M'he passat una bona estona mirant el lliurament dels premis Goya. Cal que sigui tan llarg això dels premis? Encara no sé qui deu ser el millor director i la millor pel·lícula, però veig que Pa negre s'ha anat emportant força caps de l'aragonès, en una repetició de la nit gaudiniana. Quant de pes (per a Catalunya)! Qui sap si finalment hauré de llegir-me el llibre i veure la peli. La Joana, que ja l'ha vista, s'ha quedat mirant la tele, i em diu que també l'han considerada la millor pel·lícula i en Villaronga s'ha convertit en el millor director. Moltes al·lusions i premis a Catalunya aquest any, inclòs el documental protagonitzat per Pasqual Maragall que mentre recollia el premi anava rebent trucades al mòbil. Calia el català amb barretina desautoritzat per Buenafuente? Quina se'n prepara? Els guionistes devien ser també catalans, és clar, o això és el que deuen pensar a Espanya.
Interessant discurs del dimissionari d'Álex de la Iglesia -que poc premiat avui!- que no sé on buscar en aquest moment per pujar-lo aquí. Diu que el món del cinema ha de tenir en compte Internet, és a dir, els nous espectadors de pantalla d'ordinador. Com s'ho farà? No se sap, però em sembla que la solució no serà oficialment gaire imaginativa: simplement pagant, com sempre. Mariscal, que puja a buscar el premi amb Trueba, li dóna, o això li sembla a ell, el contrapunt: pantalla panoràmica, dolby, etc., i crispetes. La primera part del seu desig, que comparteixo, comença a ser difícil; la segona, continua sent repugnant.
Em continua fascinat el cinema, més que el teatre. Jo mateix, modèstia a part, he produït (saragatona films), dirigit, escrit o improvisat -sobretot- el guió, afegit efectes especials, distribuït (gràcies YouTube!)... més de 100 pel·lícules en els darrers anys, gairebé totes documentals, micrometratges documentals que fins al moment no han obtingut cap premi, ni tan sols de la comunitat de veïns de la meva escala, cosa que atribueixo a l'escassetat de recursos econòmics i tècnics amb què he hagut de treballar i, cal dir-ho, a una manca d'imaginació notable, com queda palès en la meva darrera producció que deixo aquí simplement amb l'esperança que algú em demandi per haver-lo inclòs sense permís.
Interessant discurs del dimissionari d'Álex de la Iglesia -que poc premiat avui!- que no sé on buscar en aquest moment per pujar-lo aquí. Diu que el món del cinema ha de tenir en compte Internet, és a dir, els nous espectadors de pantalla d'ordinador. Com s'ho farà? No se sap, però em sembla que la solució no serà oficialment gaire imaginativa: simplement pagant, com sempre. Mariscal, que puja a buscar el premi amb Trueba, li dóna, o això li sembla a ell, el contrapunt: pantalla panoràmica, dolby, etc., i crispetes. La primera part del seu desig, que comparteixo, comença a ser difícil; la segona, continua sent repugnant.
Em continua fascinat el cinema, més que el teatre. Jo mateix, modèstia a part, he produït (saragatona films), dirigit, escrit o improvisat -sobretot- el guió, afegit efectes especials, distribuït (gràcies YouTube!)... més de 100 pel·lícules en els darrers anys, gairebé totes documentals, micrometratges documentals que fins al moment no han obtingut cap premi, ni tan sols de la comunitat de veïns de la meva escala, cosa que atribueixo a l'escassetat de recursos econòmics i tècnics amb què he hagut de treballar i, cal dir-ho, a una manca d'imaginació notable, com queda palès en la meva darrera producció que deixo aquí simplement amb l'esperança que algú em demandi per haver-lo inclòs sense permís.
10 comentaris:
Ep, Pere, és Álex (no Eloy) de la Iglesia. Sense desmeréixer l'excel·lent "Pa negre", la seva "Balada triste de trompeta" és una de les pel·lícules més particularment bèsties sobre aquest país anomenat Espanya. M'hagués agradat que obtingués una mica més de reconeixement.
Si que són una mica llarga les gales i la dels Goya no n'ha sigut una excepció.Sort del Buenafuente que ho ha fet tot més digerible.
Comparteixo amb l'Allau que potser "Balada triste de trompeta" es mereixia algún premi més. Si més no l'actor Carlos Areces es mereixia estar nominat.
Estic content per Pa Negre, gran pel·lícula. Si no l'has vista te la recomano. Val la pena. Una de les millors fetes a casa nostra des de fa anys i no és cap exageració amb grans interpretacions.
***
Al final del meu post al respecte, he enllaçat al teu.
Una salutació!
