19.3.14

per sucar-hi l'oli


Hi ha dies que et centres en una petita empresa, un passatemps, una lectura, el que sigui, i desapareix tot allò que consideres accessori en aquell moment. Fas una pausa per menjar alguna cosa que no necessiti gaire elaboració (en altre moment t'entretindries explicant els ingredients, però avui penses que no cal, malgrat aquesta generositat amb l'oli) i continues amb allò que et té capficat. I si escrius una mica, és només perquè penses que cal fer una estoneta -curta- d'esbarjo. I demà serà un altre dia.


5 comentaris:

Assum ha dit...

Mmmm , tomàquet, olives, ceba, i a sota potser bacallà?

Carme ha dit...

Ara em fas venir gana... Sucaria, sucaria aquest oli...

Clidice ha dit...

doncs un plat com aquest em tindria entretinguda una bella estona, quin perill!

Josep ha dit...

Miquel, quin plat!!

No m'ho faria dir dues vegades.

miquel ha dit...

Gairebé, tot encertat, assum. El bacallà, fumat; però la ceba és en realitat alls tendres (el vinagre, de Modena ;-)

Aquest ja no el sucaries, però estic disposat a repetir en qualsevol moment :-)

Res, clidice, a penes 8o grams de bacallà... passen en buf.

Senzillet i ràpid, Josep, per sortir d'un "apuro".