En alguna ocasió he parlat des d'aquí sobre la memòria, però ara no sabria dir en quin moment i menys en quin post. Continuo mantenint que la memòria, la capacitat de recordar, que es manifesta de múltiples maneres (no voldria fer servir la paraula maneres, però sóc incapaç de trobar la paraula que sé que voldria escriure), és un dels elements bàsics que indica (tampoc indica és la paraula) un grau d'evolució superior en l'escala animal. Els humans no ho som perquè tenim la capacitat de riure (si riem de nosaltres mateixos, molt millor) ni la capacitat de parlar (com podríem parlar si no tinguéssim memòria per recordar les paraules?), ni... És la memòria i tot el que aquest concepte implica, com per exemple, la capacitat de relacionar, el que ens fa humans.
Ara , però, no vull entrar en abstraccions ni generalitzacions sobre la memòria. L'origen del que escric es troba en un article que vaig llegir en què per enèsima vegada es parla de cap on va l'educació (en realitat parla dels camins de l'ensenyament). No entraré en les propostes que es fan, algunes de les quals em semblen bé i d'altres menys. Una de les propostes d'ensenyament del futur es refereix a l´ús de la memòria i al percentatge que ha de tenir a l'hora d'avaluar. Tampoc no en diré res perquè no acabaria mai. Concretaré, únicament, que es diu que entre els coneixements memorístics dels alumnes hi hauria d'haver les figures retòriques. Déu, les figures retòriques!
A veure, fem una petita prova. Qui es capaç de definir les següents figures retòriques:
ACOBLAMENT
BRAQUILOGIA
CONGERIE
DISSEMBLANÇA
EPIFONEMA
GLASSOLÀLIA
HIRMOS
LÍTOTE
METONÍMIA (les metonímies, tot un món! Per exemple: Serà la justícia benèvola amb Garzón)
ZEUGMA
Ho sé, no les he posat senzilles, he hagut de recórrer no a la memòria sinó a la bibliografia que tinc. Imaginem que algú ha encerat la majoria de figures (totes, un deu). Molt bé, i ara, algú sabria citar un fragment d'algun autor conegut, català, per suposat, on hi ha alguna d'aquestes figures? En tots els casos? Doncs, un vint. Tercer nivell: podríeu comentar quin efecte produeixen aquestes figures en el fragment i en el conjunt del poema que estem analitzant? Quin poema? Qualsevol. En aquest darrer cas podem prescindir dels dos primer nivells: el deu queda assegurat.
No sé si m'he explicat. Sembla que he defensat la memòria i al mateix temps me l'he carregada. Aquesta figura s'anomena paradoxa. I com es deu dir dir sense dir del tot?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Tot és bo de saber, així que avui mateix començaré a posar fil a l'agulla memorística i a aprendre o recordar les 'figures' oblidades, això serveix per crear llocs de treball, els de professors de literatura, que és una matèria que sempre s'ha debatut si havia de ser -o no- preceptiva. Crec que si entrem en matèria podem generar debats bloguístics molt aprofundits.
La pobra memòria ha estat molt maltractada per la pedagogia moderna, que l'havia convertit en inte·ligencia dels 'tontos', potser és hora de recuperar-la, encara que es cometin abusos.
no recordo cap d'estos conceptes de retòrica que has escrit. només me sona "metonímia", però no sabria definir-la. m'agradarà entrar a buscar què signifiquen...
ahir precisament pensava en la poca memòria que tinc... i vaig recórrer a uns fulls que em van servir per a refrescar-la.
no sé si té gaire sentit insistir molt en desenvolupar la memòria, perquè cada vegada sembla que estem exposats a més i més "estímuls", i també a més malalties que el que fan és justament devorar la que tenim, i gairebé em sembla una mica "bèstia" pretendre que haguéssem de retenir-los.
en canvi, sí que em sembla útil i més dintre de les nostres possibilitats ensenyar-aprendre tècniques, estratègies, instruments, als quals poder recórrer per a conservar la memòria i per anar a buscar-la i trobar-hi aspectes concrets de forma fàcil.
la funció de "buscar" paraules clau que tenen los ordinadors, quin gran invent!
tu ja saps com és d'estrany conviure amb la desmemòria i el neguit que pot arribar a produir...
però també conviure amb una memòria molt desenvolupada i plena pot ser estressant per a la salut.
tant en un cas com en l'altre, més que el volum de contingut que guardem a dins, penso que necessitem poder conviure-hi amb prou calma. saber que hi és, o que l'hem perduda, tenir recursos a l'abast quan volem rescatar-la, i no angoixar-mos en excés ni quan no sabem com recuperar-la ni quan mos sobrepassa.
una de les coses bones de no tenir bona memòria és que quan retrobes coses que havies oblidat, és com trobar-les amb l'emoció de la primera vegada.
una abraçada, miquel.
Me´n vaig de casa teva amb una carabassa monumental i amb un cuquet barrinador que me les farà buscar al diccionari.