Gabriel
http://naufragiobrer.blogspot.com/2011/02/goya-2011-els-meus-pronostics.html
No aguanto el to i la brometa d'aquestes gales i Pa Negre no em convenç pel 'tremendisme', típic del director, que li veig jo i que sembla que no li veu ningú més, llevat de quatre gats dissidents amb qui he compartit opinió.
El llibre està ben escrit, un bon treball de llenguatge, però tampoc no em va atrapar. A més, la peli ha canviat coses per accentuar aquest mateix tremendisme, que a la novel·la resulta molt més matisat.
Pel que fa a premis, és absurd donar-ho a un o una quan tots s'ho mereixen, amb més o menys matisos.
Res, que m'he llevat protestona.
La novel·la està bé, més que res perquè està molt ben escrita, pero costa d'entrar-hi, es freda, sempre la contemples des d'una certa distancia sense posar-t'hi a dins. Quan als premis Goya, passo, d'aquests i de tots, són un conyàs.
entre el posts i els comentaris m'acabo de convèncer per a no fer res ni per llegir el llibre ni per veure la peli!
Doncs a mi, llibre i pel·lícula m'han agradat, sense necessitat de relacionar-los expressament. També m'ha agradat de la pel·lícula que es doni una dimensió de la Catalunya profunda, d'una zona on arribar-ho no era pas fàcil, força apropada a la realitat. No cal dir que la colònia tèxtil m'ha recordat les fotografies i els records de la meva sogra, que als 12 anys treballava a la Colònia Sedó, tot i que aquella no era tan fosca, però gairebé. Del llibre en recordo el llenguatge, ric i precís. I això que l'autor sempre m'ha caigut fatal, no sé pas perquè.
Ah! i potser si que tindràs sort i et plouran les demandes, així arribaràs a l'estrellat ^^
Jo penso que li han donat per defecte, ni balada... de Alex(subversiu)( ni También la.. de Iciar(sector oficial)... queda Pa negre...Està bè que comentis el de Mariscal, es la bomba li donan el premi a una peli que no està estrenada... patètic.
jo ho vaig veure i em va agradar! (deumeu, estic perdent facultats?) no em vaig adormir ni res! Pa negre no l'he vist encara, però la veuré així que pugui. El llibre li vaig regalar al meu pare i ara el tinc a casa però no l'he llegit, em fa pal, tan gros! l'hauré de llegir, em sembla.
Al final et vaig fer cas, Pere, vaig posar el haikú que em vas dir que t'agradava més i va ser molt ben acceptat :)
ui, vaig a fer el sopar
Gràcies, Allau, per la correcció... i encara no sé com no vaig escriure Álvaro de la Iglesia, que a vegades se m'ajunten els noms.
No puc opinar perquè tampoc he vist la peli del de la Iglesia, però confio en tu i en l'atracció que sento per les rareses :-)
Gabriel, just després d'escriure el post vaig entrar a casa teva i vaig veure la teva, per a mi, sorprenent capacitat d'encertat força premiats, com si t'hagués arribat una filtració de l'Acadèmia.
Aniré a veure-la, Gabriel, és clar, tot i que la temàtica -carències que tinc- no és de les meves preferides.
Moltes gràcies per l'enllaç
Bona setmana.
A mi també em carrega una mica el to i les complicitats que no em diuen gaire cosa, Júlia, però al mateix temps m'atreu el muntatge.
Sobre peli i llibre, ja veus que no puc opinar; potser en algun altre moment. Mentrestant, prenc nota de les teves opinions, encara que estiguin condicionades per un matí "protestaire" :-)
Bé, Francesc, doncs ja tinc una altra perspectiva per quant m'hi posi.
Va, de tant en tant va bé seguir aquests esdeveniments socials, malgrat tots els inconvenients i un cert escepticisme.
Doncs ja tinc una altra opinió a tenir en compte, Clidice. Gràcies.
Segur que qualsevol obra arriba més quan directament o indirectament suggereix o es relaciona amb algun tipus de sentiment o vivéncia. Ja veuré.
Res, de moment ningú no em demanda, ni tan sols m'exigeix que esborri una escena :-(
No sabria dir-te Ferran. La veritat és que no tinc gaire idea de com funciona aquest muntatge, però veig que hi ha força gent externa que valora la peli.
Jo em pensava que la peli de Trueba i Mariscal ja s'havia estrenat fora d'Espanya i que això ja valia.
No dona, no, que és relaxant passar una estona mirant un espectacle aparentment blanc i de bon rotllo, i amb tanta moda. Vas fer molt bé.
Ai, tants llibres per llegir i tantes pelis per veure...
M'alegra que l'haiku tingués èxit. A mi em va agradar molt.
Ei, kika, que t'he saltat sense mala intenció!
Dona, em sembla que has pres una decisió molt radical... qui sap si...
Publica un comentari a l'entrada