Diuen que Llull va escriure més de 300 llibres, alguns força gruixuts. No sé si ell o els seus editors (qui els hi editava?) van fer gaire negoci amb tantes pàgines. A casa tinc uns quants llibres de Llull, però no em queda clar qui percep els dret s d'autor. Agafo un llibre seu a l'atzar i veig que hi ha tres copyright: el de l'editorial, el de l'autora de la introducció i l'editorial belga sobre el text llatí. I els hereus de Llull, que no cobren res? Qui són els hereus de Llull? Se tan poca cosa sobre tot plegat que més val que no continuï. L'únic que em queda clar és que no puc copiar les pàgines del llibre de Llull que vaig comprar perquè algú em pot demandar, a mi, que moralment em sento molt proper a Llull en alguns aspectes i de tant en tant mostro l'admiració que li tinc.
Recordeu la novel·la de Ray Bradbury, que més tard Truffaut va portar al cinema, titulada Fahrenheit 451? Descriu un món en què el govern decideix que el llibres s'han de cremar perquè, entre altres coses, provoquen la infelicitat i que els homes es distreguin massa i tinguin poca cura de la seva feina. Recordeu els homes-llibre que tenien per missió memoritzar una obra per poder transmetre'-la quan fos convenient i per tornar-la a editar quan arribessin temps millors? Penseu que els homes-llibre haurien de tenir un copyright i que se'ls hauria de reconèixer el seu paper de transmissors? Quins percentatge sobre els guanys totals haurien de tenir arribats els temps de claror? Algun home-llibre hauria de tenir dret a recitar fragments de l'obra memoritzada per una altre home-llibre? Se m'acut un conte sobre el tema, però suposo que abans hauria de consultar amb Bradbury.
Recordeu les vegades que heu deixat un llibre a algú, perquè us l'ha demanat o perquè vosaltres pensàveu que li agradaria llegir-lo? I la ràbia que us fa que no us l'hagi tornat? És clar que potser vosaltres en teniu uns quants que algun dia us van prestar i que ara descansen, potser ignorats, en qui sap quin prestatge de casa vostra. Us va semblar moralment condemnatori el fet de deixar el llibre? I que us el deixessin? Penseu que hi ha algun escriptor, dels que es guanya la vida, més o menys, amb les seues ficcions que mai no hagi deixat un llibre no escrit per ella a algun amic o conegut? O que no li hagin deixat algun llibre?
Ahir em vaig trobar un company que entra algunes vegades en el meu bloc que em va dir que ara que tinc temps podria dedicar-me a escriure. La meu resposta immediata i poc meditada va consistir a recordar-li que jo ja escrivia gairebé cada dia, però ell es referia a coses de més envergadura, potser alguna novel·la, alguna cosa consistent. Li vaig aclarir que honradament -com em disgusta fer servir la paraula honra o que la facin servir- pensava que no tenia la capacitat ni la paciència per fer res que tingués cap interès, ni tan sols la imaginació o la concentració per fer un conte. Avui en deixo una prova aquí: tres paràgraf que em podrien servir per filar uns història sense cap més resultat que una prosa dispersa. I això que ja se m'havia acudit un títol revisable: El que importa és la quantitat. Que una cosa es deixar un llibre, o un disc o una pel·lícula a un amic i una altra es penjar l'obra a Internet amb l'excusa que tots som germans, que ja ho deien no se sap quins versets de la Bíblia, un altre llibre que no para d'editar-se i que, segons em consta, no produeix drets d'autor als hereus de qui el van escriure.
Com que avui es diumenge, i per alegrar una mica els post, se m'ha acudit que podria afegir una mica de música -es pot escoltar mentre es llegeix. Ahir em vaig baixar 55 CD d'Strauss, un total de 7,77 GB que encara he d'ordenar. La seua música -no crec que sigui a partir de les pel·lícules de Sissí o de 2001-, sovint reiterativa, sempre m'ha semblat una barreja perfecta de terra i cel; cel en el sentit còsmic, d'imaginar-se les voltes harmòniques i eternes dels puntets de llum del firmament sempre en perill de col·lisió -ara m'acosto, ara m'allunyo... ai!- que deuen il·luminar planetes menys galdosos que el nostre, que a mi, no ho nego, ja m'està bé. Trio a l'atzar:
«Ànimes mortes», de Nikolai Gógol
Fa 1 hora
5 comentaris:
Vaig passar de deixar llibres i empipar-ne pels 'no-retorns' tot i que també m'ha passat amb revistes i d'altres coses, a no deixar-los, per acabar deixant-los altra volta i demanant per favor que no me'ls tornin, que els facin rodar, que no sé on ficar-los. Els de culte no els deixo.
I, certament 'escriure' significa 'quantitat i publicada en paper', la resta té poc pes específic.
a Farenheit 451º Oskar Werner llegeix Poe i es redimeix, i Karajan possiblement sia un dels pitjors directors de la història de la música. L'ego s'ha de deixar pels compositors i no pels regulars i egocentrics directors.
El concepte de propietat intel·lectual és força clar i no depèn de la paperassa: neix en el moment de creació d'una obra (sigui artística o científica), és irrenunciable i no caduca mai.
La resta de drets, més mercantilistes, són els que generen controvèrsia perquè l'afany de lucre sembla no tenir aturador. En general, però, els drets d'autor "caduquen" als 50 anys de la mort de l'autor (70 anys als USA i Austràlia que es regeixen per una altra concepció jurídica).
