poema del capvespre

Com que és dissabte i tothom va a la seua, em plau copiar un text de Rabindranath Tagore. Sense adonar-me'n, sense cap voluntat explícita, he llegit aquest dies dos poetes de Nobel que imagino poc llegits, no per qüestions de gustos, sinó, simplement, de modes i d'oportunitat. Potser, però, encara es llegeixen i els tenen en compte els nous poetes; no ho sé. Tagore el llegeixo en un llibret de l'Editorial Selecta on hi ha El jardiner i Ocells perduts. La meua edició -n'estic enamorat- és de l'any 1952 i la traductora és Maria de Quadras; l'altra traductora que consulto -com és que les dones són les principals introductores de Tagore a la península?- és la de Zenobia Camprubí, esposa de Juan Ramón Jiménez.

Poeta, s'acosta el capvespre; el teu cabell blanqueja.
No sents, en els teus ensomnis solitaris el missatge del més enllà?


És el capvespre, diu el poeta, i escolto: qui sap si em crida algú del poble, per tard que sigui?


Vetllo: dos enamorats es busquen. Els guiarà el seu cor? Es trobaran i els seus ulls impacients demanara una harmonia d'amor que trenqui el silenci i parli per ells.


Qui teixiria les seues cançons apassionades si jo seia en el marge de la vida per a contemplar la mort i el més enllà.


La prematura estrella del capvespre desapareix.


El flamejar de la pira funerària mor lentament en la riba silenciosa.


Gemega el cor de xacals en el pati de la casa abandonada, a la llum de la pàl·lida lluna.


Si algun caminant, deixant la seua llar, arriba aquí per a contemplar la nit i escoltar , amb la testa inclinada, el murmuri de la foscor, qui mormolarà els secrets de la vida a la seua orella, si jo, cloent les portes, provo d'alliberar-me dels meus lligams mortals?


No hi fa res que el meu cabell es torni blanc.


Jo sóc tan jove i tan vell com el més jove i el més vell del poble.


Alguns tenen somriures dolços i senzills i altres un amagat flamejar en els ulls.


Alguns tenen llàgrimes que brillen a la llum del dia i altres llàgrimes amagades en la foscor.


Tots em necessiten i no tinc temps per a pensar en el després.


Tinc l'edat de cadascú: què hi fa si el meu cabell es torna blanc?