30.6.12

escèptics i creients


Inventari:

-el text que em dedica en Lluís, on s'inclou un esment a tots els companys i companyes de llengua i literatura que hem compartit
-el darrer examen de llengua de Selectivitat (uns papers només entre Lluís i jo i que, si tot va bé, no em podrà passar gaires anys més)
-una cartolina amb dedicatòries i firmes dels companys
-un ram amb dues flors blanques, enormes, que no sé com se diuen (les tinc al gerro de la Lina)
-un bolígraf daurat, suís, regal de l'AMPA, que van donar en un sopar al qual no vaig assistir. Em va recordar el casc de Jack Nicholson a Easy Rider
-un corbatí -o corbata de llaç- gris que vestiré en ocasions especials, sobretot gaudinianes
-els Assaigs (més de dos quilos) de Joan Fuster, en la darrera edició de la Universitat de València i Ed. 62


Llegir els assaigs de Fuster és una responsabilitat tremenda, una feina inacabable si es vol fer bé. Els escrits de Fuster són sovint duna densitat tan aclaparadora que exigeixen una lectura no només lenta i reflexiva en termes generals, sinó que porten a múltiples referències que acaben d'arrodonir el seu pensament o els seus suggeriments.

Avui he fullejat els dos volums i, per raons òbvies, m'he aturat en Sagitari. Diu en un moment del text de presentació:

Provocar més preguntes en el lector ha estat la meua intenció a l'hora d'escriure, i crec que sóc, si alguna cosa sóc, un distret propagandista de la inseguretat intel·lectual. En tot cas, la meua seguretat intel·lectual és mínima: la de la vella família dels “escèptics”, amb un escepticisme acumulatiu...

Fuster pot dir el que vulgui, i cal acceptar el seu escepticisme evident, però és un creient. Fuster creu en el lector -i, per tant, en la humanitat- en la mesura que li fa preguntes que el duran a fer-se altres preguntes en una espiral infinita. A diferència dels creients tradicionals, unidimensionals, el creient Fuster, l'escèptic Fuster, mai no va deixar de buscar i de fer buscar. Aquesta és la seua grandesa, que compartirem, i ens farà humans, en la mesurà que, escèpticament, el creiem o no, continuem interrogant-nos.

4 comentaris:

iruna ha dit...

una vegada més, m'has fet somriure, miquel. me fa gràcia quan tenim coincidències com les d'avui: els dos hem usat la paraula "inventari", i els dos mos referim a persones peculiarment "creientes" :)

no conec fuster (per a variar).

quina "pajarita" (corbatí o corbata de llaç?) més guapeta.

una abraçada

Francesc Puigcarbó ha dit...

així veig jo Fuster.... i morir deu ser deixar d'escriure, deia...

miquel ha dit...

iruna, els nostres camins sovint coincideixen en alguns moments i en aquestes hores de sol absent :-)
Jo crec que Fuster, almenys un cert Fuster, t'agradaria; és lúcid, i com diu ell i dic jo, escèptic i creient.
Uf, però no sé quan podré posar-me la pajarita, més enllà de la intimitat.
Ara passaré a veure't. Una abraçada.

miquel ha dit...

En el seu cas sembla molt clar, Francesc. Nosaltres... no ho sé, potser també, ja.