cinc redaccions incompletes, sense conclusions

Primera redacció:

En aquest desert (o bosc) de la vida es presenta de tant en tant un oasi (o una clariana) amb aigua reparadora que ens convida al repòs o fins i tot a la reflexió. Moments breus en el camí que cal continuar, etc.

Segona redacció:
Que Catalunya deu ser el país amb més poetes i poetesses per cap ho demostra el fet que dimecres (dia de l'espectador a molts cinemes d'aquí), amb mitja hora de diferència es reuniran, pocs o molts, poetes, rapsodes, entesos i públic en general en dos llocs diferents de la ciutat de Barcelona, etc.

Tercera redacció:
Què tenen en comú els àngels i els assassins de margarides? Alguna desconeguda metamorfosi de colors els separa o els uneix? Som capaços de descobrir els seus noms rere els conceptes cada dia més perversos dels mots encreuats? Qui pot respondre aquestes preguntes? Etc.

Quarta redacció:
Hagués estat possible la coincidència d'àngels i assassins a la mateixa hora i en el mateix lloc (decorat amb núvols, ales, margarides..., amb colors canviants) en una mena de joc partit com el dels antics trobadors, però modernitzat, amb mots horitzontals i verticals que van i vénen, etc.

Cinquena redacció:
No només es llegiran els poemes a la mateixa hora, en actes diferents, sinó que tant l'Anna (poeta a estones) com en Jaume (escriptor), amics blocaires de fa anys, ens en donen notícia pràcticament al mateix moment del mateix dia a través dels blocs respectius. Terrible dilema! Hem de fer una tria o apaivagar la nostra set de versos en altres fonts o en altres moments? Esclar que també és possible que hi hagi qui no necessita poemes, ni àngels ni assassins, per anar fent via, etc.