Semblava que els empresaris havien
desaparegut dels escenaris i que el seu lloc l'havien ocupat els
emprenedors. Amb motiu de la consulta catalana, o el procés de
sobirania o d'independència, o el nom que li vulgui donar cadascú
segons les seues perspectives i intencions, han tornat a aparèixer
amb força: els empresaris espanyols de la CEOE, presidits per un
empresari sense empresa, els empresaris alemanys al país, amb el cap
parlant d'un empresari sense empresa, els empresaris catalans de ...
Què se n'ha fet dels emprenedors? Dels emprenedors amb empresa i dels que encara no en tenen. Que els emprenedors no és posicionen o és que la seua veu no té cap importància? Potser no existeixen? Potser és un concepte buit de contingut específic perquè tots som, o voldríem ser emprenedors? En la empresa de la consulta catalana, quin lloc ocupen els emprenedors? A veure si els diaris o els mitjans públics, privats o particulars ens acaben il·lustran.
5 comentaris:
això dels emprenedors i els empresaris em recorda allò de la llibertat i el llibertinatge...
Vols dir, Júlia, que és difícil de saber on acaba un i comença l'altre? De tota manera, l'emprenedor no cal que tingui empresa.
Força difícil, no està tan clar, ja que molts emprenedors tenen empresa però són progres i no volen que els diguin empresaris, en conec uns quants, per això feia la broma de la llibertat i el llibertinatge, en alguns aspectes són diferents però en d'altres depèn de la interpretació.
I d'empresaris també n'hi ha ha que són poca cosa més que emprenedors amb local.
El problema és que avui això d'empresari està 'mal vist'.
El problema és que no es facilita que possibles emprenedors i empresaris del país creïn les seves empreses i es permet amb massa facilitat que vinguin foranis i instal.lin petites i grans empreses amb el suport del govern dels seus
països i a benefici seu, és clar.
Amb aquest sistema aquí no veiem ni un duro,comprem barat però a la llarga o no tant, ens sortirà molt car.
No m'estranya que estiguin mal vistos els empresaris, Júlia, sobretot quan parlen del país :-)
És aquesta desconfiança secular que hi ha envers els de dins i el bavejar quan vénen els de fora. Exagero, Assum, però crec que hi ha una petita part de veritat.
Publica un comentari a l'entrada