piruetes politicofilològiques (o filologicopolítiques)

Després de l'ensurt inicial, ja es pot consultar a la pàgina de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua el DNV que, en el seu intent de presentació, va ser motiu de polèmica per una sola paraula, i tantes paraules com hi ha al diccionari!, i encara més al carrer. Com que no he seguit el procés en detall no sé si el PP valencià vol portar als tribunals, o no, la definició, els definidors, és a dir, la gent que fa servir la paraula segons consta en el diccionari, els recollidors de l'ús lingüístic, etc. No crec que tot plegat tingui cap altra conseqüència més que la de (de)mostrar qui és qui, cosa que ja fa temps que se sap.

El que ha quedat clar, malgrat que alguns encara s'entestin a negar-ho, és l'alt contingut polític dels mots i el contingut no només referencial de la llengua, sinó també cultural en els seus múltiples vessants, també en l'identitari.

Avui he fet un petit capbussament en el DNV i, al mateix temps, en els mots equivalents del DIEC. He començat per un mot que sempre m'ha fet gràcia, que en la seua mateixa pronunciació em sembla de circ i que trobo, no sé com dir-ho..., una mica afrancesat (copiaré les definicions del DNV en blau i les del DIEC en vermell):

PIRUETA:

f. DANSA/ESPORT Figura en la qual el ballarí o el gimnasta fa una volta o una mitja volta sobre si mateix, sense canviar de lloc, sostenint-se per la punta o el taló d'un sol peu, que fa d'eix.

f. [LC] [JE] Figura en què el dansaire o el gimnasta fa una volta o mitja volta sobre una sola cama, que fa d’eix, i sense canviar de lloc.

M'encanten els petits detalls diferenciadors (dansaire/ballarí), i entenc que la definició del DNV és més precisa, més concreta, tot i que no calgui afegir res a la del DIEC. El que m'hagués agradat, però, és que en els dos casos s'hagués afegit algun sentit figurat, un que parlés, per exemple, de les piruetes dels polítics per distreure l'atenció dels assumptes realment importants?

En fi, ara no aniré repassant paraules i fent comparatives, sinó que em centraré en la paraula objecte de debat en una de les seues accepcions: VALENCIÀ:

1 m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català.

2 1 m. [LC] [FL] Dialecte occidental del català parlat al País Valencià.

I una altra paraula, CATALÀ:

1 m. LING. Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó, la ciutat sarda de l'Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià.

3 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe.

Hi ha en alguna de les definicions, i no puc ser més explícit perquè ho veig boirós, un no sé què que em fa arrufar el nas, una mena de salt a l'aire d'alguna cosa que dóna la volta sobre si mateixa per arribar al mateix lloc, però no exactament. Les piruetes filològiques, motivades sovint per les polítiques, tenen un aire de truc de màgia, d'aquells que sembla que ho veus però no en pots estar segur.