He deixat el disc dur gravant el
Concert per la Llibertat -també la ràdio- i he anat a fer un vol
pel centre, on tot continua si fa no fa igual. De tornada a casa, he
seguit les imatges, les paraules i la música, he fet el sopar ràpid,
m'he emocionat i m'he avorrit una mica a la part final, la de Llach... Massa tard
i massa proper tot plegat per dir-ne gaire res que sigui coherent.
Potser demà.
Prehistòric com sóc, m'ha sorprès, esborronat, aclaparat, etc., que les llums del concert fossin els mòbils, fins i tot algun iPad. He pensat que al principi del temps, fins i tot abans que nasqués el valencià del PP, en els meus concerts ni tan sols coneixíem el foc... o era un altre foc que no ens distreia.
M'ha commogut l'aparença de fragilitat -i tanta gent al darrere- a l'escenari de la Muriel, i la seua força, que sé irreductible. He pensat, gairebé convençut: potser sí, potser sí.
Ah, un somni sense polítics...! Ja els triarem després.
10 comentaris:
Feia molt de tempos que no xalava tant...
Hem cantat tota l'estona, hem cridat molt, hem fet moltes onades, hem rigut, i ens ho hem passat de conya...
A la sortida, he dit... de fet som com molt innocents, venim aquí cantem com bojos i marxem ben satisfets...
Però la bona estona no ens la treu ningú.
Aquestes festes nacionals em fan força angúnia a banda que no m'agrada que santifiquin Llach un dia sí i un altre també, cada cosa al seu lloc i ja hem quedat bé amb poc 'gasto' i fins la propera, que diuen.
no hi vaig veure, però el mateix Llach ha dit en mes d'una ocasió que mai aniria a un concert d'ell perquè era molt avorrit.
Després no es poden triar Miquel, més que res perquè no hi ha on triar emmig de la brossa...
No havia anat mai a un concert tan mulitudinari, m´ha sorprés la quietud i silenci que hi podia haver en alguns moments després d´estar tots ficats allí durant 6 hores, tot super civilitzat, ni una empenta.
M´ha emocionat molt la primera part, l´elecció dels textos poètics m´ha semblat molt encertada i coherent i les cancons també, Sopa de Cabra i E. Dharma els millors com sempre.M´ha sorprés molt per la seva força austera,una cantant gallega, Mercedes Peón, però quan ha cantat Llach....
Les cançons de Llach, les ha de cantar ell, continua tenint àngel.
Jo, Miquel, també vaig pensar que potser sí.
Subscric el que diu la Carme.
He arribat a casa a les 5...
Segur que si, Miquel!!!
Gràcies, País, m'alegro que ho hagis viscut com jo...
Va ser una festa!!!
Nosaltres som el somni...
No m'acaba de convèncer esser somni. Voldria ser realitat.
Ja es veurà... Però depèn de nosaltres, com vagi tot. I quan dic nosaltres vull dir tots; Els que estem per la llibertat i els que creuen que no es el camí i els que volen continuar com estem, o pitjor!
Ai! Queda molta feina per fer encara... "Que tot està per fer i tot és possible"
Una abraçada
PS: Jo també el vaig veure/sentir per la tele i ràdio.
També em va semblar que tant Lluís Llac es feia una mica soporífer, però és indiscutible que hi va haver moments molt emotius.
Jo crec que va ser una nit històrica, una fita més en un camí que no s'ha acabat. L'onze de setembre toca posar una altra baula. Un dia (confio) direm que tot plegat va valdre la pena.
Llavors, naturalment, elegirem els nostres representants bandejant corruptes i els mamons. I pot ser que algun ens enganyi, però llavors hem de ser capaços de castigar-lo democràticament, a les urnes o als tribunals, quan se sàpiga.
Jo vull un estat propi per fer taula rasa amb tots els que s'han enriquit a les costelles del poble des dels diferents governs de l'estat i de les 17 autonomies (inclosa la nostra, és clar) i a sobre s'han rigut de la nostra llengua, dels nostres drets i de la nostra dignitat.
Mentrestant, tossudament alçats.
Ja vaig veure Carme, que vas anar a dormir tard i vaig imaginar que encara et durava la festa. això és bo. Si pogués ser, cada dia una festa...
Enveja Carme, encara que en solitari i en comunió mental amb l'escenari i el camp, jo també vaig ballar una mica.
Ei, Júlia, a mi m'agraden aquestes festes (deixaré Llach de banda per un moment)i penso que fan més bé que mal. Potser a la propera, si durà menys, m'hi veuran.
Ei, Ei, Francesc, que si no fos per... jo també hi hagués anat i des de la distància estava en esperit, que m'era més còmode, al camp, tot i les possibles contradiccions.
És que som un país civilitzat, Assum; qui sap si moltes vegades un pèl massa, massa autosatisfets. Musicalment encara vaig repassant actuacions.
Ben fet, A.!
Però cansa, Montse, veure i escoltar tanta complexitat inútil.
Tot és possible, Miquel, i tant. Les probabilitats a curt termini em semblen poques, però per a mi això té poca importància sempre que les passes siguin fermes.
La desconfiança en el sistema polític (i judicial, etc.) és escassa.
Una abraçada
Esclar que va ser una nit històrica, KRT, i que sabem que en vindran d'altres i...
Jo, ja ho he dit altres vegades, penso que els sistema polític -també l'econòmic, que és indestriable del polític- és obsolet, però encara no tinc clar quina és l'alternativa d'organització i de vida. Llàstima.
Mentrestant, resistirem i mirarem d'avançar
Publica un comentari a l'entrada