Cal desconstruir si volem trobar el sentit complet de la construcció. Feta la desconstrucció, però, es corre el risc de no aconseguir tornar a l'harmonia del tot original i que ens hàgim de conformar amb una reconstrucció que ha perdut la màgia del desconegut, la innocència de la trobada inicial, la vitalitat de la lectura primera.
6 comentaris:
M´he marejat una mica...
A., No creguis que jo ho vaig tenir gaire fàcil, que les altures, a plom, em fan tirar enrere.
Cal descostruir. Si. De la mateixa manera que cal desaprendre.
Si al reconstruir no aconseguim tornar a l'harmonia del tot original és per què les maneres de fer-ho han canviat. També han aparegut materials nous...
Però cal desconstruir, si.
Abraçada
Així ho veig, fra miquel. La desconstrucció, és a dir, l'anàlisi de les parts, és la manera de veure la totalitat; després és possible que la totalitat sigui una altra, però és així com és i ha de ser. La qüestió és si som capaçors de tenir ganes i paciència per construir, enderrocar i reconstruir.
Una abraçada.
Des que t'has jubilat estàs molt profund.
Més que profund, Júlia, diria pseudofilosòficament circular :-)
L'altre dia em vaig passejar per l'antiga plaça de toros i ja en veus els resultats.
Publica un comentari a l'entrada