BCNEGRA 2012

L'exposició que anava a veure ahir a la Biblioteca Arús consistia, teòricament, en un conjunt d'objectes i publicacions que Joan Proubasta -no sé si encara president del Círculo Holmes- ha anat col·leccionant durant anys sobre Sherlock Holmes i finalment ha cedit a l'esmentada Biblioteca. Segons em van dir les bibliotecàries, el dia de la inauguració hi havia tot el material, o gairebé, en un dels pisos superiors, però l'endemà mateix, l'exposició, que dura fins al 30 de març, es va situar en un espai reduït del pis inferior i només amb part del material. Ahir, jo anava disposat a veure pipes, violins, barrets, cocaïna... i em vaig trobar únicament amb unes vitrines amb publicacions que, evidentment, no es podien fullejar. Gran decepció. Em van dir que en dies successius anirien canviant el material exposat, però no em sembla gaire operatiu anar cada setmana a veure si el que han triat em fa el pes. Per què no es pot mantenir exposat tot el conjunt? No em vaig atrevir a preguntar-ho perquè les raons deuen ser evidents i no m'agrada quedar com un Watson qualsevol. En tot cas, potser m'allargaré el 8 de maig a la presentació del còmic Sherlok Holmes y la conspiración de Barcelona.


Aquesta exposició, i algunes altres, així com conferències i altres actes, formen part de la programació de BCNEGRA que se celebra cada any i que sempre trobo interessant en algun aspecte, tot i que enguany, no sé per què, potser pel fred, m'ha agafat una mica una mica desganat. De les conferències, per exemple, l'única que pel títol m'interessava era “Per què no hi ha gats policia?”. M'imaginava entre el public participant en el col·loqui final per afirmar que els gats són uns grans policies i que el seu únic defecte, des de la perspectiva humana, és que rarament obeeixen cap amo, cosa que els descarta per fer carrera en un cos tan jerarquitzat com el de les forces de seguretat. Després vaig llegir que l'acte consistia en una exhibició dels gossos dels Mossos d'Esquadra i vaig concloure que la meva intervenció no seria ben rebuda, que en realitat cap dels presents tindria interès a sentir parlar de gats. Podria anar a escoltar com parlen de tal o tal altre autor o autora, però em fa mandra. O podria presentar-me el darrer dia a la llibreria de Paco Camarasa a menjar musclos, però al febrer és difícil trobar bons musclos mediterranis, aquest és el mes de les galeres, plenes, ovades. En fi, que no tinc la setmana.

Tot i així, aquesta tarda he anat a La Capella del carrer de l'Hospital a baratar els tres llibres que portava. Mentre començava l'acte en què intervenien Claudia Piñeiro, Teresa Solana i Maruja Torres i la gent s'anava situant, jo voltava per la taula mirant de fer la tria. Per cert, algú ha colat entre el material criminal La magnitud de la tragèdia, de Quim Monzó i Los gozos i las sombras, de Torrente Ballester, sempre hi ha espavilats que no són detectats. És clar que, ben mirat, qualsevol novel·la té una intriga i unes passions que molts detectius serien incapaços de resoldre satisfactòriament. En el cas de Monzó, a més, el títol pot fer confondre més d'un.

Al final m'he emportat:

1. Dashiel Hammett: Le dixième indice. Més que res per practicar una mica de francès.
2. Nancy Springuer: El caso del marqués desaparecido. En aquest cas m'ha fet gràcia la possibilitat de llegir alguna cosa d'Enola Holmes (la hermana secreta de Sherlock Holmes). Segurament me'n penediré.
3. Jaume Copons. Set dies. Sempre va bé llegir alguna cosa d'un escriptor català a qui no coneixes.

Per acabar, una queixa. Tractant-se d'una setmana negra, s'agrairia que al menys algunes exposicions, conferències, etc. es realitzessin de matinada que és quan alguns aficionats ens sentim més a gust per planificar i dur a terme els nostres actes més inconfessables.