22.6.12

en la calor d'una nit d'estiu

Em sembla que avui, que deu ser el dia amb la nit més curta, he passat realment calor per primera vegada aquest any, d'aquella que pesa i neguiteja. Un dels aspectes que m'agrada de la calor és la possibilitat de despreocupar-se de la roba, sobretot a casa, de tornar el cos al seu estat primitiu; espectacle que, en el meu cas, no tinc cap interès a mostrar fora de l'àmbit més íntim. Al mateix temps, em disgusta aquesta calor humida de Barcelona que en alguns moments em propicia la irritabilitat gratuïta i, sobretot, a mi que sóc de mal dormir, em fa fer voltes pel llit a la cerca d'una postura ideal i a l'espera d'un buf d'aire fresc que no acaba d'arribar o es presenta tan vergonyós que un dubta que sigui cert.

Aquesta nit he anat a l'institut al sopar de comiat dels alumnes de quart d'ESO, un dels meus grups preferits d'aquest curs. Mentre pujava, ja anava patint per la calor que passaria, perquè aquest sopar se sol celebrar a l'interior del gimnàs, que és un espai gran però de ventilació deficient. Gran alegria quan he vist que havien posat les taules al pati, i encara més quan inesperadament, cap a quarts d'onze, ha bufat un ventijol orfe, miratge d'uns minuts, que m'ha fet desitjar tenir una jaqueta a mà.

M'ha agradat veure i parlar amb antics companys i exalumnes. Era freqüent que tan uns com altres em preguntessin sobre la nova vida. Alguns dels primers s'interessaven a saber si ja m'havia organitzat. No sé si els he decebut en dir-los que precisament la gràcia que trobava en el meu estat actual és la de la desorganització, la de dependre, en certa mesura i a part de petites rutines inevitables, del que l'atzar presenta cada dia; una situació que encara no he aconseguit perfeccionar. Qui sap si més endavant canviaré d'idea i voldré tornar a la rigidesa del relltge a totes hores.

A tres o quatre alumnes, en canvi, els he dit que com que m'avorria una mica, havia demanat al Departament de tornar a l'ensenyament. Inicialment s'han sorprès, perquè saben que habitualment les jubilacions no són reversibles, però únicament s'han adonat de la broma quan els he assegurat que, a causa dels mèrits adquirits, les autoritats acadèmiques ens permetien triar els alumnes, als exjubilats. Després se m'ha acudit que tal com van les coses no seria del tot estrany que els polítics decidissin que podríem ser una mà d'obra barata que cal reaprofitar. En fi, pensades sense cap ni peus en la calor excessiva de la primera -o ja és la segona?- nit d'estiu.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

No m'ha semblat mai mala idea que es donés la possibilitat de continuar col·laborant unes horetes amb les escoles però crec que s'hauria de fer de forma organitzada i no de qualsevol manera, ja sé que hi ha gent que ho fa de forma informal i voluntària. Em va desmotivar el fet que un inspector, en insinuar-li la possibilitat, em digués 'ui,però no es faci mal a escola,ep, que tindríem un problema'. Per això crec que caldria fer-ho de forma seriosa tot i que avui seria acollit malament pel sector, em temo.

Clidice ha dit...

la cosa del voluntariat està molt mal resolta en aquest país on tothom tem pels seus drets laborals. El que pot fer la calor, oi?

Júlia ha dit...

Molt mal resolta, i en sé uns quans exemples en molts àmbits, el que et donen per fer són en molts casos 'bestieses', no només en el camp educatiu, sé casos d'economistes, ex-treballadors d'empreses i bancs... Hi ha molta por, cert, a que posis en evidència els que haurien de treballar més i no ho fan, però aquest és un tema espinós.

fra miquel ha dit...

Un ventilador. Home! Posat un ventilador a l'habitació ;o)
N'hi ha que son prou silenciosos, i si vols pots endollar-ho en un rellotge/programador que te l'aturi al cap d'un temps. Per no tenir-lo en marxa tota la nit...
Una abraçada

miquel ha dit...

T'entenc perfectament i començaré dient que estic d'acord amb tu, Júlia, sempre que la meua feina no privi ningú que no en té de treballar. I parlo únicament de l'ensenyament. No crec que s'hagi de treballar més, sinó de ser més efectius.

Jo, clidice, ja faig el meu voluntariat que no sap cap organització de voluntaris. Quan em sembli que a cap administració pública s'han acabat els casos de malversació, etc., començaré el meu voluntariat públic.


És una idea, fra, que no descarto i que en altres temps ja he practicat en alguns casos d'emergència. A l'hora de dormir, un ventilador cames avall pot ser un plaer.