Més d'una vegada he llegit que un dels punts del decàleg del bon blocaire -ara no sabria trobar la postgrafia- és que els posts han de ser curts si volen ser efectius, que la gent -i ho entenc- al cap d'unes ratlles ja es cansa de llegir.
Avui he intentat seguir aquesta preceptiva. El que no tinc clar és si hi ha alguna indicació sobre el nombre total d'apunts que es poden fer en un bloc el mateix dia.
ILLA HA BEGUT OLI... DE JAÉN
Fa 7 hores
8 comentaris:
mi m'ha passat pel cap un dia de fer-ne 24, un cada hora.. pero només m'ha passat pel cap, al màxim que he fet es publicar-ne 12, pero a Collonades.
Podríem fer un concurs entre blogaires fidels a veure qui és capaç de penjar-ne més en un dia.
Sobre llargades, no opino, ja fa temps que vaig veure que em resultava gairebé impossible 'brevejar-me'.
sí que crec que en aquest hàbitat la brevetat és molt important, però sovint hi ha reflexions que mereixen d'una major amplitud.
Sobre l'aactualització del blog, jo ho acostumo a fer 2-3 cops al dia, tot i que reconec que pot ser contraproduent. Cadascú ha de trobar el seu ritme i la seva peculiaritat.
tants caps, tants blogs ... o més :)
Com diu el Jesús, que cadascú trobi la seva mida i freqüència. A mi m'agrada tan llegir els posts llargs de la Júlia com les Collonades curtes i freqüents del Francesc.
En això de la cosa blogaire no hi ha una recepta fixa. Cada cuiner ha de trobar la seva fórmula al seu gust.
"Cada maestrillo tiene su librillo"
24 no estaria malament, Francesc, però 12 ja deu ser un rècord. La gràcia estaria escriure les 24 a una per hora i segons el que durant aquella hora -ni abans ni després- et semblés que val la pena de dir.
Ja saps com m'agrada el joc, Júlia, però tot joc té algunes normes: quines en podríem trobar per fer el que proposes?
Ja sé que parlar de retallades amb tu és perdre el temps. També em passa sovint a mi :-)
És clar, Jesús, som lectors de molts blocs -i de moltes altres coses- i el temps ens mana.
En el meu cas, he trobat el ritme d'un per dia. Quant a la llargada o brevetat, que es fotin els fabricants de decàlegs.
O més, clidice, o més; que pel que ens paguen només faltaria que comptessim les ratlles :-)
Com tu dius -o jo interpreto-, Salvador, el que esperem és que ens agradi el que llegim. I ja se sap que mides i freqüències a vegades són enganyoses.
Cert, gabriel, i fins i tot hi ha qui no té cap "librillo, cosa que també és d'agrair.
És clar que publicar amb massa freqüència pot fer que algun idea fonamental passi desaprecebuda a la majoria de lectors
Publica un comentari a l'entrada