20.2.14

anar en (amb) congrells


Congreny
11 1 m. [LC] [IMI] Aparell que serveix per a subjectar.
1 2 m. [IMF] [IMI] Aparell compost per dos cabirons amb diversos forats rectangulars per a allotjar dos trossos de llistó gruixut a mode de suport, de posició graduable, que amb l’ajut de tascons serveix per a encolar creueres o plafons de fusta massissa.
1 3 m. [LC] Aparell que serveix per a subjectar els cavalls, els muls, etc., quan se’ls ha de sotmetre a determinades operacions o quan es resisteixen a deixar-se ferrar.



Deixo només una part de les definicions de la paraula congreny que es troben al DIEC. Es poden consultar més extensament al DCVB i a l'Etimològic de Coromines, però no cal. Els dos darrers diccionaris, donen, a més, una forma alternativa pròpia de part l'àrea sud-occidental i del valencià: congrells. Cap dels dos és capaç de concretar l'etimologia, encara que Coromines -ja el coneixeu- parla d'unes quantes possibilitats.

No sé per què em va venir al cap la paraula congrells fa pocs dies, i com que els mots propis de la parla del meu poble sovint estan alterats en el seu significat a causa de les interferències degudes al meu cosmopolitisme i a la meua desmemòria, vaig pensar que guardaria la paraula i consultaria en qualsevol moment la meua germana, que conserva amb més prudència el tresor lèxic dels nostres orígens i, a més, manté un contacte més sovintejat amb la gent del poble.

Avui, però, he passat la tarda amb un amic d'infància que ha vingut a Barcelona per qüestions mèdiques , després de resumir-nos els aspectes terrenals i espirituals de la nostra existència des de la darrera vegada que vam parlar extensament, li he preguntat:

-Escolta, què entens per congrells?

M'ha respost el que ja esperava, que es diu anar en (amb?) congrells d'aquella persona que, sigui per l'edat, per alguna malaltia, o per qualsevol altra causa, no es troba prou fina i se li nota físicament, en el caminar, en el vigor perdut, etc., i necessita certa ajuda, que pot tenir o no En fi, que té mala peça al teler, sigui provisionalment o definitivament.

Després li he preguntat si anar en congrells o estar en congrells es podia aplicar a un camp més extens, al dels objectes, per exemple: un cotxe, una casa... No ho tenia clar, però com que el meu amic és de màniga ampla, m'ha dit que no li semblaria cap despropòsit. Hauré d'investigar una mica més.

El curiós del cas és que possiblement M., no coneix cap de les definicions del diccionari; jo, per suposat, les ignorava, i això que vinc de família de fusters per part de mare, però, esclar, ja vaig nàixer amb la fusteria tancada, i per molt que encara quedessin a casa alguns ribots, barrines, filaberquins i altres eines de l'ofici..., potser fins i tot hi havia al magatzem de darrere algun congrell del qual mai no vaig saber el nom. Per suposat, des de la meua perspectiva, també em subleva una mica que el diccionari no reculli una frase feta que per a mi és l'única que mereixeria figurar-hi, en l'entrada corresponent i amb profusió d'exemples.

Desitjaria poder compartir aquesta frase feta amb la gent en general, però entenc que és inútil, que els mots de la llengua han de ser coneguts per una majoria per a poder ser efectius. De què valdria que un escrivís en una carta al diari que el país va en congrells? Si ningú l'entendria. Esclar que ... tothom sap com va el país, i, en aquest cas, una mirada al DCVB o a l'Etimològic facilitaria ràpidament la comprensió del sentit figurat.

P. S. Possiblement aquest concreció del DCVB, pot explicar com s'ha arribat al concepte que explico:
Tindre en congrell un braç, una cama: tenir un braç o una cama subjecta entre postetes per soldar la trencadura d'un os (Benassal, Morella); cast. tener entablillado.

2 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs jo no coneixia ni congrenys ni congrells. M'ha agradat que me les presentessis.

miquel ha dit...

Te les presento, Carme, però ja veus que difícilment les tindràs com a amigues :-)