una història d'amor

Blanquerna, després de haver estat educat pels seus pares, Evast i Aloma, quan arriba als 18 anys decideix fer-se ermità i no hi pot fer res Natana, la novieta que li han buscat.. Després de diverses aventures que acaben quan comença a fer vida ermitana, Blanquerna es converteix en abat d'un monestir, en bisbe i en Papa. Al final, quan ja fa fet tot allò que calia mentre ostentava la màxima dignitat eclesiàstica, Blanquerna torna a la vida ermitana que era la seua veritable vocació. En aquesta darrera condició, el va anar a visitar un altre ermità que li demanà que escrigués un llibre per a ús i profit de qualsevol ermità (copio els detalls al final).


Blanquerna va pensar un llibre format per 366 versets que els ermitans haurien d'anar llegint dia rere dia i que els proporcionaria matèria de meditació durant tota la jornada. Com diu ell mateix, s'inspirà en les metàfores morals dels sufís, de manera que el contingut té una condensació expressiva important i abunda en paradoxes i antítesis. El llibre d'amic i amat és una història d'amor. Una història en què l'ésser humà busca i troba el seu amor, és a dir, Déu, i vol aprofundir en la relació que mantenen. Com qualsevol història, va afegint elements, dubtes i certeses, fins arribar a la conclusió que és plenitud de l'amor.

Quan parlo (els presents que faig servir es poden considerar passats) als nois i noies de 16 i 17 anys d'aquest llibre, sabedor que majoritàriament els seus coneixements de la religió i dels déus antics són escassos o nuls, els dic que no es preocupin, que les històries d'amor solen funcionar sempre de la mateixa manera. Es tracta d'un procés en què un, suposem el noi, s'enamora i busca aconseguir la correspondència de l'estimada. La relació, al principi, està plena de vacil·lacions: És realment amor el que sento? Em correspondrà l'estimada? Seré capaç de mantenir-me vigilant perquè res s'interposi en el meu amor? I si la rosseta de la taula el costat...? Després, passat l'enamorament inicial, quan ja la relació sembla establerta i ferma, cal mirar no només de mantenir aquest amor sinó d'augmentar-lo a partir de l'aprofundiment en el mateix significat de l'amor i en el coneixement de la persona estimada... I no continuo, perquè tots sabem més o menys com va l'amor i els esforços que cal fer per no perdre'l i per convertir-lo en la base de la nostra vida.

Em sembla que m'he desviat una mica del tema, que no era altre que recordar, tal com ho fa algun bloc, que n'hi ha un que ha considerat que podria ser interessant repassar el procés amorós que va escriure Ramon Llull ja fa uns quants segles, de manera que proposa que els visitants llegeixin cada dia un dels versets del llibre i reflexionin sobre el seu contingut. M'afegeixo a la iniciativa i torno a recordar que, segons Blanquerna, el contingut de cada verset hauria de proporcionar matèria suficient de meditació durant tota la jornada, així que no val a precipitar-se i a decidir deixar un comentari només acabada la lectura. Ho poso difícil, no?

Del bloc que esmento, però, em crida l'atenció un detall: que va començar a copiar els versets del llibre el mes de maig, quan l'amor ja estava força avançat. Potser es tractava simplement d'una tècnica per interessar els lectors a intentar descobrir l'origen de tot plegat? Per cert, preveient la possibilitat que hi entri la mare de la carta del meu post anterior, l'autor del bloc actualitza aquelles paraules o expressions que creu que poden crear dificultats al lector actual.



.................................................................

Abans de començar el llibre d'amic i amat podem llegir (jo no actualitzo la versió editada a les MOLC):

En qual manera Blanquerna ermità féu lo "Llibre d'Amic e Amat''


Esdevenc-se, un dia, que l'ermità qui estava en Roma, segons que damunt havem dit, anà visitar los ermitans e els recluses qui eren en Roma, e atrobà que en alcunes coses havien moltes de temptacions per ço cor no sabien haver la manera qui es covenia a llur vida; e pensà que anàs a Blanquerna ermità que li faés un llibre qui fos de vida ermitana, e que per aquell llibre pogués e sabés tenir en contemplació, devoció, los altres ermitans. Estant un dia Blanquerna en oració aquell ermità venc a la cel·la de Blanquerna e pregà'l del llibre damunt dit. Molt cogità Blanquerna en qual manera faria lo llibre ni de qual matèria.


Estant Blanquerna en aquest pensament, en volentat li venc que es donàs fortment a adorar e contemplar Déu, per tal que en l'oració Déus li demostràs la manera e la matèria de què ell faés lo llibre. Dementre que Blanquerna plorava e adorava, e en la sobirana estremitat de ses forces havia pujada Déus sa ànima, qui el contemplava, Blanquerna se sentí eixit de manera, per la gran frevor e devoció en què era, e cogità que força d'amor no segueix manera com l'amic ama molt fortment son amat. On per açò Blanquerna fo en volentat que faés Llibre d'Amic e Amat , lo qual amic fos feel e devot crestià, e l'amat fos Déu.


Dementre considerava en esta manera Blanquerna, ell remembrà com una vegada, com era apostoli, li recomptà un sarraí que los sarraïns han alcuns hòmens religiosos, e, enfre los altres e aquells qui són més preats enfre ells, són unes gents qui han nom ``sufies'',e aquells han paraules d'amor e exemplis abreujats e qui donen a home gran devoció; e són paraules qui han mester esposició, e per l'esposició puja l'enteniment més a ensús, per lo qual pujament muntiplica e puja la volentat en devoció. On, com Blanquerna hac haüda aquesta consideració, ell proposà a fer lo llibre segons la manera damunt dita, e dix a l'ermità que se'n tornàs a Roma, e que en breu de temps li trametria, per lo diaca, lo Llibre d'Amic eAmat , per lo qual poria muntiplicar frevor e devoció en los ermitans, los quals volia enamorar de Déu.




........................................................
I si hi ha algun impacient que vulgui llegir de cop tot el llibre, sàpiga que el pot trobar aquí, inclosa la traducció a l'anglès.