4.2.14

Ningú no es perfecte (1)


Sembla que l'Any Vinyoli tarda a començar -o jo no me n'he assabentat. Deu ser que oficialment s'espera la calor i extraoficialment que algú en algun blog o on sigui li posi marxa, d'aquella de sortida i arribada en un temps límit. Va, una mica de canya!

Se sap que sóc poc i mal lector de poesia i hauria d'afegir que vaig arribar tard als poetes catalans moderns i contemporanis. Ja sé que la memòria no m'acompanya, però per més que la busco sóc incapaç de recordar que durant els anys d'universitat algú em parlés d'una manera sistemàtica i ordenada dels poetes del país. Només sóc capaç de reviure vagament, enormement distants, les classes de Ferrater en aquell curset que es deia “Carner i la seua escola”, és a dir, Carner, Foix i el mateix Ferrater. I, com sap tothom, les classes es van estroncar abans d'acabar. En resum, que em vaig aficionar a Carner, a Foix i a Ferrater no només per convicció, sinó per desconeixement d'altres poetes. És veritat que no gaire després van arribar-me els més nous i ..., però això va ser una mica més tard o fora de programa.

La meua afició a Ferrater va fer que considerés que la seua paraula anava a missa, i quan va desaparèixer la seua veu directa, la vaig trobar als llibres. No és estrany, doncs, que no tingués gaire interès a conèixer Vinyoli:

Inferiores a Rosselló y Espriu son sus compañeros de generación: Rosa Laveroni, que escribe bien pero no tiene gran cosa que decir y Vinyoli, que acaso tenga algo que decir pero no sabe escribir.

Gabriel Ferrater: "Carta a un neòfit castellà..."

I sí que el poeta de Reus va parlar més de Vinyoli i que ja sabem que a vegades calia distanciar-se de les apreciacions que feia en segons quin moment, però, la contundència de les poquíssimes paraules de la seua carta em va fer pensar que jo, pobre de mi!, no sabria trobar el que volia dir Vinyoli en la seua escriptura imperfecta.

Fins i tot vaig pensar que hi havia una intenció oculta en aquest poema, publicat a Tot és ara o res (1970) que Vinyoli va dedicar a Ferrater, però, esclar, dubto que Vinyoli llegís una carta publicada pòstumament i que segurament no va arribar al seu destinatari, a José María.


MATINADA LLETOSA AMB FILFERROS

De qui seran aquestes
bragues descolorides, sola peça
de roba en els filferros del balcó
d'un casinyot, cruixint al vent
de matinada, sota la lletosa
claror d'absenta?
                         Quina dona al llit
està per desvetllar-se abandonada
de tot i se les posarà
després de mal rentar-se?
                                       Passarem pel Born
a trenc de dia. Famolencs, prendrem
ous amb pernil, beurem vi negre, sec.
Venim del fred, que tot és fred i fosc.
Aprofitem les mans
per a tocar, palpem-nos tot el cos,
mesclem-nos, amortem el fred
i prosseguim.

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

jo tambè vaig arribar tard als poetes catalans, i de fet, a la poesia en general.
Quan a l'any Vinyoli, jo da demanava l'any passat que es fes alguna cosa, d'ell i a un altre nivell però que cal recordar a Xesco Boix.
Varen dir que seria un any Vinyoli reixit, crec que se'n cuida en Jordi Llavina - Parlo de memòria - PERÒ DE MOMENT no s'ha vist gents de moviment. Caldrà esperar.

salut

Pais secret ha dit...

Per mi tot l' any i cada any és l´any Vinyoli. Des de que vaig fer la troballa a partir de la Maria del Mar Bonet - la majoria dels poetes m`arribaven a través de la música- mai més l´he deixat. Però és des de fa tres o quatre anys cap aquí quan l' entenc més i menys em costa entrar en el seu univers.

Aquest fragment de' n Ferrater em sembla molt pedant, a veure si encara li agafaré mania ;-)

( ha desaparegut el comentari que et vaig fer de la nit dels Gaudí!)

Carme ha dit...

No sé res dels actes oficials, he sentit a dir això que en Llavina és el que ho porta.

Però si que vull dir-te que des de la humilitat dels nostres blogs, des de la senzillesa dels jocs i des de les estimades col·laboracions blocaires, a les meves Itineràncies poètiques, ja ha començat l'any Vinyoli i tinc pensat que duri moltes quinzenes. Cada quinze dies (i sempre en dissabte) un poema nou de Vinyoli per llegir i per jugar amb ell i d'aquesta manera costar-nos-hi de ben a prop.

Si vols ser-hi, és tan fàcil com que t'enviï una invitació per correu per participar directament al blog com a un autor més.

Carme ha dit...

A mi tampoc m'ha agradat la manera de dir de Ferrater... :(

miquel ha dit...

Hi vam arribar tard, però hem anat fent, Francesc.
Quant als recordats, està molt bé i tant de bo que la seua memòria doni feina espiritual i material a molta gent. Quant als ,oblidats, ja n'anirem parlant nosaltres (dic nosaltres en sentit ampli).

Ja sé, ja sé Carme, que entre nosaltres funciona l'any Vinyoli. nosaltres, poc o mot, sempre estam al peu del canó, i no cal que et confirmi que sempre estic atent a les teus iniciatives, encara que no tingui invitació directa, em considero invitat, qüestió de confiança :-)

Que m'has de dir, A, si ho tinc ben present.
I quantes vegades ens han arribat els poetes a través dels cantants i de la seua música...
no li agafaràs mania a Ferrater perquè sabem que ell també era així, i qui sap si alguns vegades tenia una mica de raó :-)
(El teu comentari gaudinià no va arribar. Llàstima!)

Ah, Carme, ningú no és perfecte :-(