I els drets d'edició corresponen a l'empresa que produeix "còpies" o "noves versions o traduccions" d'una obra. També caduquen (perquè sinó una obra podria quedar sota la "censura" d'algú que la vulgués editar però que no ho fes efectivament).
Hi ha però excepcions legals al que es considera "violació de drets d'autor": entre elles la correcta citació i l'ús per a finalitats formatives.
Em sembla que, per rebaixar el tó de la polèmica i veure clarament on hi ha l'amenaça mercantilista, caldria només aprendre a citar correctament
http://www.uc3m.es/portal/page/portal/biblioteca/aprende_usar/como_citar_bibliografia
i conèixer efectivament què són i d'on venen aquests conceptes
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_dels_drets_d%27autor
Em temo que tot plegat és una qüestió de diners. Però no és cert que els que tenim un blog compartim el que ens agrada amb voluntat pedagògica?
Fins aquí el meu raonament "dins" la llei.
Una altra cosa és la voluntat o no de l'autor de treure lucre de la seva obra. Jo no tinc intenció de viure d'escriure. Em sembla correcte que si algú troba un petit paràgraf escrit per mi que tingui una mínima qualitat i el vol reproduir que ho faci i que en citi la propietat intel·lectual. (No sabria tampoc com impedir-ho)
Però si algú fa negoci amb aquest paràgraf, em sembla just que em doni part del negoci que en fa.
Bon diumenge, Miquel.
t'imagines si per una teula o per un totxo o per una rajola o una aixeta haguéssem de pagar drets d'autor a qui va inventar la teula, a tots los intermediaris que hi ha hagut fins que arriba a una casa, i encara a cadascú que gosa mirar-la quan ja està posada en una teulada??
segurament podríem trobar pegues a esta comparació, però no em sembla tan descabellada.
a tu no et sabria greu que si un dia publiquesses un llibre, a part de cobrar els quatre llibres que t'editessen (pel cost de fer-los, paper, tinta, distribució inicial, posem x euros), fessen pagar a la gent "por los siglos de los siglos" a diferents "beneficiaris", i que multessen a qui te'n copiés (escampés) unes línies, o el llibre sencer? no et sabria greu que, fins i tot en el cas que algú se li acudís "copiar-te'l" i fer negoci amb ell, cobressen a la gent per allò que vas escriure?
no demanaries una clàusula del contracte on especificar que, a part de x euros inicials, allò que et sembla raonable per poder fer que allò que has escrit arribe a paper i s'escampe, aquelles paraules no poguessen ser utilitzades "legalment" per a buscar més interessos? no demanaries expressament renunciar a allò que han volgut definir com "drets d'autor"?
no entenc que la realitat sigue lo contrari d'això.
l'exemple que posa la júlia quan ara demana que no li tornen los llibres i que els facen rodar, m'ha semblat molt encertat: en lloc d'esmelegar-se per restringir l'accés als llibres, alliberar-los, facilitant-ne l'accés arreu i a tothom.
Júlia, jo també he passat per les diverses etapes. Ara esttic en la darrera que esmentes, excepte amb persones d'absoluta confiança a qui puc demanar el retorn en qualsevol moment i xense excuses.
Cert, el concepte continua sent el de sempre, tot i que algusn llibres deuen tenir més versions digitals pirates que en paper; per exemple, el darrer d'Eco, que no sé si ha estat gaire llegit en un o altre format.
Encara que la qüestió final a Fahrenheit, Francesc, és com redimir els altres. Jo no ho veig clar.
Uf, els meus coneixements musicals són escassos. A mi m'agrada la música del vídeo:-)
Tens raó gatot, en tot el que dius sobre la creació intel·lectual o no -pot ser una creació humana no intel·lectual?.
Quant a l'aspecte de la citació, recordo que quan feia pàgines web sobre literatura, a la Xtec ens remarcaven la qüestió de les finalitats formatives, cosa que en qualsevol text que jo he citat sempre és evident :-)
I és clar que quan es guanyen o es pretenen guanyar diners els arguments per defensar la creativitat són subtils o directes, però sempre tenen per finalitat recordar que un ha de guanyar diners per mantenir-se i una mica més. L'argument dels diners i la supervivència sembla important, lògic i definitiu.
A mi ja m'agradaria que em citessin, concretant la font o no; en el meu cas es tracta d'una qüestió de vanitat.
Bona setmana, gatot. Et veig bé darrerament
Iruna, quant al primer que dius, i ja saps que en el disseny patentat podem trobar casos que s'acosten a la teula, com el de les setrilleres que no deixen sortir oli més que pel forat corresponent, sempre em fa gràcia els qui parlen de propietat intel·lectal, com si el primer que va fer una teula -exquisit disseny- se la inventés per casualitat. Entenc la volatilitat de la "cultura", però, i els altres?
Si jo publiqués un llibre en paper amb la intenció, a més de les òbvies, de guanyar diners, voldria que em paguessin el que acordéssim que val el llibre en funció de determinats conceptes mercantils. La veritat és que no sé ben bé com argumentar perquè tota la vida he sabut exactament que em pagarien pel que feia abans de començar a fer-ho. Un tema més que ens queda per discutir algun dia.
Bona nit, iruna.
Publica un comentari a l'entrada