23.1.12

el borinot

Fa un dia esplèndid que ridiculitza la tradició de fred de la setmana dels barbuts. La Joana feineja amb les plantes de la terrassa a l'hora del darrer sol. Em crida. Entre els ciclàmens hi ha un abellot. M'acosto procurant no molestar-lo. Sempre m'han fet gràcia els abellots, que em semblen un ósset de peluix minúscul, encara que ja se sap que la percepció que tenim els humans, sobretot els nens, d'alguns animals pot esdevenir perillosa. M'atreu el seu cos rodanxó i el seu abric de ratlles de colors tan nítids, com si fos una samarreta peluda i sempre neta d'un equip de segona o de tercera.


L'abellot va brunzint entre els tres testos de ciclàmens d'una manera irregular i inesperada; ara s'està una estona en una flor, ara en deixa sobtadament una altra... Jo m'estic quiet, però la meva proximitat -potser nota el meu alè- el desconcentra en algun moment i emprèn un vol zigzaguejant i maldestre al meu voltant com per assegurar-se que la meua intrusió no li suposarà cap maldecap que li impedeixi realitzar la seva tasca recol·lectora. És curiós aquest vol erràtic i poc elegant de l'abellot; hi ha un tractat de 1934, Le vol des insectes, del francès Antoine Magnan, que assegurava, contra tota evidència, que la morfologia corporal dels abellots no els permetia volar: Tout d'abord poussé par ce qui fait en aviation, j'ai appliqué aux insectes les lois de la résistance de l'air, et je suis arrivé avec M. SAINTE-LAGUE a cette conclusion que leur vol est impossible.

Dels abellots, dels borinots, en sé poca cosa a part de al seua aparença, però asseguraria que malgrat que tota l'estona l'he tractat en masculí, és una femella, una reina, per ser me´s precís, perquè els mascles, que com e´s habitual serveixen de ben poca cosa, moren amb l'arribada de l'hivern i només les femelles resisteixen fins que a la primavera ponen els ous i en tenen cura un temps, fins que passat més o menys l'any des que van nàixer moriran i algunes de les seves filles continuaran el cicle.

El que m'estranya del meu abellot és que hagi paregut en ple hivern. Potser li ha resultat enganyosa aquesta calor i ha començat abans d'hora la seua feina primaveral? Potser li és indiferent que sigui el mes de gener perquè es guia únicament pel Sol i la Lluna, el fred i la calor, el vent i la pluja i no en sap res dels calendaris que a nosaltres ens diuen que som a l'hivern mentre gaudim d'un temps primaveral?

Quan l'abellot ja té les potes de darrere ben plenes de pol·len, que deu haver barrejat amb saliva i nèctar, fa una passada rasant per sobre dels testos i s'enlaira amb rumb desconegut. Estic segur que demà, si el clima no és traïdor, tornarà a casa meua, no per visitar-me, que més aviat li faig nosa, sinó per continuar alimentant-se dels meus ciclàmens fins que decideixi que ha de recórrer a altres flors més sucoses. Així és la vida.

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

si que es molt aviat, també volta encara alguna mosca, deu ser cosa del canvi o del climàtic.

Dafne ha dit...

Que bonic el que dius per no saber-ne. Ahir vaig veure ametllers imprudents que iniciaven la seva florida. Potser sí que aquesta calor és enganyosa per tots ells, que desconeixen que encara no és hora!!!

Clidice ha dit...

Ja l'has etiquetat bé, Bombus :) Ahir, pels romanins florits, era una orgia "borinotaire". Ara hi ha molts arbres que floreixen i els abellots fan fira :)

Pais secret ha dit...

Jo sí que vaig començar la setmana amb fred al cos, ara s´ha anat caldejant i en ple dia és un festival. Fins i tot les formigues han sortit a veure si hi havia alguna cosa més per recollir, això deu voler dir , suposo, que mentre puguin omplir el rebost és que encara hi ha fred per venir.
Ah, i una altra de més molesta, un mosquit m´ha acribillat la nit passada. Aquest no arribarà a la primavera, ja me n´encarregaré be prou.

( borinot= bufaforats)

miquel ha dit...

Això del canvi climàtic, Francesc, ens té ben perdutsa tots... I la globalització; per exemple, la majoria de parades de verdura del mercat on compro tenen cireres. Ai!

No et pensis, Dafne, no sé res de res, però miro d'informar-me, no sempre amb resultats prou contrastables :-)
Pobres ametllers! Encara que els ametllers tenen florides molt avançades i per poc que el temps acompanyi se'n sortiran.

Quina enveja en fan a vegades les teues excursions, Clidice. Tot i que ahir una mica més i et quedes a casa, que ho sé :-)

Ja vaig seguint una mica el temps del nord, A. Com m'agradaria ser còmplice de les teus experiències amb la natura aquests dies.
És veritat, també són bufaforats, encara que amb tantes espècies com existeixen em faig un embolic. A veure si ara que tinc temps m'actualitzo una mica :-)

Sani Girona Roig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.