quatre notes precipitades sobre la Gala

És molt fàcil, o no?, concretar que tal llibre o determinat escriptor forma part de la literatura catalana o espanyola o sueca..., en canvi, crec que no passa el mateix amb les pel·lícules (o els guionistes o les muntadors o els actors...?), perquè en el cinema parlat hi ha una llengua que fan servir els actors, però també un seguit d'imatges, que a mi em sembla un dels elements fonamentals del cinema -recordar-ho és gairebé un insult a la intel·ligència-, un so, música inclosa..., en fi, i tants altres coses. I tot i això, tot i reconèixer la complexitat, com que sóc un simple espectador i no un entès, a vegades se'm fa difícil decidir que és cinema català o no català. Tampoc és que em preocupi gaire viure amb aquesta ignorància.

He mirat la Gala dels Gaudí. M'ha semblat un espectacle força digne en la seus austeritat. He trobat, si se'm permet la redundància, molt ben trobat, molt català, que el pianista marqués quan calia qui es passava de temps, encara que les tecles han restat mudes en el cas de la Isona Passola, que sí, que ja l'hem entès, que cultura i euros, a ser possible.

Els premis havien d'haver estat retransmesos per TV3, però la vaga dels treballadors de la Corporació els ha portat a les televisions locals. Jo he vist l'acte a través de BTV. No tinc del tot clares les reivindicacions dels treballadors de la CCRT: és una llàstima que no aprofitin els dies que fan vaga per parlar-nos de la seua situació en lloc de passar-nos Serrallonga (qui deu triar què es passa els dies de vaga?), per exemple. Potser no ho poden fer.

He patit, metafòricament parlant, quan he pensat que podien donar el premi a la millor pel·lícula a Todos queremos lo mejor para ella, perquè és un film per a major glòria d'una actriu, la Nora Navas, que, per cert, ha demostrat en recollir el Gaudí al premi a la millor actriu en quin país vivim, lingüísticament parlant.

No he vist La plaga, premi a la millor pel·lícula, però si el diari “Ara” no m'enganya, la puc reproduir on line per 2,95 euros. No sé com es diu el noi que ha fet el parlament d'agraïment, el que  ha afirmat que Gallardón era el ministre de l'Interior. No crec que sigui ignorància o un lapsus; a la fi, Gallardón i Fernández Díaz són perfectament intercanviables, i els altres també. Això, que sol passar amb els polítics... ara no sé si també pot passar amb els actors.