Que les memoritzi ho veig més difícil.
buffffff
em quedo amb
PARADOXA: com pot ser que Camps - corrupte- surti indemne del judici?
com pot ser que Pepe - agressiu- se'n surti sense -al menys- una sanció?
com pot ser que Millet - corrupte - encara estigui al carrer?
com pot ser que se'ns vulguin inculcar VALORS i després com menys valors tinguis més poder puguis acaparar?
això: em quedo amb la paradoxa, amb la contradicció constant d'aquest país nostre...
de totes les altres, només havia sentit metonímia, com ja ha dit... l'iruna? qui ho ha dit?
estic fatal, oi? Suspesa!
"Dir sense dirt del tot" és o bé
ELIPSI o bé
DIR-NE NOMÉS UN TROS
de vegades tam,bé se'n diu
MENTIR i d'altres
QUIERU I NO PUEDU
Una pregunta, la bona resposta a la qual mereix excel·lent amb menció fóra saber explicar
les connexions entre
PARADOXA I INJUSTÍCIA.
_____
PS La paraula verificadora que em demanen és CARTH
Acabo i no us atabalo més...
ACOBALAMENT figura consistent a acobalar dos elements de gènere diferent.
CON-GERIE Figura pròpia de la llengua castellana, contraria a la SIN-GERIE que com el seu nom indica consisteix a dir monades, bestieses
DISSEMBLANÇA : CONSISTEIX a posar en contacte, una al costat de l'altra o una sobre de l'altra, o una sota de l'altra, dues paraules dissemblants.
GLASSOLÀLIA : COMPARACIÓ d'un terme o expressió amb alguna cosa que té a veure amb al gel o el glas, o els glaçons o el fred en general...
ZEUGMA : Ho vaig deixar dit aquí
http://dicofilopersiflex.blogspot.com/2006/09/z-zeugma.html
ja fa una anys... quan encara era jove i em sentia bullir... la sang i l'olla
Paga la pena que hi claveu una ullada.
________
Paraula Verificadora: seduern primer i unburni després.
Com podeu veure és un clara invitació a que no ho cremeu ! NI em cremeu a mi tampoc !
(per poc no em demana el nom)
1:01 AM
De fet, a l'ensenyament secundari, mai no ha existit el professor de literatura oficialment; amb molt bon criteri perquè, com es pot destriar la llengua de la literatura. Encara que aar, Júlia, tu ho saps, és possible que trobem literats amb uns conceptes de llengua, és a dir, de literatura, escassos.
Imagina't quins debats podríem fer sobre l dualitat memòria intel·ligència.
No et preocupis, iruna, jo tampoc no recordo la majoria dels conceptes i de la majoria, els meus professors, amb molt bon criteri, mai no me'n van parlar.
Aprendre tècniques és, en darrer terme, memoritzar. Encara que, no ens enganyem, hi ha qui té memòria i qui no, qui té capacitat de concentració i qui sempre troba una excusa per pensar en altres coses...
Em reconforta la teua desmemòria, no em trobo tan sol. I em reconforta saber que a certa edat perdem memòria, cosa que ara no argumentaré per arribar a la conclusió que amb l'edat ens tornem inhumans.
Total complicitat amb el fet que no tenir memòria ens peret tornar a gaudir del que ja em viscut, llegit, etc.
Una abraçada, Núria.
Tranquil·la, A., jo he hagut de fer una consulta per fer el llistat, i ara mateix no sabria concretar-te el significat de la majoria de paraules. De tota manera, nosaltres som escriptors, que les busquin els altres les nostres figures :-)
Avui, Montse, just abans del partit del barça he sabut de l'absolució de Camps. I un moment després he parlat amb un amic que viu a València: conversa curta i desoladora.
I tota la resta igual. I el més fotut és que el món, tu, jo nosaltres, continuem co si res, com si la nostra memòria fos un element ornamental.
Aprovada, Montse, aprovada; que ja veus que la retòrica no ens serveix gaire.
Per aquí va la cosa, Sani, tu que n'entens: molta retòrica i poc suc massa sovint.
I jo sí que seré breu: quan serà que es faran plans d'estudis, si és que s'han de fer, amb cara i ulls? Pregunta retòrica.
Hola a tots,
Per completar la cosa o -més ben dit- per arrodonir-la una mica, crec que podem afegir aquí també el que vaig anar a afegir a l'entrada OXÍMORON del meu Dicofilopersiflex que, com tantes coses meves, es va quedar a mig dir.
Es tracta d'una troballa científica segons la qual l'oxímoron provoca una activitat cerebral superior a la que provoquen d'altres figures retòriques...
Suposo que us farà gràcia llegir-ho aquí
Ja direu alguna cosa, oximorònica o no.
Jo us puc dir que a mi m'ha sorprès una miqueta el fet que la recerca científica acabi per confirmar coses gairebé elementals. Una mica com redescobrir la sopa d'all!
Que uns oxímoron com "banquer decent" o "polític honrat" provoquin alta activitat cerebral no m'estranya gens ni mica. Això passa sempre que es provoca la intel·ligència de la gent, que el cervell es revolta!
De tot en diuen I+D, hòstia!
Si aquests científics no van una mica més enllà, anem apanyats!
********
PV brincti
Publica un comentari a l'entrada