...i coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.
Joan, 8:32
Avui, a l'hora del vermut, aniré a votar. Deurà ploure i cap arc de sant Martí marcarà una pausa ni serà senyal de res. No votaré cap veritat, encara que algunes siguin mig compatides, perquè hi ha tantes veritats com persones i ni tan sols coneixem les nostres pròpies veritats. Em resignaré a intentar no votar cap mentida grossa i a acontentar-me pensant que la llibertat, com la veritat i la mentida, són canviants i inabastables.
Avui he vist Primary colors, una pel·lícula que crec que ha estat injustament tractada, potser perquè intenta reproduir la cursa de Clinton a la presidència i les concrecions van fer oblidar el fons, la redempció impossible, la relativitat, el desconeixement. Em sembla trobar una prova del que dic en el fet que a Youtube trobo el discurs del futur president -ben efectiu- mentre que m'és impossible poder posar el discurs del candidat que es retira, interpretat per Larry Hagman.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Crec que ens movem per intuïcions i dèries, no pas per veritats, que sempre són relatives o inexistents. En el fons ho sabem però ens agrada creure que no és així. Una bona amiga també escriptora em va dir fa un temps: amb els anys t'adones que res és veritat. De tota manera crec també que per tal que la vida social, política, àdhuc personal, funcioni, és necessari adaptar-se a la mentida o a la relativitat de la veritat.
Sí, Júlia, de fet ja ho hem comentat en altres ocasions. Fins i tot quen "sabem" que alguna cosa és "veritat", també sabem que té tants matisos... Ens anem adaptant des del nostre matís, no pot ser d'altra manera.
Publica un comentari a l'entrada