13.2.14

a la poesia pel paladar


La referència al sentit del gust, en última instància, tancaria metonímicament la premissa del llibre: el profit o el plaer que s'extreuen de la vida depenen de l'acceptació prèvia del fet que la nostra relació amb el món és una relació en primer lloc física.

Marina Gustà: “Josep Carner”, a Història de la literatura catalana, vol.9,  Ed. Ariel.

Començo amb aquesta cita de Marina Gustà sobre Els fruits saborosos perquè la trobo encertadíssima. La nostra relació amb el món és en primer lloc física, a través dels sentits corporals. Entenc que com a mínima la majoria d'internautes participen d'aquesta idea. M'explico. Imaginem que busquem a Google alguna informació sobre el llibre esmentat, teclegem el títol i observem els resultats. Què apareix en primer lloc? No el llibre, sinó una petita indústria de melmelades. Entrem a la pàgina principal i ens trobem un fragment de Carner:

I, bell atzar, la mare,
veient-nos entristits,
i com freguem els nassos
i com bufem els dits,

ens porta, riolera,
quan cau la neu a flocs,
un pot amb confitures
de préssecs o albercocs

A partir d'aquí, diferents pàgines que expliquen com va sorgir aquesta indústria de Vila-rodona, com se'ls va acudir el nom (Quan eren petites els seus pares els llegien el llibre de poemes Els fruits saborosos, de Josep Carner. Aquella introducció a la lectura...), quins productes venen, un blog amb receptes (algunes realment saboroses des de la distància)...

Jo, acabada la meua marca habitual, he arribat a aquests fruits saborosos buscant una melmelada de taronja amarga -l'única que menjo els darrers anys- que no tingués colorants ni conservants ni excessiva consistència gelatinosa. L'he trobada en una botiga del carrer Verdi que es diu “Els bandolers de Gràcia”, i és veritat que el preu és superior al de les melmelades de supermercat, però ja se sap com van aquestes coses. De moment, doncs, a tastar un producte fet amb taronges bordes de la ciutat de Tarragona i presentat en un bonic pot amb un dibuix del desaparegut Jaume Carbonell que representa les collidores d'albercocs del poema de més amunt.

En definitiva, que els poemes de Carner estan molt bé, però, com podríem apreciar la poesia si no ens relacionéssim abans amb el món que descriu? Per a viure els versos, potser no és imprescindible haver tastat el que diuen, però ajuda a comprendre la seua màgia. Al menys trobo que és un bon pretext. Esclar que a vegades és al revés.

4 comentaris:

Pais secret ha dit...


Amb aquest nom i la referència segur que jo també picava.

Si algun dia et passa pel cap de voler-la fer tu, Fra Miquel té una recepta boníssima. Segur que te la passarà ben content.

Carme ha dit...

Això s'ha de provar... mmmmm les meves preferides són les del poema de préssecs i albercocs...

fra miquel ha dit...

Home! Miquel! Quedem un dia i et passo un pot de la que faig jo!
La meva és de taronges barcelonines i universitàries...No sé si això li dona un regust especialment erudit :)
Les cullo a la UPF
Una abraçada

miquel ha dit...

Era inevitable, A. Gràcies per donar-me opcions casolanes; ja veus que tinc l'oferiment en directe :-)


Bona tria, Carme. I potser encara m'aficionaré a les d'hortalisses :-)

Ei, Miquel, moltes gràcies. Jo que ja pensava que a més de la recepta t'hauria de demanar quin tarongers de Barcelona eren més fàcils d'espoliar..., però com que tu tens carata blanca...
La gent que conec que en feia les collia al parc de la Ciutadella, però ara els tarongers d'allà són ben poca cosa. en vaig veure uns al carrer Montseny... ;-)