obsolescència informàtica

Fa uns dies, vaig tenir la necessitat de consultar un material de fa més de deu anys. Com que el guardava en paper, no vaig tenir cap problema a consultar-lo; la dificultat es va presentar en el moment que, tal com m'havien demanat, vaig intentar enviar les pàgines. No és que no les pogués escanejar i fer-les arribar en un arxiu jpg o semblant, sinó que els sistema era lent, poc operatiu si calia modificar alguns elements del contingut, de manera que vaig buscar els arxius digitals. Els vaig trobar amb certa facilitat malgrat el meu desordre, en un disquet d'aquells rígids que permetien emmagatzemar fins a 1,44 MB. Fantàstic, però... Tant l'ordinador de sobretaula que faig servir habitualment com el portàtil ja no tenien disquetera. Què podia fer?

Hagués pogut recórrer a un amic antiquat o a una botiga d'informàtica per tal que em traguessin els arxius i me'ls carreguessin en un llapis de memòria, però per qualsevol feineta et cobren -els amics no- un mínim considerable, així que vaig decidir una altra opció. Vaig comprovar que trobar una disquetera externa connectada a l'ordinador a través de l'USB no és una tasca senzilla a Barcelona; per suposat, cal abstenir-se e buscar a les grans superfícies, per molts ordinadors i tinta per a impressora que tinguin. La solució, en el cas dels que vivim més o menys al centre, és anar al carrer Sepúlveda, on tot és possible en informàtica. 20 euros, arribar a casa i connectar, i el rum-rum mecànic -quin plaer oblidat!- del disquet a la cerca dels arxius.

Ah, però els arxius estaven en format wpd, és a dir, que el processador de textos en què es van guardar era WordPerfect, que actualment no deu fer servir ningú perquè gairebé tothom treballa en Word, de Microsoft, o en OpenOffice, que no tenen possibilitat de llegir les versions antigues del meu processador. En conseqüència, el segon pas, una vegada recuperats els arxius, era transformar-los en un format llegible, per a la majoria de la gent. Cap problema, em vaig carregar el meu estimat i vell WordPerfect -em sembla que el tornaré a fer servir- i vaig canviar el format del material. L'envio. Rebo confirmació de la rebuda i la lectura. He triomfat!

Déu, amb quina rapidesa -i innecessàriament en alguns casos- es converteix en obsolet el maquinari i el programari que fa no res era un prodigi d'innovació. Mentrestant, el paper envelleix, però roman amigable, sense fer retrets, sempre disposat a tornar quan el necessitem. M'exalta el nou i m'enamora el vell, com a tothom.