28.2.14

inanitats (XXIV)


El sol se'n va
pel camí de la dreta
cap al capvespre

 
 
 

la font de l'atri
espurneja de vida
totes les clívies




PS
Les clívies són unes de les meues plantes preferides, tant per les flors com per les fulles, però amb tant de temps que fa que en tinc, encara no sé si he de pronunciar el seu nom pla o esdrúixol; jo em decanto per posar-hi accent, encara que ben bé podria ser que em diguessin que millor sense. El diccionari no l'esmenta les clívies: potser són massa modernes o tenen un altre nom. No sé quan devia arribar a Catalunya; en un web he trobat aquesta informació:
Els primers especímenes (sic) d'aquest gènere van ser recollits [a Sud-àfrica] pels exploradors britànics William Burchell i John Bowie en 1815 i 1820, respectivament. Clivia nobilis va ser la primera espècie nomenada pel botànic de Kew John Lindley, i està dedicada a la memòria de Lady Charlotte Florentine Clive, duquessa de Northumberland.

4 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs jo no tinc ni idea de com ha d'anar l'accent de la paraula clívia, però he fet una mica de recerca al Google i de tota la gent que parla de clívies, he trobat que en català els textos l'accentuen esdrúixola i en castellà, no l'accentuen i per tant també la fan esdrúixola. O sigui que hi ha un acord prou bo com per decidir que la direm en entonació esdrúixola que és com la diu la majoria de la gent.

Ara ja més tranquil·la ;) puc dir-te que les fulles de les clívies m'agraden molt. Que en tinc plantades un parell que s'han fet molt maques i ja estic esperant que acabin de florir.

Pais secret ha dit...


Abans de llegir el PS pensava que m' agrada molt el haiku de les clívies, i llavors veig que en parles i que són les teves preferides.
Sempre l'he dit esdrúixola la paraula i qui me les va ensenyar a estimar també, que ja no hi és i tindria molts anys.En tinc de plantades en un test a punt per florir, aquest vermell ataronjat és vivíssim i les espases de les fulles, quan son senceres i brillants , molt elegants.
Tens bon gust :-)

Assum ha dit...

Dibuixos, fotografies, haikús...
tot sigui per les clívies, els bons llocs
i els bons records:-)

miquel ha dit...

Sembla que sí, Carme, que en català les clívies han de dur accent; el que no sé és per què no agraden als redactors dels diccionaris :-)
Jo també en tinc dues, però la seua florida sempre m'agafa desprevingut. hauré d'estudiar ben bé les condicions òptimes.

A, tal com dius i suposo que compartim tots els amants de les clívies, tenen ... en fi, ql que dius.
Jo les vaig descobrir més tard que tu i sense ningú que me les presentes (tens sort que t'hagin passat per una persona estimada i que te la recordi), però ja van sempre amb mi.
El gust és teu ;-)

Ja veus, Assum, gairebé un monogràfic. Realment les clívies de la Casa de l'Ardiaca tenen alguna cosa especial, gairebé sempre florides.