passejant pel carrer dels Mirallers i imaginat escenes i veus

Avui he rebut el mail d'una antiga companya de feina que m'explica que ja tenen muntat el recorregut previ al dinar de jubilació d'un altre company de llengua i literatura. Es tracta d'una ruta històrica que, bàsicament, segueix carrers on van nàixer, viure o morir escriptors catalans, o hi tenen algun monument commemoratiu. M'envia un plànol de més avall de l'Eixample encara sense marcar i una llista dels personatges i llocs amb algunes dades. Em diu que ja tenen alguns textos triats en què es fa referència a llocs i escriptors i em demana si podria afegir-ne alguns altres.

Repassant el material que m'ha enviat, veig que el seguici passarà pel carrer dels Mirallers i de seguida se m'acut que es podria incloure algun text de Verdaguer, d'un dels moments crítics de la seua vida, de quan durant un temps va deixar d'escriure poesies i es va centrar a fer exorcismes en una casa d'aquell carrer. Verdaguer anava apuntant en papers i quaderns les experiències d'aquells dies i alguns s'han conservat. Imagino que són textos poc coneguts per raons diferents i comprensibles. De moment en trio un (actualitzo una mica l'ortografia) dels meus preferits:

Avui he repetit l'oració a la malalta d'ahir, que se n'ha trobat també molt millorada. La videnta que estava present ha vist, mentre jo resava el Veni Creator una cosa horrorosa: La Mare de Déu, quina imatge estava davant, ha baixat, amb les mans divines ha obert lo cap de la víctima i n'ha tret una serp que estava molt ben plegada dintre la testa; l'ha tirada a terra i amb un cop de peu li ha aixafat lo cap i després ha clos la testa de la víctima com estava abans de la funció. La horrible serp estava aixafada allà a terra. Al cap d'un xic ha sortit una m+a negra de la paret, ha agafat la cua de la serp i arrossegant-la ha desaparegut amb ella.

(23 d'octubre de 1891)

No sé si en el seu moment es coneixien gaires detalls de les actuacions de Verdaguer a la Casa d'Oració al 7 del carrer dels Mirallers, però entre els exorcismes i algunes altres actuacions i actituds d'aquell principi de segle és normal que el Verdaguer fins aleshores dòcil es convertís en un altre personatge als ulls dels seus antics benefactors. Però això ja és una altra història.