Com la majoria de
vegades que tinc un llibre nou de poemes -no cal que siguin noves les
poesies-, fullejo les pàgines amb pressa, buscant un títol, un
vers, una paraula, que em detingui. Aleshores, m'entretinc i llegeixo
a poc a poc, però no prou. Senyalo la pàgina d'aquella manera que
diuen que no s'ha de fer i continuo. Més endavant, si no me n'oblido
perquè tinc altres llibres, tornaré a començar amb més calma i
descobriré els versos a penes intuïts o els nous o em recrearé en
la primera tria.
Aquest vespre, quan estava a punt de sortir, per fi s'ha presentat la pluja i m'ha fet entretenir en un exercici impossible, perquè sóc incapaç de detectar la música del poema i tampoc estic segur d'haver captat alguns mots o matisos, però, com si fos un jove que creu en el que no coneix o un vell que és creu encara un jove lent, he anat traduint vers a vers el somni:
Vell, portes el jove
dins?
Sota la pell, sí, sota
la pell.
Vell, en quin barri?,
en la sang, idiota,
aquí en la sang.
Quin és el seu
somni,vell, què somia?,
en dones com maduixes,
en dones com nata.
I si parla per tu, què
diu?
Que estima fins a la
mitjanit, fins a l'alba, fins a migdia.
Sento el seu
taral·leig, i què taral·leja?
La vida val la pena
perquè les dones li donen sentit.
Vell, què busca ell?
On busca?
El camí cap al matí,
el llindar de la setmana que ve.
Aleshores no ets mort i
enterrat, vell d'argila,
no mentre aquest jove
gaudeixi aquí un dia més.
I no s'amoïna el jove
tancat aquí en la teua pell?,
Volta pel meu somni, no
li agrada quedar-se dins.
Així que els dos
vagueu com si fóssiu un, però la teua cara
mostra la joventut que
es manté en un lloc ben il·luminat.
Així que presoner i
carceller, bessons d'ombra, s'adormen
just a l'alba, has
oblidat que ets vell,
sembles bell. I el
fantasma que t'habita, antic,
és carn descarnada, i
la carn que portes
és un vestit jove que
conservaràs.
Després, et despertes
i et tombes.
Ray Bradbury: “Old
Man, Is the Young Man In?” (20 d'octubre de 1981)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada