passat vs present

Han anunciat finalment la mort anunciada d'Adolfo Suárez i alguns mitjans (també els particulars que tenen mitjans i volen) augmenten els panegírics o els blasmes a la seua figura que van començar fa uns dies. D'altres callen, per indiferència o perquè no tenen edat d'opinar si no són historiadors.

A mi, el final de la dictadura i la presidència d'Adolfo Suárez em va agafar en la meua vintena dècada, anant cap a la trentena, en un moment personal de trencament partidista i de veure-les venir. M'interessaven més, a part de moltes altres coses i de no res, els nous aires de llibertat i la innocència que es respirava al meu entorn que el seguiment a consciència de la nova política, que només em feia actuar en casos molt concrets. Ara, des de la distància, i sense entrar en les anècdotes, penso que Suárez va ser un governant que malgrat les seues ànsies de poder, que li pressuposo, malgrat la seua formació ideològica, malgrat prejudicis ancestrals, alguns relacionats amb Catalunya, va tenir una visió pràctica, necessària en aquell moment, i va pensar més en la gent que no pas alguns que en tenien -i en tenen- la boca plena, de servei als ciutadans, va treballar amb més honradesa i dignitat que la majoria dels polítics d'abans i d'ara i, per últim, afegeixo un adjectiu que segurament no apareixerà en els discursos d'aquests dies: va ser un home en alguns moments temerari. Aquest defecte, o aquesta qualitat, va marcar la seua vida i la seua mort política. Quina hauria estat la seua evolució si s'hagués mantingut més anys en l'activitat política de primera fila? Qualsevol hipòtesi és inútil i la història, cosa del passat, per molt que es digui que afecta el present.


P S: He fet una passejada vespertina pels carrers de Gràcia -menys gent al carrer que en altres diumenges a la mateixa hora- mentre alguns canals de televisió mostraven especials dedicats a l'expresident. De tant en tant passava per davant d'algun bar ple a vessar, amb més homes que dones pendents de les pantalles. Finalment, la cosa ha acabat bé. Dilluns -avui ja?- , en termes generals, serà més suportable que els seus equivalents d'altres setmanes, al menys a Catalunya.