6.3.14

Josafat

Dues passions tan sols li daven molèsties: la ira i la luxúria.
[...]
L’anima rústega d’en Josafat es poetitzava amb el desig d’aimar. Tragué son flobiol i, assegut en son mirador amb les cames penjant-li sobre el precipici, recordà les tonades de sa terra. I sota les teulades vibrantes de sol, en l’ensopiment de la migdiada, les dones impures plenes de mandra, lassades de llurs nits d’orgia, escoltaven el refilar groller d’un flobiol que imitava l’enjogassament frisós d’una camperola.
En Josafat tenia en sa naturalesa llevat de faune; com el déu Pan enamorat d’una nimfa esvaïda, to­cava melangiosament la flauta.
[...]
Josafat, fins a l'aparició de Pepona i Fineta, fruïa lliurement de tals dominis. Era un urc de grandesa el que sentia; urc de salvatgina que viu segura al seu catau inaccessible. Nombroses portes, poderosos forrellats i estretors laberíntiques el guardaven de part de dintre; vertiginoses altures el feien inabordable per defora. I els homes a baix eren minúsculs, fàcils d'exterminar llençant solament pedruscalla de la que les pluges descastaven. Passava grans estones imaginant-se un atac col·lectiu i formidable de tots els ateus, lliurepensadors, republicans i heretges, que ell confonia en un mateix odi. Quina heroica defensa seria la seva! I com en patirien els seus enemics

Prudenci Bertrana: Josafat


Cada vegada que sento algun esment de Josafat, recordo les classes de Jordi Llovet, no gaire més gran que nosaltres, que en un despatx de la facultat de Filologia ens parlava de literatura i quan tocava Josafat remarcava entusiasta l'evidència del símbol fàl·lic del campanar on vivia el protagonista.

Ja deu haver sortit l'edició a cura deXavier Pla d'aquesta novel·la curta o narració llarga amb un miler de correccions que recuperen mots o expressions originals de la primera edició, la de 1906, o desfan errades de les edicions posteriors (dels fragments de més amunt, tres paràgrafs corresponen a la recent edició i un a les habituals fins ara). Encara que la literatura de Prudenci Bertrana que prefereixo és la de les Proses Bàrbares, Josafat continua sent una obra de molt bon llegir: potent, suggeridora, àgil... Si algú encara no l'ha llegida, és un bon moment per fer-se amb el text d'Edicions de la Ela Geminada.

Aquesta tarda, mentre veia Her al Comèdia, pensava que si al catau enlairat de Josafat, en lloc d'una litografia vella: el Pare Etern , amb els dos dits d'una mà en l'aire i el món a l'altra, mirant seriosament, hagués tingut un ordinador amb un sistema operatiu amb la veu d'Scarlett Johansson i la intel·ligència de Samantha la vida, segons com es miri, li hagués anat millor; però, esclar, eren altres temps.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Recordo una versió molt bona que va fer per la tele l'Ovidi Montllor en el paper principal.

Pais secret ha dit...


Gràcies a Josafat, que vaig descobrir quan era lectura de COU,vaig descobrir el Barri Vell i sempre més ha format part de la meva geografia.Fa mesos que em tempta de llegir-lo altra vegada, potser perquè he tornat al mateix escenari. Avui m' has acabat de convèncer, aprofitaré que X.Pla és ara professor meu per tornar-hi ;-)

I si puc,enganxaré el fil amb Aurora Bertrana, que també fa temps que em crida l' atenció des dels aparadors de les llibreries.

Assum ha dit...

S' hagués estalviat trencar-li el crani ,a la Fineta, el colpeig contra la pedra dura i el seguit de bleixos, xiscles i gemecs de la seva agonia...
La mort d' un S.O. és neta, asèptica i silenciosa.
O potser no li hauria calgut matar-lo.

miquel ha dit...

Gran actor l'Ovidi, en algunes produccions. Aquesta l'hauríem de poder tornar a veure.

A, ahir, per escriure les línies de més amunt, em mirava el meu llibret de "Josafat", ple d'anotacions en llapis, que jo també vaig fer swervir a COU. com m'hagués agradat poder portar els meus alumnes al campanar mentre llegíem la narració :-)
Que la conjunció dels astres amb Xavier Pla siguin el moment propici per rellegir-te la història que jo crec que continua tenint força.
Ah, jo també tinc pendent Aurora Bertrana i, sobretot, els seus paradisos exòtics.

Ben segur que s'hagués estalviat la mort cruenta, Assum. Segurament també hagués trobat un (una) substitut amb força facilitat: en el futur tot serà possible, és qüestió de temps :-)

Júlia ha dit...

La POTS tornar a veure:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/lletres-catalanes-josafat/1406757/