29.3.14

R&R (aforismes)


Ja se sap que els aforismes tenen la funció de justificar el pensament o l'actuació de qui els escriu, els llegeix o els diu. La gràcia dels bons aforismes, tan si són pensats com a tals com si són extrets d'un text més llarg, és que no cal argumentar-los i poden funcionar pràcticament en qualsevol ocasió, per a qualsevol experiència.

Dos dels meus aforismes preferits (si són curts millor) en llengua catalana -un l'acabo de trobar avui- pertanyen a persones encara vives. El primer l'he aplicat en alguns moments perquè suposo que s'adiu a la meua personalitat si em convé que el meu tarannà sigui el que manifesta. L'altre, una oració negativa, estic segur que el faré servir en algun moment, tot i que no em sembla tan bo com l'anterior, per bé que la darrera paraula, pronunciada amb èmfasi, pot ser molt productiva. Curiosament totes dues frases tenen com a subjecte un infinitiu, és a dir un verb, però com és habitual en aquests casos es tracta d'un verb substantivat, dit d'una manera: expressen acció, però també essència, substància.

Aquí van:

Córrer és de covards

Carles Rexach


No parlar és de burros

Miquel Roca


Un altre dia podem parlar de Joan Fuster.

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

I morir deu ser deixar d'escriure.

Joan Fuster.

Si no està esgotat, hi ha un nrecull de tots els aforismes de Fuster editats per Bromera. Concretament 1.274.

salut

miquel ha dit...

Tu i jo ens el podem aplicar aquest aforisme, Francesc. Ens mantindrenm atents a les respectives saluts.
Segur que si no es troba, Bromera reeditarà els aforismes de Fuster. I ja posats, un repàs de l'Obra completa de la 62.