Aquests dies he anat llegint articles
apareguts amb motiu del 75è aniversari de la mort
d'Antonio Machado. He pensat que, no sé per què, l'he llegit molt poc: els poemes dels llibres de text i altre material espars.
Després les versions musicades, les de Paco Ibáñez i les de
Serrat. També alguns papers biogràfics i ideològics. Poca cosa.
Avui anava repassant alguns dels seus versos en una antologia d'Alianza Editorial. Me'ls hauré de mirar més a poc a poc, sense presses, per trobar un poeta que no sigui només el de la meua joventut, el de versos repetits ja en la maduresa, o el de la infantesa de fragments retallats de l'escola del poble.
La plaza y los naranjos encendidos
con sus frutas redondas y risueñas.
que, al salir en desorden de la escuela,
llenan el aire de la plaza en sombra
con la algazara de sus voces nuevas.
¡Alegría infantil en los rincones
de las ciudades muertas!...
¡Y algo nuestro de ayer, que todavía
vemos vagar por estas calles viejas!
1907
6 comentaris:
No sé perquè - potser sóc jo, que no estic prou a l' aguait- però tinc la sensació que uns anys enrere es commemoraven més fets relacionats amb la Guerra Civil. És com si ens haguessim empatxat i ara volen fer-nos passar la digestió pesada passant pàgina. Com que Machado sempre hi va tan lligat, fins i tot a ell ens l´han fet passar avall.Deu ser perquè ja no queden partides per destinar a la cultura, però em temo que tampoc els interessa gaire.
Per proximitat i per debilitat, quasi cada any vaig a Cotlliure i m' és inevitable tenir un pensament pels seus darrers dies.També hauria de llegir-lo més profundament perquè sempre m' ha cridat més l' atenció la seva vida que no pas la seva obra.
Un regalet bonic aquest poema de Machado.
M'ha agradat llegir-lo. Jo també hauria de llegir més extensament Machado.
No entenc com no es promociona més la seva prosa, també.
Crec que una mica com va passar amb Espriu ens van empatxar de Machado durant un temps i després la gent el va llegir menys.
Per cert, s'ha tapat força el seu espanyolisme i anticatalanisme,com els d'Alberti, 'no toquen', o les estranyes devocions que fa que dediqui poemes a gent com Líster. No sé quan ens podrem enfrontar al passat sense tants complexos ni silencis.
Quin resum n'has fet entre el post anterior i aquest!
Memòria històrica: tema pendent!
Paradoxes del passat i del present.
Totes les memòries històriques cauen en paradoxes i contradiccions.
Es pot separar la vida de l'obra?
Temps era temps, i és el nostre, avui 24 de febrer de 2014. Ara no sé de quin temps parlo si del lineal o del circular!
Mac
A., és una llàstima que totes les qüestions relacionades amb la guerra civil no hagin estat prou resoltes i que encara hàgim de donar-li voltes; i si no hi ha novetats, encara ens durarà alguns anys. És veritat que Machado el solem (solen) fer anar molt lligat a la guerra i és possible que la seua poca visibilitat aquests dies hi tingui a beure. No ho sé, la veritat.
Saps que crec que no he anat mai a Cotlliure? A veure si aquest any sí.
Estic content que t'hagi agradat el poema, Carme. Em sembla que som molts els lectors fugaços de Machado; potser en un futur proper...
De tota manera, Júlia, suposo que a les escoles i als instituts Machado continua sent un poeta de primer ordre, segurament amb una certa aura de mitificació.
Ja saps que la majoria d'escriptors tenen clarobscurs. En darrer terme, jo penso que cada lector és qui ha de prendre les decisions i que qualsevol informació sobre els escriptors avui és més fàcil de robar que fa uns anys.
Estic amb tu, Mac: paradoxes i contradiccions van llegades a la vida, sigui la individual o la col·lectiva, la del present o la del passat, o al del present en funció del passat i del futur :-)
Si es tracta d'escriptors i des del punt de vista meu, és a dir, de lector, es pot separar vida i obra. Una altra cosa és que l'obra d'un escriptor estigui, naturalment, lligada a la seua vida i fins i tot sigui biogràfica en alguns aspectes fins i tot quan no ho sembla. No dubto que conèixer la vida pot ajudar a entendre millor l'obra, però no em sembla imprescindible ni tan sols necessari en la majoria dels casos.
Publica un comentari a l'entrada