tinguin encara poc interès a divulgar alguns fets històrics que potser podrien ferir la sensibilitat dels nostres veïns. Però com diu l’admirat Ramon Llull i és lema del Cercle: “...leyaltat, justícia e veritat en lo món.”
No m’estranyaria que algú de vosaltres després de llegir les meves paraules no acabés de tenir prou interès. No em feu cas i a veure si us estimula més el que diu la guia al vídeo de més avall. Heu de saber que, si no m’equivoco, l’activitat de Pals es realitza el 30 d’octubre, el 20 de novembre i l’11 de desembre (sempre a les 11 del matí). També a Barcelona es realitzen dues rutes sobre el tema. Si voleu més informació entreu al web del Cercle o truqueu al 619579870. Ja em direu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
No entenc tant d'interès en la filiació colomítica ni tanta reivindicació en si va néixer aquí o va sortir d'allà, la veritat.
Tot el tema d'Amèrica té tanta faramalla al damunt per totes bandes que ja no em crec res o m'ho crec tot.
En tot cas va ser una operació pagada per una Castella amb excedents de població que calia distreure i qui paga mana, en aquest cas. També el fet de no deixar anar-hi catalans venia de què la població havia disminuït molt amb epidèmies, guerres i terratrèmols i no convenia que s'acabés de despoblar. La resta és mitologia.
Jo vaig participar-hi, però entrant gratuïtament al bellíssim monestir de Sant Pere de Roda!
quant a Colom... ja vaig estudiar-lo prou a l'assignatura Història d'Amèrica, no tinc ganes de tornar-hi (no m'interessa massa, la veritat, digue'm gandula)
Doncs jo ho trobo molt interessant. Al principi, quan algun historiador va començar a desempolsar el tema el van prendre per eixelebrat, però el temps i les investigacions basades en fets documentals com els que s´expliquen, van demostrant el contrari. De fet el que importa al cap i a la fi no és si va nèixer a Pals a Vilacolum o a Gènova sinó aquest constant engany que ha estat la història de les espanyes i l´afany de manipulació que encara avui perdura.
Històries a part, Pals és preciós, un bon lloc per a nèixer.I la foto del capçal...què t´he de dir...?
És curiós com entre nosaltres està de moda fer el desmenjat quan es reclama la catalanitat d'en Colom, per exemple. Aquest posat suposadament progressista, de tenir la cua de palla, ens priva d'una qüestió essencial: saber quina és la història real dels pobles i conformar-nos amb allò que han escrit els cronistes oficials. Això ho tindríem claríssim en el cas que fos algun personatge històric d'un país amb estat, però és clar, nosaltres som uns mindundis en la història mundial. O això ens han venut. Entre els nostres essencialistes que es passen tres pobles i donen com a certes autèntiques estupideses només per justificar el seu filo-feixisme, i els super-progres ciutadans del món, la història, la de debò, va quedant soterrada. Però no havíem quedat en què cal conèixer el passat per poder elaborar un futur com cal? Doncs si aquest bon home era de Santa Maria de Palautordera o de Gènova, cal saber-ho també, perquè desenganyem-nos, el que va fer va canviar la fesonomia del món i no ens hem d'estripar les vestidures per si va provocar un genocidi. Contextualitzem! Que la Història és una ciència!
Pere, és interessantíssim l'apunt que fas. Certament en Miquel Calçada ho va explicar així ja fa un temps en un programa de la televisió que ara no recordo. I la reacció del mitjà de comunicació va ser fulminant.
Celebro que, de mica en mica, es pugui anar demostrant documentalment una cosa com aquesta per tal de poder arribar a l'origen real del que va ser la descoberta d' Amèrica i la nacionalitat veritable de Cristòfol Colom.
Una abraçada ben forta.
Ah, i una altra cosa referent a la foto: que no em vinguin amb romanços de bisbes morts, aquesta muntanya te la voluptat d´una dona adormida, ni anells ni tiares.
I me n´oblidava i rectifico o matiso, és clar que s´ha de saber d´on ha sortit un personatge o un altre, això explica moltes coses que ens han amagat.Subscric tot el comentari de la Clídice.
En totes les 'històries' s'oculten i disfressen coses, també en la de Catalunya, per cert. Colom o Colón va ser el primer interessat, pel que fos, a no dir d'on venia, se li podria respectar la intenció i deixar-lo tranquil.
En tot plegat cadascú creu el que vol creure, la història es presta a fer-ne el que convingui. Fins i tot és possible que tot això del descobriment sigui un muntatge destinat a legitimar drets dels estats sobre territoris que ja es coneixien i amb els quals es negociava, és una teoria de la duquesa 'roja' que va comprovar com en el seu arxiu familiar, immens, hi havia documents de l'època desapareguts o falsejats.
La història no sé si és una ciència, el que és cert és que la ciència també és pot 'adaptar' al que convé. Si amb temes com la transició tenim tantes interpretacions, en les d'èpoques tan passades no ho vull ni pensar. L'important és llegir molt i escoltar molt, després cadascú es fa la seva idea, sovint adaptada a les pròpies dèries i creences.
Millor no tenir-hi res a veure amb el descobriment d'Amèrica, pero posats a acceptar-ho, Segons explicava la versió oficial quan Colom va arribar a Palos de Moguerm, a peu en tres dies va arribar a Barcelona, que és més o menys el que es deu tardar a peu de Pals a Barcelona.
Benvolgudes i benvolgut, m'agrada aquesta mica d'animació que ha produït Colom. Personalment, més que l'origen de Colom, m'interessa l'empresa del descobriment i el procés econòmic subsegüent. El que diuen des del Cercle em sembla interessant i m'agradaria assistir a un debat, que suposo llarguíssim, entre historiadors documentats, no entre aquells que citen "autoritats".
A., Una dona? Interessant. La part del mig, amb el castell, el pit? Em costa de veure, ho confesso.
Òstres Pere, no em diguis que amb tants anys no te n´havies adonat, tu que ets tan observador. Te l´has de mirar de lluny, des del nord o des del sud, és igual. veuràs la cabellera estesa al coixí, el pit i fins i tot un ventre prominent i prenyat ( el Mont Pla), als peus les Maures.
I la imaginació al poder.
Hauré de tornar a pujar aquest cap de setmana, A., a veure si definitivament li trobo l'angle perfecte :-)
La cabellera, una mica més i li arrissen a la pedrera d'Ullà.
Publica un comentari a l'entrada