la més gran

No he aconseguit saber què cantaven les tropes alemanyes durant la Gran Guerra; potser si m'esforcés més aconseguiria conèixer alguna cosa. De tota manera, hi ha un poema escrit l'any 1915 que es va convertir en una de les lletres més cantades durant la Segona Guerra Mundial, no només pels alemanys -en un moment determinat les autoritats nazis la van prohibir per raons òbvies- sinó arreu del món.

Hans Leip, nascut a Hamburg l'any 1893, va ser un soldat que va participar en la Gran Guerra i que l'any 1915 va escriure, abans de marxar al front rus, “Lili Marleen”. Leip, escriptor, pintor, escultor, professor, va publicar el poema l'any 1937 al llibre Die kleine Hafenorgel. No cal entrar ara en detalls, però, amb música de Norbert Schultze, de seguida es van fer diferents versions de la cançó i possiblement la més famosa, entre les inicials, fou la de Lale Andersen. En definitiva més d'un milió de còpies en poc temps, el primer disc milionari alemany.

Una de les versions més conegudes és la de Marlen Dietrich (la incloc en anglès). Fins i tot tenim algunes versions catalanes; jo en conec dues: la de Núria Feliu -interessant ambientació- m'agrada més que la que canta Esther Formosa, que trobo que té la veu massa amagada pel so del piano.

Com va aconseguir l'èxit “Lili Marleen”? No ho sabria dir, però imagino que la mateixa música, que crea una empatia especial sense necessitat d'entendre la lletra n'era un dels motius. Per als qui podien seguir la lletra en l'idioma que fos, es tractava d'una cançó d'amor, però, sobretot, d'una cançó de comiat i de promesa de retorn; i això venia en aquell moment i continua venent ara, en aquest temps de descreguts. Un dels aspectes curiosos de la història de la cançó és que les interpretacions importants sempre han estat en veu de dones, tot i que el poema pertany a una veu masculina. Potser podríem justificar-ho dient que és la noia qui rememora les paraules de l'estimat en el moment del comiat o, qui sap, després de saber que mai no tornarà.

En fi, deixo aquí unes quantes versions que, com a mínim en el cor dels més descreguts, poden simbolitzar que, encara que avui és dilluns, finalment arribarà el cap de setmana.