saragatona: relliscada botànica

17.2.11

relliscada botànica

Jo que li dic:

-Perquè has vingut han florit els lilàs...

-Va, home, va, això són orquídies!

I ja no hi va haver res a fer.

9 comentaris:

Júlia ha dit...: Massa literatura, vaja.; 7:15 a. m.
PS ha dit...: Diria que hi ha dues percepcions aquí, la poètica ( potser estàs una mica empatxat de Salvat)i la pràctica ( Pere, que ara toca florir orquídies i no lilàs!).

Llàstima, jo t´hagués entès al vol ;-); 9:23 a. m.
Rita ha dit...: O massa poca per part seva... ;-); 10:42 a. m.
Clidice ha dit...: L'esperit líric topa, moltes vegades, amb el pragmàtic, és el pa que s'hi dóna.; 11:27 a. m.
arati ha dit...: Fins i tot per a ser tendre s'ha de tenir bona memòria i estar adequadament documentat! buf! buf!; 2:59 p. m.
Anònim ha dit...: Quan la meva filla va fer 15 anys, vaig triar justament aquest tros de vers com a motiu del seu pastís d'aniversari. Entrenyable!!; 4:05 p. m.
Anònim ha dit...: ...a partir d'aquí es pot dir -si degenera- allò de "ets un cardo!...i un cardo borriqueru", du-ua-ua...que cantava la Trinca.

Cafeter; 4:57 p. m.
miquel ha dit...: O massa poca, Júlia. Depèn de la perspectiva.

Ja veus, kika :-)

Sí, Clidice, però jo em pensava que els oposats, a vegades, s'atrauen.

Et fixes, Arati, quantes complicacions ens porta la (in)cultura?

Anònim, és un vers que esclata, realment.

En floristeria, cafeter, tot es permet, fins i tot les hibridacions.; 1:29 a. m.
miquel ha dit...: Ostres, A., tinc les orquídies que van florint. Qulsevol moment té les ensanyaré, però ja t'aviso que són modestes.
Ei, aquesta és una conversa privada que vaig sentir per casualitat, jo sóc inocent.

I és que hi ha gent que no perdona, Rita. :-); 1:32 a. m.