promiscuïtats

Començo amb un titular que m'ofèn: “Manuel Fraga: l'amor a Espanya, la passió per la llibertat”. M'ofèn la segona part del títol, perquè la mentida contrastada i cruel no hauria de figurar ja en cap diari. M'autoflagelo per continuar llegint -i continuaré- un diari, que no és l'únic, que admet articles tendenciosos que fan burla de la realitat, i no dic veritat, històrica. L'article, evidentment, no l'he llegit. Durant el dia he tingut la sensació que aquest home que un dia va triar entre ser monjo o soldat havia nascut l'any 75, que abans era només un embrió.

Em sobta un altre article de “La Vanguardia” que no aconsegueixo localitzar en la seua versió digital, però que veig reproduït aquí. El firmant, Gabriel Magalhaes, escriptor portuguès de qui no he llegit cap llibre, ve a dir que si Europa vol trobar el seu lloc al món hauria de seguir l'exemple de Catalunya. Al final de la lectura, no estic segur si el seu contingut m'hauria d'estimular o de deprimir. Com que sóc més aviat optimista, em decanto pel desencís.

M'alegra aquest matí plujós la visió de Camps, més enllà del bé i del mal, llegint, i deixant llegir, a la sala del tribunal que el jutja un llibre que desconec de l'antropòleg francès René Girard titulat La ruta antigua de los hombres perversos, que, segons diuen, se centra en la història de Job per parlar dels bocs expiatoris. No sé si Camps ha llegit a l'Antic Testament les desgràcies per les quals va passar Job abans que Déu li retornés amb escreix el que li havia pres. Si la cosa va com a la Bíblia, a l'expresident encara li queda molt camí per fer. De tota manera, és més aviat dubtós que Déu continuï existint en l'Espanya actual, però tampoc no sé en quin Déu creu el polític. Mira que si al final existeix el Déu de Camps.


Hi ha dies que la meua promiscuïtat lectora em deixa perplex.