aquest diumenge, lletres i músiques de la Gran Guerra

Saber y ganar, el programa degà de les emissions televisives peninsulars, dedica aquests dies una part del seu temps a rememorar la Gran Guerra, que va començar ara fa cent anys. Divendres, un dels concursants va explicar que la seua àvia centenària, i ja morta, nascuda a Florida, encara recordava una lletra que cantava de petita per saltar a corda i activitats semblants: "Johnny got his gun". Segurament el concursant es referia a "Over there", de George M. Cohan, que va aparèixer l'any 1917 i que es va convertir en un himne molt popular i idoni per a l'allistament dels soldats americans. La lletra diu així (copio de la Wiki tal qual):

Verse 1

Johnny, get your gun, get your gun, get your gun.

Take it on the run, on the run, on the run.

Hear them calling you and me,

Every Son of Liberty.

Hurry right away, no delay, go today.

Make your Daddy glad to have had such a lad.

Tell your sweetheart not to pine,

To be proud her boy's in line.

Verse 2

Johnny, get your gun, get your gun, get your gun.

Johnny, show the "Hun" you're a son-of-a-gun.

Hoist the flag and let her fly

Yankee Doodley do or die.

Pack your little kit, show your grit, do your bit.

Yankee[5] to the ranks from the towns and the tanks.

Make your Mother proud of you

And the old red-white-and-blue

Chorus

Over there, over there,

Send the word, send the word over there

That the Yanks are coming, the Yanks are coming

The drums rum-tumming everywhere.

So prepare, say a prayer,

Send the word, send the word to beware -

We'll be over, we're coming over,

And we won't come back till it's over, over there.

En una pel·lícula, protagonitzada per James Cagney en el paper de compositor i home de teatre, es pot veure el procés de creació:

També els anglesos (els britànics, irlandesos inclosos?) tenien les cançons adients, evidentment anteriors a "Over There". Una de les més conegudes era "It's A Long Way To Tipperary", que aquí deixo (té la inserció desactivada a You Tube) en la versió (1914) de John McCormack; a continuació, la lletra:

Up to mighty London

Came an Irishman one day.

As the streets are paved with gold

Sure, everyone was gay,

Singing songs of Piccadilly,

Strand and Leicester Square,

Till Paddy got excited,

Then he shouted to them there:

It's a long way to Tipperary,

It's a long way to go.

It's a long way to Tipperary

To the sweetest girl I know!

Goodbye, Piccadilly,

Farewell, Leicester Square!

It's a long long way to Tipperary,

But my heart's right there.

(repeat)

Paddy wrote a letter

To his Irish Molly-O,

Saying, "Should you not receive it,

Write and let me know!"

"If I make mistakes in spelling,

Molly, dear," said he,

"Remember, it's the pen that's bad,

Don't lay the blame on me!

It's a long way to Tipperary,

It's a long way to go.

It's a long way to Tipperary

To the sweetest girl I know!

Goodbye, Piccadilly,

Farewell, Leicester Square!

It's a long long way to Tipperary,

But my heart's right there.

Molly wrote a neat reply

To Irish Paddy-O,

Saying "Mike Maloney

Wants to marry me, and so

Leave the Strand and Piccadilly

Or you'll be to blame,

For love has fairly drove me silly:

Hoping you're the same!"

It's a long way to Tipperary,

It's a long way to go.

It's a long way to Tipperary

To the sweetest girl I know!

Goodbye, Piccadilly,

Farewell, Leicester Square!

It's a long long way to Tipperary,

But my heart's right there.

Una part de la lletra de les cançons de soldats difícilment passaria la censura de determinats grups de pressió actuals, però el temps i la història acullen la realitat, ja no dic la veritat, de bon grat. I acabo per avui amb una cançó francesa, “La Madelon” (1914, lletra de Louis Bosquet i música de Camille Robert). En aquest cas, oh sorpresa!, la passaré cantada en la seua llengua original (la de la cançó, no la de l'intèrpret) per Sara Montiel a El último cuplé (per cert, el gran duc Wladimir de Rúsia va interposar una querella perquè es va veure reflectit, ell o la família, pel personatge “immoral” que interpretava Alfredo Mayo, i la pel·lícula -èxit de taquilla- va haver de suspendre la seua projecció durant un curt període de temps.)

Pour le repos, le plaisir du militaire,
Il est là-bas à deux pas de la forêt
Une maison aux murs tout couverts de lierre
« Aux Tourlourous » c'est le nom du cabaret.
La servante est jeune et gentille,
Légère comme un papillon.
Comme son vin son œil pétille,
Nous l'appelons la Madelon
Nous en rêvons la nuit, nous y pensons le jour,
Ce n'est que Madelon mais pour nous c'est l'amourRefrain :
Quand Madelon vient nous servir à boire
Sous la tonnelle on frôle son jupon
Et chacun lui raconte une histoire
Une histoire à sa façon
La Madelon pour nous n'est pas sévère
Quand on lui prend la taille ou le menton
Elle rit, c'est tout le mal qu'elle sait faire
Madelon, Madelon, Madelon !

Nous avons tous au pays une payse
Qui nous attend et que l'on épousera
Mais elle est loin, bien trop loin pour qu'on lui dise
Ce qu'on fera quand la classe rentrera
En comptant les jours on soupire
Et quand le temps nous semble long
Tout ce qu'on ne peut pas lui dire
On va le dire à Madelon
On l'embrasse dans les coins. Elle dit « veux-tu finir… »
On s'figure que c'est l'autre, ça nous fait bien plaisir.

Refrain

Un caporal en képi de fantaisie
S'en fut trouver Madelon un beau matin
Et, fou d'amour, lui dit qu'elle était jolie
Et qu'il venait pour lui demander sa main
La Madelon, pas bête, en somme,
Lui répondit en souriant :
Et pourquoi prendrais-je un seul homme
Quand j'aime tout un régiment ?
Tes amis vont venir. Tu n'auras pas ma main
J'en ai bien trop besoin pour leur verser du vin.

 

 

Recordo d'una manera boirosa, sense referents identificables, que quan encara era infant, segurament més per haver vist la pel·lícula de la Sara Montiel que per francofília o per altres motius, jo, juntament amb altres nens de la meua edat, havíem fet una versió d'un sol vers de “La Madelon” que cantàvem amb veu aguda però potent i seguint escrupolosament la melodia:

LA MADELON, LES RODES FIRESTONE!

I repetíem inacabablement, obsessivament, entre rialles, aquesta introducció, ignorants, malgrat que el nostre era un poble de transportistes importants, que les Firistone no venien de França sinó d'Estats Units; però, estic segur que les Michelin no haurien lligat amb tanta força amb la Madelon. En aquell temps tots teníem un do poètic innat.