Vaig amb el pa i amb el diari que acabo de comprar i ell, al mig del passeig, a la vora de la sortida de l'estació de Verdaguer, se m'acosta:
-Hablas español?
-Pse...
-Toma!
Agafo els tres llibres i me'ls miro. A les portades hi ha imatges de Buda o similars, ja no recordo els títols. No em diuen res, però continuo:
-I això, ho regales?
-No, somos monjes y pedimos la voluntat -parla un espanyol sud-americà que no aconsegueixo identificar; tampoc l'hàbit: una samarreta vermella i uns texans.
-Té -li retorno els llibres. Després penso que tots dos hauríem d'haver estat més explícits, però ja se sap que aquestes trobades de negocis inesperades van com van.
Mentre continuo cap a casa, la seua veu es va allunyant:
-Me lo imaginaba... No esperaba que lo apreciaras... Pobre gente...
Em sap greu haver-lo decebut, encara que m'adono que ell ja ho esperava. Els seus comentaris no acaben d'adir-se amb cap de les religions que conec i reprimeixo -qüestió de resignació cristiana- el meu lleuger desig de tornar enrere a preguntar-l'hi. Mentre camino, vaig pensant la meua pròpia lletania, segurament influït per la imatge mística de Verdaguer que em vigila, encara que sigui d'esquena, des de la cruïlla de més avall:
Speculum iustitiae, sedes sapientiae, causa nostrae laetitiae...
Cent anys de l’Editorial Barcino
Fa 30 minuts
4 comentaris:
massa gent que et vol vendre qualsevol cosa, i clar els acabes ignorant...
salut
a mi una vegada que em vaig aturar em varen colocar el Baghavadah Gitah, és que sóc fàcil de convèncer i em costa dir que no, per aixó ara no m'aturo, si ho faig, ja he begut oli.
i en llatí te les saps! :-)
Ai, Francesc, quantes oportunitats devem haver perdut de convertir-nos en millors persones per no escoltar quan calia. De tota manera, veig que tu encara has tingut l'oportunitat de llegir la veritat :-)
Ostres, kika, en llatí encara sé alguna cosa de la litúrgia religiosa, que les llengües romàniques ja em van agafar massa grani descregut.
Publica un comentari a l'entrada